Missa a La Ribalera recordant la missa que celebrà sant Josepmaria l’any 1937
Els dies 26 al 28 de novembre un grup de quatre persones procedents de Madrid, sota l’entusiasta impuls de Manuel Fuertes, van passar uns dies a Pallerols.
Va ser Manuel qui va tenir la idea d’organitzar aquesta expedició en què hi anirien amics seus entre els quals hi hauria el sacerdot de l’Opus Dei, Tomás Alvira, fill de Tomás Alvira, un dels expedicionaris que l’any 1937 van acompanyar sant Josepmaria al pas dels Pirineus. La idea fonamental era que Mn. Tomàs celebrés l’Eucaristia al mateix lloc on el seu pare havia assistit a la missa celebrada per sant Josepmaria un 28 de novembre de feia 84 anys, que a més coincidia que en les dues dates era diumenge 1r d’Advent. Així va ser com es va formar l’expedició que des de Madrid arribaria a Pallerols.
Els visitants van ser: Manuel Fuertes, Mn. Tomás Alvira, Pele Postigo i Santiago Torras. Per part de l’Associació d’Amics de Pallerols els van acompanyar en diferents ocasions Jordi Piferrer, Octavio Rico i Ramon Camats.
El grup de visitants va sortir de Madrid el divendres 26 de novembre a les 9 del matí i van arribar a Peramola a les 3 de la tarda. El primer va ser dinar a la Fonda la Masia. Tot seguit visitem el Paller i la casa del Tonillo, Antonio Bach Pallarès, que fou guia d’aquesta zona. Tot seguit ens dirigim a Pallerols pujant directament a la Cabana de Sant Rafael. Allí es van llegir els escrits històrics que narren els 5 dies passats en aquest lloc pel grup on anaven sant Josepmaria i els set que l’acompanyaven, entre els quals hi havia Tomàs Alvira. (Vegeu “Camí d’Alliberament” pàgs. 58 a 70).
Després baixem a l’església i rectoria de Pallerols visitant els llocs més emblemàtics: el “forn”, el lloc on sant Josepmaria va trobar la rosa que li va confirmar en la decisió de continuar cap a Andorra, el lloc on va celebrar la santa Missa, etc. llegint en aquests llocs els escrits històrics corresponents (Vegeu “Camí d’Alliberament” pàgs. 44 a 57).
Ja de nit ens dirigim a Coll de Nargó, a la Fonda del Llac, que fou el campament base des d’on realitzem les visites dels propers dies 27 i 28.
El dissabte 27, Mn. Tomàs Alvira va celebrar missa a l’església d’Organyà i a continuació partim cap a Andorra on visitem alguns llocs on, dels dies 2 al 10 de desembre de 1937, hi va fer estada el grup de sant Josepmaria. Allí visitem l’església de Sant Julià de Lòria i la casa del Mas d’Alins a la frontera, i tot seguit els llocs que van recórrer a Andorra la Vella i Escaldes. (Vegeu “Camí d’Alliberament” pàgs. 136 a 191).
Finalment el dia 28, ens dirigim a la Ribalera per celebrar la santa Missa que havia estat el motiu principal que havia mogut a Mn. Tomàs Alvira a desplaçar-se a Pallerols. Allí es van tornar a llegir els escrits històrics (Vegeu “Camí d’Alliberament” pàgs. 71 a 79).
Celebrada la missa a la Ribalera vam tornar a Pallerols per acomiadar-nos, sortint a les 15:00 h. cap a Madrid, on van arribar a les 20.30.
Els visitants van quedar profundament commoguts per les vivències experimentades durant aquests 3 dies, amb el propòsit de tornar aviat acompanyats dels seus parents i amics.
Per acabar aquesta petita crònica adjuntem un dels molts escrits que apareixen al llibre “Camino de Liberación“. En aquest cas és un escrit de Tomás Alvira referent al pas de la frontera andorrana la nit de l’1 al 2 de desembre de 1937, que podeu trobar a la pàg. 128 del llibre esmentat:
“L’última nit, cap a la una de la matinada, ja estàvem molt propers a la línia de la frontera, quan el guia —a qui se n’havien unit dos més— ens va dir que ràpidament ens tiréssim a terra, però cadascun sota un arbre. Això ens va produir gran ensurt, perquè suposàvem que havien vist algú. L’alarma es va produir perquè els guies van veure una foguera precisament pel lloc on nosaltres passaríem, allunyant-nos de la casa de carrabiners que hi havia a les proximitats molt ben il·luminada. Davant d’aquesta complicació es va decidir passar entre aquella casa i la foguera on indubtablement hi havia gent de vigilància escalfant-se, perquè la nit era enormement freda. El nostre guia ens va donar instruccions:
No havíem de recolzar els pals a terra, per evitar sorolls; procuraríem no recolzar els peus en pedres movedisses, perquè no rodessin, i aniríem el més lleugers possible. Així vam començar a caminar, amb força temor, quan de sobte es va sentir el lladruc fort i seguit d’un gos que deurien tenir en el lloc dels carrabiners.
