Fem camí cap a Andorra tot revivint experiències d’altres expedicions
El proper mes d’octubre tornarem a iniciar les caminades al llarg del Camí d’Andorra, tot recordant l’expedició de l’any 1937, que ells anomenaren el “Pas dels Pirineus”.
Transcric una part de l’escrit que, el 18 d’abril de 2008, va fer Maria Pilar Torra en aquest mateix Blog perquè penso que defineix molt bé l’esperit d’aquestes caminades mensuals.
“Abans que nosaltres, molta gent ha fet aquet camí: contrabandistes o maquis; sants i pecadors; fugitius de la justícia, fugitius de la injustícia; vells i joves… És com el camí de la vida…. N’hi ha que hi ha passat sense pena ni glòria; hi ha qui hi ha mort, a alguns els han matat i estan enterrats al camí… D’altres n’han escrit la història o han deixat dit com hi varen passar… I quan es va perdre el costum de transitar-hi, alguns han recuperat els diaris dels caminants, han seguit els passos descrits en els textos, han fet el mateix camí, han consultat experts, han sumat esforços, han engrescat molta gent i el vell camí ha ressuscitat…
Els caminants som d’edats molt diverses: de nens i adolescents a adults i gairebé vells…paraula bonica si l’esperit és encara jove… Alguns arribarien molt aviat al final de l’etapa, però esperen els adolescents enjogassats, o alenteixen el pas per estar amatents als que els costa més la pujada…Les edats diverses no importen si l’esperit és el mateix…
Compartim allò que tenim: l’aigua, els ganyips, la fruita… I, si ens sorprèn el fred, també la roba d’abric….I, si cal, algun bastó…
De tant en tant el paisatge ens meravella: de cop, les muntanyes encara blanques apareixen als nostres ulls i ens sorprenem un cop més de la bellesa de
La l ? = ART_ID ART_TITULO_ES ? ÿ ART_TITULO_CA ? ÿ ART_TITULO_EN ? ÿ ART_ENTRADILLA0_ES ? ?? ART_ENTRADILLA0_CA ? ?? ART_ENTRADILLA0_EN ? ?? ART_ENTRADILLA1_ES ? ?? ART_ENTRADILLA1_CA ? ?? ART_ENTRADILLA1_EN ? ?? ARTectura de les aventures i desventures dels que varen deixar escrit el pas pel camí en els moments difícils de l’any 37 ens deixa muts, impressionats. Som conscients que seguim els mateixos passos, que ens parem als mateixos llocs, que ara el camí és molt menys difícil que en aquells moments, que una bona colla de persones han treballat per fer-nos-el més clar, més segur, més amable…”
Us animem a tots a venir amb nosaltres cada segon dissabte de mes i així en 10 mesos, gairebé sense donar-vos-en compte, podreu fer el Camí d’Andorra en la seva totalitat.
Per a tenir més informació de les caminades mensuals, entreu a l’apartat Agenda, Pla de Caminades 2008 -2009, de l’11 d’octubre de 2008.
Pour Jean Paul MUTEBA
Un VIVA pour le Congo. Nous nous rapellons beaucoup de la Republique Democratique du Congo qui est dechirée par la guerre. Nous aimons l’Afrique.
Celebro que a la Gemma i les seves amigues els hi hagi agradat la caminada pel Pas dels Pirineus i animo a molta més gent a què hi vingui. La realitat és que tothom que ha fet algun tram vol repetir i diuen que és una experiència que no s’oblida, com ens ho acaba de dir amb paraules molt sentides en Jean-Paul Muteba, que hi va estar el passat dia 11 d’octubre.
Com diu la Gemma, el llibre “Cruzando la noche” és molt útil i transmet fidelment l’esperit de l’expedició de 1937. Hem de tenir en compte, però, que algunes afirmacions no estan plenament d’acord amb la realitat històrica dels fets, tal com els coneixem ara després de llegir atentament tots els documents històrics de l’època i de parlar amb el guia de l’expedició, Josep Cirera, que com sabeu encara està viu. Per posar un exemple, direm que el més probable és que el guia no va aparèixer a la Casa del Corb la nit del 27 de novembre, com s’havia dit fins ara, sinó que aparegué a la Ribalera, al migdia del 28. Així ho diuen la majoria de testimonis de l’època i el mateix Josep Cirera. També hi ha altres detalls que s’hauran de rectificar a la segona edició. Igualment el llibre “Camí d’Andorra” millorarà la segona edició per adaptar-se millor a la realitat del camí. Moltes vegades passa que la primera edició d’un llibre té algunes coses que es poden millorar i això farem en les edicions posteriors. Mentrestant, a través de la web, anem actualitzant totes aquestes qüestions.
La traversée des Pyrénées que j’ai réalisée, dans une ambiance très internationale, était revêtue de significations qui dépassent une simple promenade en montagne. Toute une histoire accompagne chacun des pas que l’on réalise sur ce trajet. Remémorer 1937 devient plus un exercice plus vivant : un peu comme si l’on pouvait « revivre » ce qui s’est passé. C’était ma première véritable ascension d’une montagne, puisque dans mon pays, le Congo (en Afrique), on ne trouve des montagnes que dans la partie Est (à plus de 2000 km de la capitale, Kinshasa, où je vis). J’ai fait cette traversée en pensant justement à cette partie de la République Démocratique du Congo qui est déchirée par la guerre.
El paso de los Pirineos que he hecho, en un ambiente internacional, fue lleno de significados que trascienden un simple paseo en montaña. Toda una historia acompaña cada paso que se puede lograr en esta caminata. Recuérdese de 1937 se convierte en una prueba muy real: un poco como si se podría “revivir” lo que sucedió. Estaba mi primera real ascensión en montaña, porque en mi país, el Congo (en África), las montanas se encuentran en la parte Este (a mas de 2000 Km. de la capital donde yo vivo). He hecho este paseo pensando a esta parte de la Republica Democrática del Congo que esta actualmente en una situación tremenda de guerra.
Ahir amb neu i molt de fred vam fer l’excursió desde Peramola, cova del Corb i Barranc de la Ribalera. Vam seguir les indicacions del camí i vam arribar molt bé, també portavem el llibre “Cruzando la noche”, que és un complement genial. Moltes gràcies a tothom que ha col.laborat en fer assequibles aquestes rutes. Va ser un dia perfecte!!!
Disfruté mucho en el Paso de los Pirineos. Pienso que la primera etapa era un poco vertical y por eso hay que hacer un poco ‘warm up’ (ejercicios de calentamiento) antes de subir. Aunque estoy en bastante forma casi tenía calambres. De todas maneras fue muy bueno.