Uns dies de convivència i descans

Transcrivim una crònica que ens ha enviat un dels expedicionaris de Pamplona

Un any més: de Bidasoa a Pallerols (del 29 de maig al 3 de juny)

Una vegada carregades les furgonetes amb tot el necessari, vam fer la visita al Santíssim i després de la benedicció de viatge que ens donà el Rector del Col·legi Major Eclesiàstic Bidasoa, Mn. Juan Alonso García, partim de Pamplona 9 seminaristes, un diaca i tres sacerdots, Il·lusionats en seguir les petjades de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. Fou un grup molt internacional: Sri Lanka, Filipines, Brasil, Colòmbia, Mèxic, El Salvador. Era el matí del dia 29 de maig.

Després de dues hores de viatge, acompanyades de música i oració, ens vam aturar a dinar al castell de Loarre, on es va obrir el primer concurs de la nostra convivència, don Fernando el va anomenar “el millor selfie”. La competència va ser tal que des dels primers minuts ja Mario estava fent-se fotos amb els cavalls que es trobaven en aquell lloc i Mon començava a treure a la llum la seva perícia fotogràfica.

Del castell de Loarre partim cap a Pallerols. Quan vam arribar, vam distribuir les coses que portàvem i ens vam instal·lar en els llocs per dormir. A continuació vam tenir l’oració de la tarda i rés de vespres.

Passem al sopar, on vam gaudir dels plats de Mn. Miguel, Gerald i Mark. Després, escoltàrem les històries del lloc on estàvem, explicades per Mn. Tino i convivim com el que som, una família amb desitjos de santedat.

Abans de l’examen de consciència es van distribuir els encàrrecs i l’horari de la convivència. Resem Completes i després d’això vam anar a dormir.

En el nostre primer dia a Pallerols, 30 de maig, gràcies a Mn. Miguel que va celebrar la Santa Missa abans, vam fer l’oració del matí en presència del Senyor en el Sagrari. Ens va donar la meditació Mn. Fernando i després preguem laudes. Sobre les 10:30 vam tenir la primera xerrada, amb Mn. Miguel, sobre la santedat de l’Església.

En acabar la xerrada vam iniciar la nostra caminada rumb a la Cabana de Sant Rafel. Uns quants vam arribar abans guiats per Gerald, mentre que els altres venien després seguint els passos de Mn. Tino. Ja a la cabana, Óscar va llegir el llibre “Entre la noche y la esperanza“, mentre Mn. Tino ens exposava amb detall la història aquí ocorreguda.

Vam tenir la Santa Missa a l’aire lliure, en un altar de fustes col·locat a uns metres de la cabana; va presidir la celebració Mn. Fernando, ja que estàvem celebrant el seu sant i el del prelat de l’Opus Dei. Aquí mateix vam menjar, a continuació tertúlia amenitzada pels acudits i anècdotes de Mn. Tino, i tots vam cantar acompanyats per la guitarra de Bruno. També resem el Rosari i després d’això vam tornar a Pallerols, encara que per un camí diferent, per veure la bassa on sant Josepmaria i els més valents es banyaven. La visita a la cabana va ser una experiència única, que Mario va descriure en un missatge de WhatsApp un dia després: “Recórrer els passos d’un sant és una meravella. Ens dóna l’alegria de viure en certa manera l’experiència d’aquells homes de Déu i es percep la crida a la santedat en cada pas que recorrem. Aquesta és la gran benedicció que experimentem en seguir aquestes empremtes que va deixar sant Josepmaria “.

En tornar vam tenir xerrada amb Mn. Tino sobre la història de Pallerols, recolzat per la lectura d’alguns passatges del llibre de Jordi Piferrer, que va fer l’Óscar. Després d’això férem una estona de pregària i resem les vespres.

Per sopar vam tenir unes delicioses truites de patata acompanyades d’amanida i botifarres, i de postres fruites i pastís amb motiu de sant Ferran. Celebrem així aquesta festa molt units al Pare i a Mn. Fernando. Mario va recordar a Mn. Juan Antonio Gil, mort recentment i que va seguir tan fidelment els passos de sant Josepmaria i del que tots guardem un record molt especial. Des del Cel segur que ens segueix ajudant. Després del brindis, més cançons.

El segon dia, 31 de maig, vam tenir meditació amb Mn. Miguel i rés de laudes, després una xerrada amb Mn. Tino sobre l’amor a l’Església. De seguida ens preparem per sortir cap a la Ribalera.

