Una gran pel·lícula de Roland Joffé

El passat dia 25 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’estrena de la pel·lícula There be Dragons (Encontraràs Dragones).

D’entrada haig de dir que em va agradar molt: és una pel·lícula feta per un mestre del cine, com ja ho demostrat en altres pel·lícules com “La Misión” i “Los gritos del silencio”.

Dels dos personatges centrals -Manolo Torres i sant Josepmaria Escrivà-, el primer és totalment fictici -no va existir a la realitat-, en canvi el segon és ben real i la pel·lícula mostra bé aquesta realitat: totes les vivències de sant Josepmaria són vivències certes, que van existir en un moment ben determinat de la seva vida, si bé a vegades estan situades fora del seu context real en el temps o en quan als personatges secundaris.

En relació als dies passats a Pallerols i en el seu camí cap a Andorra, faig algunes valoracions personals:

1. L’escena de la trobada de la rosa, està molt ben tractada, no obstant hi trobo a faltar més dramatisme. Hem de tenir en compte que aquella dolorosa nit -del 21 al 22 de novembre de 1937- sant Josepmaria la va passar plorant desconsoladament i només va trobar la pau quan de bon matí va trobar la rosa, com una carícia de la Mare de Déu.

2. L’altre escena que també em sembla una mica fluixa, és l’entrada a Andorra. Una vegada passat el perill se’ls veu enjogassats tirant-se boles de neu, just a la ratlla de la frontera. La realitat va ser molt més penosa, ja que van arribar amb els peus llegats, ungles arrancades, nafrats, alguns coixejant, . . . i amb bastants quilos menys de quan van sortir de Madrid. Sant Josepmaria, per exemple, va perdre gairebé 40 kg des de l’inici de la guerra fins que va arribar a Andorra, cosa que no s’aprecia en la pel·lícula. Quan entren a Andorra sembla més aviat que venen de fer una excursió o passeig per la muntanya més que una èpica expedició d’evasió.

Potser li ha faltat a Roland Joffé una lectura més atenta dels documents històrics existents.

Algun expert en cine m’ha fet adonar que el que intenta Roland Joffé és centrar tota la tensió en Manolo i els seus Dragons, i si hagués dramatitzat massa a sant Josepmaria hauria baixat la tensió sobre Manolo.

En aquest cas s’entén aquesta llicència cinematogràfica, però els que van haver de fugir de nit a través dels Pirineus no entendran pas aquest tractament poc realista del que van sofrir aquells homes.

Pel demés -i acceptant aquestes llicències cinematogràfiques que descarreguen de tensió a l’espectador en un moment determinat- és una gran pel·lícula que val la pena no deixar-se perdre, pel dinamisme i els canvis de ritme de la filmació i els elevats valors morals que transmet.

Nota.- T’animem a que vinguis a la propera Caminada del dia 9 d’abril, perquè puguis reviure la realitat d’aquells camins d’evasió.