Pamplona, Pallerols, Ribalera, Fenollet, Andorra, seguint les petjades de sant Josepmaria

L’última setmana de maig, un grup de deu alumnes del Col·legi Eclesiàstic Internacional Bidasoa, de Pamplona, acompanyats de tres sacerdots, van estar fent una convivència a Pallerols de Rialb amb visites a llocs emblemàtics del pas dels Pirineus fins arribar a Andorra, seguint les petjades de sant Josepmaria Escrivà en el seu “camí d’alliberament” a la tardor de 1937.

Els sacerdots foren: Mn. Constantino, Mn. Fernando i Mn. Miguel; i els deu seminaristes: Masahiro, del Japó; Sylvestre, de Camerun; Jorge, de Colòmbia; Javier, d’España; Ian i Fernando, de Brasil; Mark, Gerald, Carlo i Aurelius, de Filipines.

Alguns dels assistents han escrit aquesta crònica que adjuntem.

El dilluns 28 de maig després d’algunes hores de viatge i una breu visita al castell de Loarre (Huesca) vam arribar a Pallerols de Rialb. Ens va donar la benvinguda un fort aiguat amb llamps i trons. De seguida ens acomodem al refugi, vam estar resant una estona a l’Església, saludem a la Verge de la Rosa i vam visitar la Rectoria. Allà vam recordar el pas de sant Josepmaria per Pallerols i el favor que va rebre de santa Maria per seguir amb confiança en Déu el camí cap a Andorra. En Josep, de la fonda de Peramola, ens va preparar un magnífic sopar que vam anar a recollir. Entre el sopar, el caliu de la llar de foc i el gran ambient que hi havia, la tempesta es va anar transformant en un càlid soroll de fons.

L’endemà, en despertar, vam tenir una meditació i resàrem els laudes. Esmorzàrem al refugi i ens vam posar en marxa fins a la cabana de Sant Rafael. Va sortir un matí lluminós i fresc. Aquesta vegada sí que es tractava d’un magnífic matí de primavera. En arribar a la cabana, Mn. Fernando, Mn. Constantino i Mn Miguel van celebrar l’Eucaristia en un altar fet amb alguns troncs, com el que va utilitzar sant Josepmaria durant els dies que va passar en aquells boscos. Allà vam llegir una part del diari del pas dels Pirineus. Ens va impressionar molt l’alegria i la presència de Déu que sant Josepmaria i els que anaven amb ell van mantenir en moments tan difícils i en condicions tan precàries.

El nostre segon dia el dedicàrem a fer un temps de recés espiritual. Aprofitant que els pronòstics ens havien anunciat que plouria, ens vam quedar tot el matí a l’església de Pallerols a resar. Vam tenir l’Eucaristia, dues meditacions i resàrem el Via Crucis. Al migdia, com era la festa de sant Ferran i havíem de celebrar el sant de don Fernando i de Fer, vam decidir fer-ho per tot l’alt, i vam anar a dinar a Can Fenollet. Allà vam passar una bona estona de sobretaula, Jorge va tocar la guitarra i cantàrem. Al final del menjar ens van sorprendre amb una magnífic pastís de nata del que vam donar bon compte. Al costat de la casa on vam menjar, es troba el corral en el qual sant Josepmaria va passar el dia 29 de novembre. Estava gelosament custodiat per un pelut gos, que per la constància del seu bordar, no sabíem si ens donava la benvinguda o si volia més aviat apartar-nos d’aquell lloc. Alguns de nosaltres, els més hàbils com Masahiro o Jordi, se les van arreglar per enganyar-lo i van aconseguir ficar-se dins del corral.

Ja a Pallerols, al final de la tarda, vam passar una bona estona després del sopar aprenent cançons de lletres alegres, vibrants i profundes que ens van agradar molt.

L’objectiu del dia següent era arribar al barranc de la Ribalera. Sortim del refugi després d’esmorzar i deixem la furgoneta i el cotxe a la casa de la Penella. Des d’allà vam anar caminant per la pista forestal fins a trobar els senyals blaus i grocs del camí. Vam arribar allà poc abans del migdia. Amb les pluges d’aquests dies vam poder veure el barranc amb petites caigudes d’aigua. Una cosa semblant, potser, a la cascada que descriu el diari del pas dels Pirineus. Gerald va preparar de seguida les coses per celebrar la missa i allà, sobre una roca, van celebrar Mn. Fernando, Mn. Miguel i Mn. Constantino. Va ser una passada redescobrir un cop més que en qualsevol lloc on ens trobem podem fer present Jesucrist, i que Déu no ens deixa mai.

L’últim dia de la convivència el reservem per visitar Andorra. A primera hora vam tenir una xerrada de formació cristiana i tot seguit vam sortir cap a Sant Julià de Lòria. Celebrem l’Eucaristia a la primera església no profanada que va veure sant Josepmaria després d’iniciar el pas dels Pirineus, on vam poder admirar l’estàtua en bronze de sant Josepmaria que recorda la seva arribada a aquesta església el matí del 2 de desembre de a 1937.

Després de contemplar molts paisatges bonics, vam menjar en un lloc obert entre les muntanyes d’Andorra, va ser una ocasió per compartir experiències de la convivència i estrènyer llaços d’amistat. En acabar, vam partir cap a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. En aquest últim poble vam visitar l’actual església i resem una estació davant el Santíssim Sagrament. L’antiga església, que ja no existeix, estava davant l’actual i en ella sant Josepmaria va celebrar la seva primera missa a Andorra. Després d’un breu passeig per aquella zona, retornem a Pallerols.

A última hora, després del rés de vespres i d’una estona de pregària personal, vam començar a preparar una barbacoa que, encara que va estar amenaçada per la pluja, va ser el «colofó» amb què vam acabar la nostra estada a Pallerols. Aurelius i Mark van mostrar els seus millors dots culinaris i vam menjar de meravella. Aquell sopar va ser bastant divertit i amè, amb els usuals acudits de Mn. Tino i els records més graciosos dels dies anteriors. Van ser uns dies molt alegres i divertits i ens acomiadem amb la il·lusió de tornar aviat.