Transcorreguts uns 30 minuts en furgoneta per una pista de terra, vam iniciar la nostra caminada cap a la Ribalera. En arribar a un desviament senyalitzat ens vam separar en dos grups: els que van anar per una drecera i els que vam seguir pel camí més llarg però també més pla. Els de la drecera portaven les coses per a la Santa Missa, perquè haurien d’arribar abans.

Passada una hora i quaranta minuts aproximadament, Gerald i Ángel arribaven a la nostra meta. Havien fet el camí llarg i en arribar a la Ribalera no van trobar a ningú. Els de la drecera no arribaven, s’havien perdut pel bosc. Va ser Mark, que coneixia el camí de l’any passat, el que va retrobar els senyals grocs que havien perdut i van poder tornar al camí. Poc temps després van arribar a la Ribalera sans i estalvis. No van ser els últims, ja que encara quedaven per arribar Mn. Tino i l’Óscar. Després de prendre un respir, vam celebrar la Santa Missa. Després vam fer l’acció de gràcies i preparem les coses que portàvem per menjar.

La tornada de la Ribalera la vam fer pel camí ample i ens vam posar a cantar. Mai com aquell dia les muntanyes havien escoltat cants eucarístics en versió polifònica, ja que portàvem amb nosaltres a unes quantes de les millors veus del cor de Bidasoa. En arribar al punt on el camí es feia més tranquil vam iniciar el rés del Sant Rosari, dirigit per Lucas i amb les lletanies cantades pel Bruno amb la melodia llatina que havia après de la seva àvia.

En arribar a les furgonetes, berenar i cap a casa, on férem la pregària de la tarda, amb una meditació dirigida per Mn. Fernando. Després vam sopar, vam veure un vídeo d’una tertúlia de sant Josepmaria amb sacerdots, vam fer l’examen i anàrem a dormir.

El tercer dia, 1 de juny, vam fer un dia de recés espiritual: vam tenir meditació amb Mn. Miguel, Eucaristia amb laudes, xerrada amb Mn. Tino, viacrucis, meditació amb Mn. Fernando, i concloem el nostre dia de recés amb la benedicció del Santíssim.

Vam anar a dinar a la casa de Fenollet, on la Rosa ens va delectar amb suculents plats acompanyats amb beguda fruit de la vinya. Bruno, per agrair a la Rosa i la seva família la gran acollida que ens van donar, va cantar ‘O sole mio i Granada al millor estil de Plácido Domingo. En acabar vam baixar resant el rosari i vam anar a banyar-nos en unes gorgues del riu Valldarques, a prop de les Masies de Nargó. Allà vam posar remei a la calor i vam gaudir molt. Això sí, hi va haver qui es va emportar algun ensurt amb una innocent serp d’aigua o amb els tàvecs que buscaven famolencs i buscant a qui devorar.

El dia 2 de juny, Lucas ho descriu així: Hem començat el dia amb una meditació seguida de la Missa de l’Ascensió del Senyor a l’església de Pallerols, celebrada amb especial solemnitat. Després d’esmorzar, hem anat a Andorra parant abans al riu de Civís, als peus del Barranc de la Cabra Morta, que sant Josepmaria va haver de superar per arribar a Andorra.

En arribar a Andorra hem visitat la parròquia de Sant Julià de Lòria, que va ser el primer poble al qual sant Josepmaria va arribar. Allà vam fer una estona de pregària recordant que va ser la primera església no profanada que va trobar sant Josepmaria des de feia molt de temps. Recentment han restaurat l’església i han col·locat uns magnífics mosaics de Marc Ivan Rupnik que ens van ajudar també a resar. A la tarda vam anar a Andorra la Vella i Escaldes, vam recórrer els seus carrers i vam passar per davant del lloc on es va allotjar sant Josepmaria i els que anaven amb ell. Per acabar el dia vam fer una barbacoa a Pallerols i cantem fins que es va fer de nit.

L’endemà, 3 de juny, ens esperava ja el comiat de la convivència. Al matí, vam celebrar l’última Missa a Pallerols, vam recollir tot, vam organitzar les furgonetes i ens vam posar en marxa cap a Torreciudad. Allà vam poder fer una visita a la Mare de Déu i una parada tècnica per menjar i donar-nos una capbussada a la piscina del Poblado. El viatge se’ns va fer una mica més llarg que a l’anada, potser perquè tots teníem una mica de pena de deixar aquells llocs tan especials dels boscos de Rialb, que es van convertir en camí d’alliberament per a moltes persones i en heroic compliment de la voluntat de Déu per a sant Josepmaria.