Guies de muntanya

Segons informació de gent de la zona, durant els anys 1936-1939, pràcticament totes les cases de Pallerols tenien fugitius amagats a casa seva o bé pels boscos de l’entorn. Així ho feien les cases de Guardiola, Vilaró, Cal Mingo, l’Arçosa, Ca l’Empordanès, Canes, etc.

Josep Cirera, Josep Boix de Juncàs i Eugeni Coll de Fenollet foren guies de muntanya y socis d’honor de l’associació d’amics Pallerols-Andorra.

De totes elles la casa més organitzada era Ca l’Empordanès. Aquests són els qui movien més gent, ja que en Lluís Campabadal i Esteve era també guia en un radi d’uns 20 km, on connectava amb altres guies que els conduïen fins a Andorra.

La gent de Vilaró tenia menys estructura i amb menys possibilitats per alimentar a la gent. L’amo de Vilaró l’any 1937 era en Pere Sala i Jou.

Tant els de Ca l’Empordanès com els de Vilaró estaven connectats amb la gent de Peramola.

Amagats pels boscos propers a les cases de Ca l’Empordanès i Vilaró hi havien habitualment més de 50 refugiats, que estaven repartits en diferents barraques o vivien en esplugues dins el bosc.

Tenim informació de tres expedicions que varen passar per Pallerols, camí d’Andorra, l’any 1937. En tots els casos, Pallerols era el punt de reunió i l’inici de l’expedició. D’aquestes 3 expedicions, dues depenien de Ca l’Empordanès i l’altre de Vilaró.

  1. Durant tres setmanes del mes de juliol de 1937, va estar depenent de Ca l’Empordanès en Josep Maria Torrabadella, de Barcelona. Aquest grup era de més de 100 persones.
  2. Per altra part, el dia 18 d’octubre de 1937 varen arribar a Ca l’Empordanès, l’Isidre Gabriel i Riba, de Cal Barber, i en Pere Benet i Ponsich, de Cal Pere Xullador, tots dos d’Isona, amb 15 persones més.
  3. L’expedició que coneixem que depenia de Vilaró era la de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, que està molt ben documentada. Van arribar a Vilaró el dia 20 de novembre de 1937 i van estar amagats en una barraca per sobre el camí de l’Arçosa, fins el dia 27 de novembre. En aquests documents surt moltes vegades en Pere Sala, que els va protegir i alimentar mentre estaven al seu territori. També hi apareix la casa de Ca l’Empordanès a on anaven a buscar menjar algunes vegades.

Pallerols era per tant un nucli important de concentració de fugitius.

Les cases de Pallerols estaven relacionades amb les de Peramola:

Cal Mateu, Cal Tonillo, la Mora, Torrent, Juncàs.

En el cas de l’expedició del novembre de 1937, el primer contacte l’establiren a Barcelona amb en Mateu Molleví Roca, de Cal Mateu de Peramola. En arribar a Peramola connectaren amb els de Cal Tonillo i finalment el contacte més important foren els de Juncàs, en Josep Boix Betriu i la Maria Oste Argerich. Normalment els de Juncàs operaven amb en Josep Ramonet Espar, de Ca l’Armenter d’Organyà, que estava casat amb la Concepció Oste Argerich, germana de la mestressa de Juncàs. Aquests coneixien a en Josep Cirera que va fer de guia en vàries expedicions.

Més cap al nord, altres famílies que ajudaven a passar gent eren els de Fenollet, que eren parents d’en Josep Cirera. També eren guies els del poble d’Ares i els de Baridà. Més endavant trobem una gran quantitat de guies al poble de la Parròquia d’Hortò i les cases que hi ha més a prop de la frontera andorrana.

En aquest apartat anirem informant sobre els guies d’aquesta expedició de 1937 i altres expedicions similars.