Vaig tenir la sort de fer un petit viatge a Pallerols l’octubre passat. Ha estat una de les millors experiències de la meva vida -vull animar a moltes persones que visquin a prop o lluny, és qüestió d’organitzar-se-, per poder viure aquesta experiència.

Per què afirmo això? perquè gràcies a Déu, començant pel clima que va ser molt bo i pels dos guies (Jordi i Ramon), que amb passió i afecte ens van anar explicant cadascun dels passos, i per l’esforç que va suposar en alguns dels trams, allò viscut va ser inenarrable.

En el meu cas, hi va haver dues coses que van reviure d’una manera insospitada: l’amor a la Santa Missa (veure com el nostre Pare va arriscar la seva vida però no va deixar de celebrar la missa sempre que va poder, en aquells penyals, amb la seguretat que hi havia la força per continuar, que va moure no només gent de l’Obra, sinó aquell noi que va afirmar “no sé si per les circumstàncies o perquè aquest sacerdot és un sant…”) i, l’amor als sacerdots (Josepmaria on s’aturaven durant el pas dels Pirineus, preguntava si hi havia sacerdots amagats i els buscà per oferir-los la seva ajuda sacerdotal), a mi el que em toca és pregar perquè hi hagi cada cop més sacerdots fidels a Jesucrist.

Estar a la cabana de Sant Rafael, veure el lloc on va trobar la rosa de Rialb o pujar aquests trams de l’inici del Pirineu, fins arribar a Andorra on per fi va poder celebrar revestit després d’anys, és viure la història que ha estat contada en molts llibres.

Tant el Jordi com el Ramon, junt amb molts altres voluntaris, han fet d’aquest passeig una cosa molt assequible que tant de bo tots puguem aprofitar.

Jordi i Ramon, una vegada més, moltes gràcies.