Una bona amiga del Pas dels Pirineus
A primeres hores de la matinada del diumenge 24 d’octubre, ens deixà la Maria Pilar Torra, per anar al lloc que tenia reservat des de sempre, on no hi haurà més fatigues, ni plors, ni dolors i on el gaudi serà per sempre.
Juntament amb el seu marit, en Jordi Canet, va ser dels primers socis de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra i col·laborà activament en moltes de les activitats que promou aquesta associació.
Tot i que no era molt caminadora, s’esforçava per acompanyar al seu marit en les caminades dels segons dissabtes de mes. Va venir a bastants caminades i la seva presència transmetia sempre un aire de pau, d’amabilitat i de servei.
Va col·laborar molt positivament en la organització de les Jornades de Camins de Llibertat a través dels Pirineus i en altres aspectes relacionats amb la història dels camins d’evasió, ja que era una estudiosa d’aquestes expedicions. Venia també sovint a les reunions que fèiem amb altres historiadors sobre aquests temes.
Sempre vam trobar en la Maria Pilar una ajut important per tirar endavant aquest projecte del Pas dels Pirineus i ara des del cel ens ajudarà molt més!
Gràcies Maria Pilar, pel teu testimoni d’entrega i de servei als altres i per l’estímul i ajut que sempre hem rebut de tu.
El dimarts, dia 26, ha estat el funeral a l’església de Crist Rei de Manresa, amb l’assistència de moltíssima gent que fa palesa l’estimació que molts teníem per ella.
El proper dia 4 de novembre hi haurà una missa, a les 7 de la tarda, a l’església de Montalegre de Barcelona i més endavant, farem una missa a Pallerols que anunciarem oportunament.
moltes bendicions (estumada tieta) allà on siguis junt al Pare Celestial. petons. no t’oblidarem mai, (en la gràcia de Déu Pare nostre Celestial bondadós i omnipotent.
Reso per tú.
Avui, que fa un mes exacte de la mort de la Maria Pilar, vull donar les gràcies a tots els qui vàreu resar per ella tant abans com després del seu traspàs, als qui n’heu escrit coses tan boniques, i en particular als autors d’aquesta pàgina que tan agradablement ens va sorprendre en el seu moment. Que Déu us ho pagui.
Rezo por ella.
Feia temps que ens deia quan aniríem a Pallerols, donc per un motiu o un altre encara no hi hem anat. Ara ho hem posal al davat d’altres activitats.
És difícil di res de la nostra germana doncs els qui hem viscut al seu voltant hem vist com feia de “pal de paller” -com va dir mossèn Joan a l’homilia- des que van morir els pares.
Treballadora, discreta, amiga de molts, deia el que calia quan calia i a qui calia, patidora per les persones del seu voltant, agraïda… Ara des del cel continuarà treballant per Pallerols.
Fa un menys de dos mesos encara em va preguntar si voldria anar a fer algun tram del camí de Pallerols a Andorra… al final ens vàrem haver de contentar amb l’habitació de l’hospital, d’on ja no sortiria, i des d’on ens va ensenyar encara una nova lliçó de com dedicar la pròpia vida a estar pendent dels altres.
Quan celebreu la missa a Pallerols m’hi uniré des de Roma!
Vàrem coincidir pocs cops. Si no recordo malament l’última vegada va ser quan vàrem portar la Mare de Déu del Roser a Torreciutat, i com em vas engrescar i animar a fer les caminades…,Et recordo i recordaré amb el teu somriure i el teu bastó fent els camins del Pirineu. Ara has fet “la teva” última caminada i ja has arribat al cim. Gràcies per tot el que has fet i, de ben segur, continuaràs fent.
Per un cristià,la mort tan sols és un canvi.Tancar una porta i obrir un gran finestral:el Cel. Allí la Maria Pilar gaudirà per sempre i continuarà la seva tasca de esposa,mare,amiga,vetllant per tot i per tots. Amb el seu somriure tendre i amable,com sempre !!!
Compañera de las excursiones mensuales, la recuerdo siempre sonriente y dispuesta a ayudar, sin experiencia de montaña pero valiente, atreviéndose con todo. Le gustaba subir más que bajar. Ahora ya ha llegado a la más alta de todas las cimas, donde disfruta de la mejor compañía, y desde no tendrá que bajar para continuar ayudándonos. Muchas gracias Maria Pilar, muchas gracias a Jordi, tu marido, por vuestra estupenda amistad.
non la conoscevo mi ricordero molto di lei domani e di tutta la famiglia sicuramente ci sta più vicino che mai adele
No la conocía, pero hago sufragios y mañana la tendré especialmente presente en la Santa Misa. José Antonio Gª-P. Segura
El curs passat no ens va poder acompanyar a les caminades, de Pallerols a Andorra. Havia de fer un altre “Pas dels Pirineus”, molt personal, també dur, per vencer el càncer, que l’ha portat al Cel. Bon exemple per a tots de persona forta i lluitadora, sempre discretament atenta a servir, amb el seu somriure amable.
La vaig tractar molt poc, pero es clar que Deu s’ha endut una flor exquisita. Jordi i fills, rebeu una molt forta abraçada. Familia Guerra-Marroquín.
¡Qué madrugador es el Señor para cortar las mejores flores de su Jardín! Seguiremos tratándola y pidiéndole nos ayude en todo, su intercesión está con nosotros y nos da paz, aún añorándola está a nuestro lado. Trataré de ir el día 4-XI al Oratorio de Sta. Mª de Bonaigua, como testimonio de agradecimiento.
La tendré en mis oraciones.
Sóc una de les filles del Jordi i la M. Pilar. L’heu retratada (en text i imatges) molt bé. Ja deu estar rumiant què més es podria fer des del Cel per donar a conèixer el camí de Pallerols a Andorra!
Hem tingut la sort de tenir una mare excepcional. Gràcies per aquest testimoni de com es feia estimar i per la iniciativa de celebrar una missa per ella. Seran oracions d’anada i tornada, de segur.