Durant la primera setmana de setembre, a les portes ja del començament del nou curs acadèmic, ens vam decidir a emprendre l’aventura de seguir les petjades de sant Josepmaria en la seva travessia dels Pirineus fa gairebé noranta anys.

En total, vam ser 12 caminants, comptant amb els guies experimentats del club D’Aran i el concurs també de l’Octavio, que ens va alliçonar sobre alguns dels llocs que vam visitar i es va cuidar també de prestar-nos avituallament i suport logístic al llarg d’aquests dies.

Durant els quatre dies intensos que va durar la convivència, del 4 al 7 de setembre, hem pogut viure una profunda experiència, semblant en alguns aspectes a la que va viure sant Josepmaria el novembre de l’any 1937, en plena guerra civil espanyola.

El primer dia, després d’instal·lar-nos al refugi de Pallerols i conèixer el lloc i alguns detalls històrics i arquitectònics, vam visitar la cabana de Sant Rafael, on el capellà que venia amb nosaltres, Mn. Pau, ens va predicar una gran meditació, evocant records dels cinc dies que van parar emboscats en aquest lloc els vuit fugitius que s’hi van refugiar aquell mes de novembre del 37.

L’endemà vam baixar amb els vehicles fins a Peramola i des d’allà, ja a peu, vam anar fins a la Casa del Corb, que vam visitar. Des del Corb continuem caminant, envoltant la muntanya, fins arribar al barranc de la Ribalera, on sant Josepmaria va celebrar una missa a l’aire lliure a finals de novembre. Guarits de la pluja en aquelles parets escarpades, resem el rosari.

 

 

L’excursió d’aquesta segona jornada va ser dura, i a més ens va ploure gairebé tot el dia. Però les vistes valgueren la pena. I també el bany i el berenar que ens esperava a l’embassament d’Oliana, on vam celebrar l’arribada d’Octavio amb l’avituallament.

El tercer dia de la convivència vam pujar una altra muntanya: la muntanya de Santa Fe, des de Les Masies de Nargó. Aquesta etapa va ser segurament la més dura i llarga de totes. Però un cop més, en arribar al mirador de Santa Fe, vam comprovar que l’esforç havia valgut la pena. Increïbles vistes d’Organyà i de la Vall de Cabó des d’aquesta talaia! I una altra vegada el premi d’un bon berenar, aquesta vegada a la Font de la Bordonera, a prop de Fenollet, i la coneguda capbussada a l’embassament d’Oliana, on vam tenir fins i tot un concurs de salts.

 

L’últim dia, ja a Andorra, ens va tornar a ploure. Afortunadament, tots anàvem equipats per fer front a la pluja. Amb una espessa boira, passem pel costat d’un petit oratori on es venera la Mare de Déu de Canòlich, patrona d’aquesta parròquia, i poc més d’una hora després arribem per fi a Sant Julià de Lòria, al territori andorrà. Allà, a l’església on hi ha exposada per a la veneració una imatge de sant Josepmaria (imatge que commemora la seva arribada a Andorra el dia 2 de desembre de 1937), resem el Rosari, posant punt final a quatre dies intensos i molt ben aprofitats.