A good friend of the Passage of the Pyrenees
In the early hours of Sunday, the 24th of October, María Pilar Torra left us to go to the place that was always reserved, where there will be no weariness, nor crying, nor pain and where joy and peace will be for ever.
With her husband, Jordi Canet, she was among the first members of the “Friends of the Route from Pallerols de Rialb to Andorra Association”, and participated actively in many of the activities promoted by this association. Although she was not a great walker, she put in a lot of effort and went with her husband to the walks on the second Saturdays of every month. She came to many of the walks, and her presence conveyed an atmosphere of peace, kindness and service. She worked very positively for the organization at the Conferences of the Way to Freedom through the Pyrenees and other aspects related to the history of the trails of escape, as she was a student of these expeditions. She also often came to meetings with other historians covering these themes. We always found María Pilar to be an important aid moving forward with our project, the Passage of the Pyrenees. Now from heaven, she will help us even more!
Thanks, María Pilar, for your proof of dedication and service to others and for the encouragement and assistance we always received from you.
On Tuesday the 26th, the funeral was held at the church of Cristo Rey of Manresa. Many people were in attendance as a token of gratitude for her.
This coming 4th of November there will be a Mass for her at 7pm at the church of Montalegre in Barcelona and shortly, we’ll celebrate a Mass for her in Pallerols, which will be announced at the proper time.
moltes bendicions (estumada tieta) allà on siguis junt al Pare Celestial. petons. no t’oblidarem mai, (en la gràcia de Déu Pare nostre Celestial bondadós i omnipotent.
Reso per tú.
Avui, que fa un mes exacte de la mort de la Maria Pilar, vull donar les gràcies a tots els qui vàreu resar per ella tant abans com després del seu traspàs, als qui n’heu escrit coses tan boniques, i en particular als autors d’aquesta pàgina que tan agradablement ens va sorprendre en el seu moment. Que Déu us ho pagui.
Rezo por ella.
Feia temps que ens deia quan aniríem a Pallerols, donc per un motiu o un altre encara no hi hem anat. Ara ho hem posal al davat d’altres activitats.
És difícil di res de la nostra germana doncs els qui hem viscut al seu voltant hem vist com feia de “pal de paller” -com va dir mossèn Joan a l’homilia- des que van morir els pares.
Treballadora, discreta, amiga de molts, deia el que calia quan calia i a qui calia, patidora per les persones del seu voltant, agraïda… Ara des del cel continuarà treballant per Pallerols.
Fa un menys de dos mesos encara em va preguntar si voldria anar a fer algun tram del camí de Pallerols a Andorra… al final ens vàrem haver de contentar amb l’habitació de l’hospital, d’on ja no sortiria, i des d’on ens va ensenyar encara una nova lliçó de com dedicar la pròpia vida a estar pendent dels altres.
Quan celebreu la missa a Pallerols m’hi uniré des de Roma!
Vàrem coincidir pocs cops. Si no recordo malament l’última vegada va ser quan vàrem portar la Mare de Déu del Roser a Torreciutat, i com em vas engrescar i animar a fer les caminades…,Et recordo i recordaré amb el teu somriure i el teu bastó fent els camins del Pirineu. Ara has fet “la teva” última caminada i ja has arribat al cim. Gràcies per tot el que has fet i, de ben segur, continuaràs fent.
Per un cristià,la mort tan sols és un canvi.Tancar una porta i obrir un gran finestral:el Cel. Allí la Maria Pilar gaudirà per sempre i continuarà la seva tasca de esposa,mare,amiga,vetllant per tot i per tots. Amb el seu somriure tendre i amable,com sempre !!!
Compañera de las excursiones mensuales, la recuerdo siempre sonriente y dispuesta a ayudar, sin experiencia de montaña pero valiente, atreviéndose con todo. Le gustaba subir más que bajar. Ahora ya ha llegado a la más alta de todas las cimas, donde disfruta de la mejor compañía, y desde no tendrá que bajar para continuar ayudándonos. Muchas gracias Maria Pilar, muchas gracias a Jordi, tu marido, por vuestra estupenda amistad.
non la conoscevo mi ricordero molto di lei domani e di tutta la famiglia sicuramente ci sta più vicino che mai adele
No la conocía, pero hago sufragios y mañana la tendré especialmente presente en la Santa Misa. José Antonio Gª-P. Segura
El curs passat no ens va poder acompanyar a les caminades, de Pallerols a Andorra. Havia de fer un altre “Pas dels Pirineus”, molt personal, també dur, per vencer el càncer, que l’ha portat al Cel. Bon exemple per a tots de persona forta i lluitadora, sempre discretament atenta a servir, amb el seu somriure amable.
La vaig tractar molt poc, pero es clar que Deu s’ha endut una flor exquisita. Jordi i fills, rebeu una molt forta abraçada. Familia Guerra-Marroquín.
¡Qué madrugador es el Señor para cortar las mejores flores de su Jardín! Seguiremos tratándola y pidiéndole nos ayude en todo, su intercesión está con nosotros y nos da paz, aún añorándola está a nuestro lado. Trataré de ir el día 4-XI al Oratorio de Sta. Mª de Bonaigua, como testimonio de agradecimiento.
La tendré en mis oraciones.
Sóc una de les filles del Jordi i la M. Pilar. L’heu retratada (en text i imatges) molt bé. Ja deu estar rumiant què més es podria fer des del Cel per donar a conèixer el camí de Pallerols a Andorra!
Hem tingut la sort de tenir una mare excepcional. Gràcies per aquest testimoni de com es feia estimar i per la iniciativa de celebrar una missa per ella. Seran oracions d’anada i tornada, de segur.