Dissabte 26 d’abril ens vam trobar a l’aparcament públic de Coll de Nargó per fer un recorregut circular seguint part de la tercera i quarta etapa del camí de sant Josepmaria, junt a d’altres itineraris dels voltants de Coll de Nargó i Organyà. Una bona combinació per reviure aquesta travessa històrica i gaudir d’un entorn natural i cultural d’interès.

Les amenaces de mal temps i pluges van fer que diferents participants interessats en la caminada es tiressin endarrere a l’últim moment. Finalment van formar part de la caminada en John Tangen, suec, la seva esposa Catherine Tangen Ramos, de Filipines, en Jordi Pérez i en Josep Maria Torné amb un nebot seu.

La caminada va començar amb el cel cobert i possibilitats de pluja, però amb els ànims alts, sabent que no seria una jornada calorosa. El primer tram, de Coll de Nargó fins a trobar el camí de Pallerols a Andorra, a tocar del Riu de Sallent, ens va permetre conèixer valls i turons poc freqüentats per nosaltres. Ja resseguint les marques blaves i grogues del camí de sant Josepmaria aviat vam arribar a l’ermita de Sant Jaume, per començar poc després la pujada fins a la Barraca de Coma la Vall, que vam aprofitar per resar un rosari unint-nos al funeral del Sant Pare Francesc, que estava tenint lloc en aquell moment.

Vam arribar a Can Fenollet després del migdia. Allí vam recordar, davant del que havia sigut el corral un van estar amagats el grup de fugitius, la bona acollida que van rebre per part d’aquesta família, que els va dispensar d’abundant menjar per recuperar forces i prosseguir el seu camí cap a Andorra. La mateixa Rosa, mestressa de la casa, filla de l’Eugeni Coll, que amb els seus 13 anys aconseguia els queviures pels refugiats que feien parada a Can Fenollet sense aixecar sospites, ens va explicar detalls del pas de sant Josepmaria. No vam marxar sense fer-nos abans unes fotografies de record amb ella.

Començava després la dura pujada fins a Santa Fe, amb unes bones vistes de les valls. Ens va sorprendre al creuar un dels barrancs del camí, trobar-nos una forta caiguda d’aigua, fruit de les recents pluges d’aquests dies.

 

 

Amb l’acompanyament d’un sol intens que feia més pesada la pujada, vam superar el Canal del Grau del Fangueret, per seguir després per una pista planera fins al coll de Santa Fe. Apartant-nos del camí vam pujar en 15′ minuts fins l’ermita de Santa Fe, on vam dinar, no sense abans seguir la tradició local de tocar la campana de l’ermita, que va ressonar per tota la vall, com a senyal de protecció. Malgrat els núvols alts, la vista de l’entorn era perfecte, així com dels voltors i alguna que altra àguila que sobrevolaven pels voltants. Vam aprofitar per fer-nos unes bones fotografies.

 

 

Com els trons sonaven cada cop més propers vam iniciar la baixada sense entretindre’ns massa, agafant un altre cop les marques blaves i grogues per deixar-les poc després a la bifurcació de camins que porta, un a la Vall de Cabó, per la Casa de l’Oliva, i l’altre a Organyà, que és el tradicional de pujada a l’ermita de Santa Fe. Vam seguir aquest segon, deixant el camí de sant Josepmaria. És una baixada en vertical d’uns 500 m. per un camí en siga saga molt ben traçat en pendent regular.

Ja en el tram final de la baixada ens va agafar una forta calamarsada que ens va obligar a cobrir-nos de la pedra que queia amb força. Per sort, en poc temps vam arribar al pla d’Organyà i la pluja va amainar, de manera que la part final del recorregut, fins a Coll de Nargó va ser molt agradable. No obstant, vam tenir un punt d’emoció per creuar una torrentera al camí, habitualment seca, convertida en riu cabalós, per les fortes pluges, amb l’inevitable mullada de peus.

L’arribada final a Coll de Nargó per sobre del municipi, superant el Mirador, ens va permetre apreciar unes vistes poc comunes, com també abans, en el camí d’aproximació, sortejant diferents turons interiors.

Una experiència interessant per endinsar-nos en els pensaments i patiments d’aquells caminants de 1937 i a l’hora conèixer millor l’entorn que travessa aquest camí.