Descobrint els ocells del Camí d’Andorra

Durant la setmana del 4 al 8 de març vam tenir pluges abundants, però el dissabte dia 9 va fer un dia esplèndid pel que vam poder gaudir de l’entorn natural i d’aventures a l’hora de creuar els rius d’Aravell i Castellbò, ja que a causa de les últimes pluges portaven un cabal molt important.

En quant a les aus observades, hem de dir que aquesta sortida ens ha proporcionat un bon nombre de dades; exactament van ser observats i / o escoltats un total de vint-i-tres espècies diferents. Algunes d’elles era la primera vegada que les localitzàvem en el Camí d’Andorra.

De totes les espècies observades hem escollit dues.

La primera que vam veure, a l’inici de la caminada, va ser un grup de gralles (Corvus monedula) alimentant-se. Poc després, observàrem un Milà reial (Milvus milvus) en vol. El Milà reial és un rapinyaire.

La segona espècie que hem escollit és el rossinyol bord (Cettia cetti), que cal diferenciar-lo del Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos).

La Gralla (Corvus monedula) d’uns 30 a 32 cm, és el més petit de la família Corvidae. La seva coloració és bastant uniforme amb les parts superiors de color negre amb tons blau metal·litzats, el clatell i el coll són de color gris. Les parts inferiors són de color gris, amb el bec i les potes de color negre. És un ocell amb un cant molt escandalós.

La trobarem ocupant zones agrícoles i ramaderes, és a dir, en zones obertes i / o de mosaic on es combinen camps de conreu amb prats i petites illes de bosc. També la podem observar en zones urbanes. Un dels factors que determina la seva presència és la disponibilitat de llocs on instal·lar el niu (forats en arbres, penya-segats, edificis). És una espècie sedentària.

S’alimenta principalment d’insectes, mol·luscs, cucs i llavors.

En l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya i Andorra (1999-2002) el seu estatus de conservació és de Vulnerable (VU) i actualment el UICN (2012) és de Preocupació Menor (LC).

El rossinyol bord (Cettia cetti) fa uns 13 a 14 cm, és una d’aquestes espècies que ens serà molt més fàcil escoltar -amb el seu cant característic i inconfusible- que no observar-la, ja que es passa la major part del temps amagat enmig de la vegetació i emetent el seu cant.

Les parts superiors són de color marró vermellós fosc, amb les ales i cua més fosques. Pic de color marró, coll blanc i cella de color gris. Parts inferiors de color gris.

El rossinyol bord està sempre prop de l’aigua, vora els rius i rierols, on hi hagi una vegetació bastant densa, on es passa la major part del temps amagat. També el trobarem en canyissars. És una espècie sedentària.

S’alimenta d’insectes que captura a terra o entre la vegetació.

El seu estatus de conservació és de Preocupació Menor (LC) encara que la alteració de les zones de ribera -amb la destrucció de la vegetació i contaminació de l’aigua- amenaça la seva conservació.