Jo vaig pensar que allà s’havia acabat tot, perquè el gos, amb els lladrucs, indicava clarament que passava algú. Seguim la nostra marxa; va continuar bordant el gos i, per fi, va callar. No va sortir ningú! Què va passar? És inexplicable. Tot i que la línia de la frontera estava al començament de la muntanya, seguim caminant en silenci fins arribar al vessant nord. Després de les manifestacions de joia, el nostre grup ens vam quedar en silenci i resem el Sant Rosari”.
Es emocionante saber que D. Tomás Alvira (hijo) ha estado en Pallerols y que haya podido celebrar la Sta Misa en el mismo lugar que San Josemaría (junto a Tomás Alvira padre).
Es cierto que se palpa la intercesión de San Josemaría en quienes tienen la oportunidad de ir a Pallerols y participar en la celebración de la Sta Misa en la ermita y en Ribalera. Es, sin duda, tocar un trocito de cielo y coger fuerzas para que cada caminante siga su camino…eso sí, con la sonrisa de la Virgen que entrega a cada uno “como una rosa”.
Qué gran efeméride para dos generaciones Alvira. Felicidades y enhorabuena por la iniciativa. Y gracias también a los colaboradores necesarios que siempre están ahí dando el callo. A ver si me dejan jubilarme pronto y me uno a ellos. 😀
Han sido unos días impresionantes. Intensos por dentro y por fuera. ¡Días llenos de fuerza! Días que golpean y animan a vivir la vida con más heroísmo, con más entrega, con mas generosidad, con más cariño. Agradezco a San Josemaría su fe en lo que Dios le pedía y su heroísmo y su vida santa. Agradezco todos los detalles que en estos días han tenido con nosotros Jordi, Ramón y Octavio, y el trabajo de todos los voluntarios que han trabajado para que el Paso de los Pirineos esté también documentado y señalizado. Lo hemos pasado en grande, hemos rezado mucho, ha sido un disfrute. ¡Volveremos!
Impresionante el camino. Impresionante los guías, Jordi, Ramón, Octavio: nadie sabe más que ellos. Impresionante los acompañantes. Todo motivo de una muy grande acción de gracias a Dios, a la Virgen y a san Josemaría. Gracias también a nuestro promotor (nombrado allí “delegado para la zona centro”), que lo ha bordado. Es igualmente muy impresionante la huella de san Josemaría en ese camino que recorrió en circunstancias extremadamente heroicas en el invierno de 1937. Se palpa su intercesión en quienes recorremos el mismo camino (en este caso, sólo en parte), en circunstancias infinitamente mejores, en forma de gracias obtenidas por él desde el Cielo para que cada caminante siga su camino (el camino de la vida, el camino de la vocación) después de haberlo encontrado. Llegan rumores de que, junto al lecho del rio Civís, a la altura de donde sale el sendero de ascensión a la Cabra Morta, se va poner una imagen del arcángel San Rafael, que sin duda les acompañó muy providencialmente a los expedicionarios de 1937.
Increíble! El año que viene va a haber que apuntarse. Gracias por la crónica.
Ciertamente que ha sido una visita inolvidable en la que todos los asistentes han colaborado con generosidad y entusiasmo. Solo hay que ver la cara de felicidad de los expedicionarios para darse cuenta de lo que ha sido realmente!
Realmente ha sido el camino de preguntarse que quiere Dios de cada uno. Han sido unas jornadas inolvidables, recorriendo los mismos pasos de San Josemaría y de D. Tomas Alvira hace 84 años. Ha sido un honor que D. Tomás (hijo) haya compartido con nosotros su viaje interior y de recuerdos. Y ha sido un lujo disfrutar de la dedicación y pasión de Jordi, Ramon y Octavio explicándonos, enseñándonos y recorriendo todas las etapas. Inolvidable. Y por supuesto, sin el increíble tándem Pele-Manuel no habría sido posible. Solo caben agradecimientos.
Camino de libertad, camino de malos hombres, camino de ángeles de la guarda, camino de santos, camino De la Rosa de Rialb, camino de uno mismo. Sendas llenas de reflexión, de momentos cargados de fe. Ha sido una experiencia llena, una experiencia que te deja con las ganas de volver desde antes de dejar el lugar, una conexión única con aquellos que lo recorrieron hace 84 años, una manera excepcional de entender la historia, el presente y el futuro, de conectar con la gente que ahora vive en en esos lugares. Lo mejor del camino sus guardianes, conocerles y conocer su trabajo ha sido un honor especial. Recomendado para todos los que busquen su propio camino, como lo hicieron los miles de personas que por aquí pasaron. Solo puedo dar gracias.
No deixa de ser emocionant que el fill d’un dels fugitius celebri la Santa Missa en el mateix lloc on el seu pare va assistir a la de sant josepmaria
En hora buena