Resum de la Ponència presentada per Josep Calvet
Parlar de camins transfronterers o propers a la frontera significa en èpoques de conflicte, en períodes de guerra, parlar de camins de llibertat o el que és el mateix camins d’esperança o camins de refugi. Els Pirineus han esdevingut un territori utilitzat com a espai de fugida durant les èpoques d’enfrontaments i conflictes bèl·lics com bé expliquen els anys de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.
Durant el període comprés entre 1939 i 1945, al voltant de 80.000 refugiats arribaren a Espanya, 55.000 dels quals foren detinguts. Dins del marc d’aquesta jornada centrada en actituds, en comportaments inserits en els àmbits de la llibertat, de la convivència i el perdó, voldria exposar dos casos dels quals vaig tenir coneixement en el decurs de les meves recerques i que crec s’insereixen en els objectius de la jornada.
Estem parlant d’un anys força convulsos, especialment als Pirineus. Es època de guerra, de control social, de persecució a banda i banda de la frontera i per tant la vida quotidiana dels que hi viuen esdevé molt complicada. Es època de contraban, de passos clandestins, de xarxes d’evasió, de guies (amb o sense escrúpols), de diners fàcils, de centenars de milers de francs, de milers de pessetes, d’agents de la Gestapo, de suborns, d’alguns robatoris i assassinats. Un moment en que comportaments com els que exposaré són, com a mínim, reconfortants.
Salvadora i salvat. Jeanne Rogalle i Claude Henle
Jeanne Rogalle és una veïna del petit poble d’Aulus-les-Bains, proper a Saint Girons (departament d’Arieja) que l’any 1942 conjuntament amb el seu pare ajudà a passar a Espanya, de manera desinteressada, a dues famílies jueves, una d’elles formada per un matrimoni, un bebè de 7 mesos i la padrina materna d’aquest.
Els anys posteriors visqué amb el neguit de no saber que havia succeït amb aquesta família. Havien pogut sortir d’Espanya? Que havia passat amb el bebé?. On vivia en l’actualitat?. Perquè mai s’havien posat en contacte amb ella?.
Finalment, la confluència de diverses recerques va permetre localitzar i contactar amb el bebè, aleshores un tranquil ciutadà canadenc de 62 anys, casat i amb tres nets. El rencontre entre salvadora i salvat és produí al juliol de 2004 coincidint amb el lliurament de la Legió d’Honor Francesa a Jeanne Rogalle.
Alberto Poveda. Secretari del Governador Civil de Lleida
Quan arribava una família jueva a Espanya, aquesta era disgregada. A la província de Lleida, els homes anaven a la presó habilitada del Seminari Vell però al no haver-hi presó de dones, algunes anaren a la presó provincial o a la del Seminari Vell junt als seus infants. Però després es produïa la temuda disgregació al marxar l’home cap a Miranda de Ebro. Aquesta situació era viscuda amb molt dramatisme per les mares que venien de fugir a la desesperada de la persecució dels nazis i que veien com en un país que no coneixien eren apartades dels seus fills.
Alberto Poveda era aleshores el funcionari del Govern Civil ocupat dels assumptes dels estrangers que arribaven a la demarcació de Lleida després de ser detinguts per pas clandestí de la frontera. La seva intermediació davant del governador, Juan A. Cremades Royo, va fer que aquest ordenés, el 27 de desembre de 1942, que no es separessin les famílies i que pares i fills, estesin en edat militar o no, podien romandre en un hotel. Aquesta decisió contravenia les ordres emanades des dels ministeris de l’exèrcit i governació però fou adoptada amb valentia i humanitat pel governador.
A una pregunta del públic, Josep Calvet contestà que una de les coses que feia Alberto Poveda era canviar les edats dels joves barons. Com que l’edat militar era entre els 18 i els 40 anys, falsificava l’edat dels joves de més de 18 anys, i la passava a una edat inferior, de manera que quedaven automàticament lliures.
Escriure un comentari