Resum de la ponència de Claudi Benet

Va posar alguns exemples de com a Andorra es va viure el respecte a la llibertat de consciència i es fomentava la convivència entre diferents tipus de persones que durant la guerra civil espanyola i la 2a Guerra mundial van passar per aquell país. A Andorra, d’entrada els evadits de qualsevol condició política es refeien dels seus sofriments i angoixes.

Entre altres exemples de foment de la convivència va posar els següents:

– Ràdio Andorra. Era mot important estratègicament. En aquell temps no hi havia telèfons mòbils, ni fax, ni mails per comunicar-se ràpidament, per tant una ràdio era un instrument mot important per transmetre missatges, propaganda, etc. Per això Ràdio Andorra va ser molt apreciada pels alemanys durant la seva ocupació de França en la 2a guerra mundial. No obstant les pressions exercides, Ràdio Andorra es va mantenir neutral. Mai no va emetre cap anunci partidista. Els alemanys van intentar comprar-la però no van poder.

– A l’Hotel Mirador, d’Andorra la Vella, -que estava situat al costat de la Casa de la Vall i que ara ja no existeix-, hi convivien: espanyols evadits dels dos bàndols, la gendarmeria francesa -que en aquells temps col·laborava amb els alemanys-, juntament amb anglesos, polonesos i belgues membres de les nombroses xarxes d’evasió que operaven llavors des d’Andorra.

– Va elogiar el treball en favor de la llibertat de Francesc Viadiu, un evadit republicà que ajudava a passar gent des del sud de França cap a Espanya. Ell no era pròpiament un passador sinó un organitzador d’expedicions.

– També elogià a Francesc Cairat, síndic d’Andorra els anys de la 2a guerra mundial. Va ser un home que -tot i que era de dretes- va ajudar a tothom, de dretes i d’esquerres, i féu front a les ànsies d’expansió i intervenció dins d’Andorra de la política nazi d’Alemanya.

– No obstant aquestes moltes accions dels andorrans en favor de la llibertat, la convivència i el perdó, també és veritat que en alguns pocs casos -ell ha comptabilitzat sis persones- es van aprofitar de la situació de la guerra per fer un bon negoci personal, convertint-se en persones influents en l’Andorra d’aquells temps.