Els ocells que veu en Daniel

Daniel Macià escriu:

Després de tres anys de marxes pel Camí d’Andorra, és la primera vegada que he pogut realitzar aquest tram, que va des del riu de Sallent -prop de les Masies de Nargó- fins a la vall de Cabó. Si alguna cosa m’agradaria destacar d’aquest tram, és l’esplèndid paisatge que vam poder contemplar durant tota la Caminada.

Seguint la línia dels anteriors resums, he escollit dues espècies d’entre el total que vaig poder observar: el Trencalòs (Gypaetus barbatus) i la Mallerenga caputxí (Parus cristatus).
A continuació donaré a conèixer les característiques principals de cada una d’aquestes espècies, l’hàbitat que ocupen, el seu estat de conservació i altres dades que ens puguin ajudar a conèixer-les millor.

El Trencalòs (Gypaetus barbatus), es pot conèixer perquè té el cap de coloració clara i una taca negra característica que va des de l’ull al pic. Les parts superiors són de color fosc i les inferiors de color ocre. El bec és de color gris.
Una dada que ens pot ajudar a la seva identificació i evitar confondre’l en vol amb el voltor comú és la forma de la seva cua. En el trencalòs la cua té forma cuneïforme.

El podem observar principalment en zones de muntanya, a altures entre els 600 fins els 2.800 metres, aproximadament. Nidifica en parets rocoses i sempre lluny de la presència de l’home. En aquestes parets és on instal·la el seu niu i això el fa entrar en competència per l’espai amb el voltor comú que ocupa també les mateixes zones de nidificació.
És una espècie sedentària, així que la podrem observar durant tot l’any.
S’alimenta principalment de carronya i ossos, d’aquí el seu nom. Catalogada com a espècie en perill, actualment s’està procedint a la seva re-introducció en diversos llocs d’Espanya. Un exemple d’això és que el passat 9 de juliol del 2010, en els Pics d’Europa van rebre als primers trencalòs per a la seva re-introducció en aquesta zona.

La segona espècie que citaré avui és molt més comú: la Mallerenga caputxí (Parus cristatus). Molt fàcil d’observar i identificar per la seva característica cresta punxeguda i de color blanc. Les parts superiors són de color grisenc i les inferiors de color blanquinós. Pitet, cella i collar de color negre. Ocupa principalment els boscos de coníferes (pins) encara que també és possible observar-la en altres espais.
S’alimenta principalment d’insectes i durant la tardor i hivern augmenta la seva dieta amb pinyons i fruits del bosc. És una altra de les espècies que sol ocupar les caixes niu.
La seva població no està amenaçada en l’actualitat i s’observa un augment d’aquesta, a causa de l’expansió de les zones forestals, encara que com és de suposar, els incendis afecten molt la seva distribució.
Com a espècie sedentària que és la podrem observar també tot l’any.
Nota.-

El dia de la Caminada (8 d gener de 2011) vaig poder observar i / o escoltar un total de 14 espècies d’aus diferents.
Si algú està interessat en conèixer quines van ser les espècies observades, ho pot demanar a través dels Comentaris d’aquest article.