Un passador que ha passat amb èxit la frontera de la vida

El passat 5 d’octubre de 2010 va morir a Barcelona, a l’edat de 96 anys, en Josep Cirera que fou el guia de l’expedició de 1937 en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.

No hem informat abans d’aquest esdeveniment perquè no ens en hem assabentat fins fa pocs dies.

Jordi Piferrer va tenir l’ocasió de parlar amb ell més de 20 vegades al llarg dels anys 2004-2009. Aquestes converses estan recollides en aquesta web. Voldríem recordar ara alguns aspectes particularment entranyables de les últimes converses mantingudes amb ell.

Algunes de les virtuts que més sobresortien del caràcter d’en Josep Cirera podrien ser: l’optimisme, la lleialtat, la valentia i fortalesa per afrontar situacions difícils; era decidit, directe, treballador, puntual, tenia una sola paraula i complia els compromisos adquirits.

En relació a la vida de sant Josepmaria Escrivà, va ser providencial el seu guiatge a través de les terres de l’Alt Urgell: des del Barranc de la Ribalera (Peramola) on aparegué la tarda del 28 de novembre, fins a Sant Julià de Lòria (Andorra) on arribaren a la matinada del 2 de desembre. Altres expedicions d’evasió van tenir menys sort en topar-se amb guies de menys vàlua, però en Josep Cirera era un home molt segur i en tot moment va mostrar unes dots de fortalesa i de seny remarcables.

Els últims anys de la seva vida en Josep Cirera tingué molta devoció a sant Josepmaria i explicà alguns favors que segons ell foren obtinguts per la seva intercessió. En citarem dos:

Una vegada, cap als anys 80, anant en cotxe a més de 100 quilòmetres per hora per l’autopista de Saragossa a Barcelona, se li rebentà la roda del davant. Va invocar sant Josepmaria i pogué dominar el cotxe, sense sortir-se de la carretera. Segons ell i la policia que el va atendre, es lliurà d’un accident que podria haver estat molt greu.

En certa ocasió, fa uns sis anys, va començar a tenir problemes a la vista: hi veia doble. En tot el dia no li va passar, així doncs decidí anar al metge. Explicà que just després d’invocar sant Josepmaria, quan entrava a la consulta, recuperà la visió normal. L’oftalmòleg només va haver de certificar que no tenia res.

Finalment, el 5 d’octubre de 2010 -a dos quarts de set de la tarda- va morir a l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona.

Es dóna el cas d’una feliç coincidència: l’endemà de la seva mort era l’aniversari de la canonització de sant Josepmaria, que tingué lloc a Roma el 6 d’octubre de 2002. Ben segur que el seu amic sant Josepmaria -que sabia retornar amb generositat els favors rebuts- va intercedir per ell i l’ajudà a passar la ratlla de la Frontera cap al País de la Llibertat definitiva, de manera que el dia 6 d’octubre es pogueren reunir dalt del cel tota la colla que van passar la frontera andorrana el dia 2 de desembre de 1937, sota el ferm guiatge d’en Josep Cirera.

El gruix de l’expedició era d’uns 23 homes. A tall de record citem aquí els noms dels 10 que coneixem, ordenats segons la data de la seva mort: José María Albareda (1966), sant Josepmaria Escrivà de Balaguer (1975), Francisco Botella (1987), Tomás Alvira(1992), Manuel Sainz de los Terreros (1995), Pedro Casciaro (1995), Juan Jiménez Vargas (1997), Antonio Dalmases (1997), Miguel Fisac (2007) i l’últim que quedava en Josep Cirera (2010).

A través d’aquesta web avisarem oportunament de les vegades que se celebrin misses per l’ànima d’en Josep Cirera.

Descansi en el Senyor un gran amic del Camí d’Andorra.