Tornarem!

Del 25 al 30 de juny, un grup de noies procedents de Pamplona han visitat: Pallerols, la Cabana de Sant Rafael, Peramola, la Casa del Corb, la Ribalera, creuar els rius de Valldarques i Sallent, pujada al Barranc de Comalavall, arribar a la casa de Fenollet, Santa Fe, riu de Civís, Mas d’Alins, Andorra.

Resumeixen breument la seva aventura amb aquestes paraules:

“Poc preparades veníem per al que se’ns venia per davant. No érem conscients del que suposaria aquesta convivència… Llargues caminades, moltes riallades, caigudes, cansament, amistats, paisatges sorprenents, i tot el contingut històric que aquest camí amaga darrere.

Hem estat una mica més conscients de què va ser realment el Pas dels Pirineus i a poc a poc ens hem anat ficant en els personatges que el van realitzar.

Ens emportem molt més del que podíem esperar; no sabíem com es pot aprendre molt en 5 dies.

I per tot això, moltes gràcies!

Una salutació des de Pamplona,

Ens veiem l’any que ve”.

A Coll de Jou, a la vista de Sant Julià de Lòria, han recordat el que va escriure Pedro Casciaro l’any 1975:

A l’alba, la contemplació del tranquil poble de Sant Julià ens va fer acabar de comprendre que havia acabat el llarg malson del pas dels Pirineus: que finalment érem lliures. En acció de gràcies, un cop ens vam quedar sols els del nostre grup, el Pare va tornar a incoar la Salve —aquesta vegada en veu alta—, que tots vam recitar pausadament, amb profund fervor i gratitud a la Mare de Déu. Canviava així el Pare la nostra alegria en aquest acte d’amor a la nostra Mare que, una vegada més, havia manifestat la seva misericòrdia amb l’Obra. Després de recordar alguna de les moltes incidències experimentades des de Barcelona fins a Andorra, al Pare li agradava referir-se a aquest període de la nostra vida anomenant-lo el nostre camí d’alliberament.