Amb ell, descobrírem l’entrada a Andorra

El passat dia 13 d’agost morí en Francesc Duró Bordoll, de Cal Caminal d’Argolell; un bon amic nostre, soci d’Honor de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Havia nascut el 8 de març de 1930 i tenia per tant 83 anys.

El primer encontre amb el Francesc fou el 7 de juny de 2003. Aquest dia, cap a les 3 de la tarda, un grup de tres persones de l’Associació arribàrem a peu a Argolell, suats, plens d’esgarrinxades i sense haver dinat encara. Havíem intentat pujar des del riu de Civís a Argolell, pel Barranc de la Cabra Morta. Després de 4 hores de pujada no trobàrem el camí correcte i arribàrem a Argollel per altres indrets i de males maneres. Arribats a Argolell trobàrem al Francesc i li explicàrem el nostre projecte de recuperació d’un antic camí que féu sant Josepmaria Escrivà a finals de novembre de 1937. Enseguida es va prestà a col·laborar amb nosaltres en la recuperació del camí des del riu de Civís fins al Mas d’Alins, a Andorra.

El seu testimoni era molt valuós, ja que l’any 1937 tenia 7 anys i recordava bé aspectes importants per a nosaltres del pas de fugitius per la frontera andorrana en aquells anys convulsos de la guerra civil espanyola i la 2a guerra mundial.

Uns dies més tard, quedàrem amb ell per iniciar el descobriment dels camins d’evasió cap a Andorra. Amb la serenitat que el caracteritzava i amb una facilitat admirable, com qui no fa res, en mitja hora anàrem des d’Argolell al riu de Civís baixant pel Barranc de la Cabra Morta. En Francesc anava al davant amb una falç i obria el camí que estava totalment tapat per l’herbam, doncs feia més de 30 anys que no es transitava. La ruta que havíem intentat descobrir uns dies abans, sense èxit, i en la que havíem emprat més de 4 hores, el Francesc l’obrí en mitja hora. Un altre dia ens acompanyà des del Coll de la Cabra Morta fins a Argolell pel camí vell del bosc de Lluçà, i finalment, un altre dia anàrem des de la borda de Lluçà fins el Mas d’Alins, a Andorra.

El criteri que vam emprar per descobrir aquesta ruta fou, primer de tot, llegir atentament -juntament amb el Francesc- els escrits històrics dels expedicionaris de l’any 1937, que estan recollits en el llibre El pas dels Pirineus. Amb aquesta referència i el coneixement total del territori per part del Francesc, realitzàrem el traçat actual del camí d’Andorra.

Recuperada la ruta des del riu de Civís fins al Mas d’Alins, ens dedicàrem a recuperar l’ermita de Santa Maria de Feners, que està vora el camí d’evasió que seguim nosaltres. Una ermita romànica que amb el temps es va ensorrar i estava plena d’esbarzers i matolls. La netejàrem per dintre, classificàrem i apilàrem separadament les bigues de fusta, les lloses de la teulada, les pedres de les parets ensorrades i desbrossàrem el camí vell d’arribada a l’ermita. Recuperada l’ermita, recuperàrem també l’antiga festa de Santa Maria de Feners, que se celebrava el dia 1 de juny.

Des del primer moment, el Francesc fou un entusiasta del Camí d’Andorra i ens ajudà en tot moment en la conservació d’aquets camí i en la recuperació de les festes tradicionals del poble. Des de fa alguns anys, tenim la intenció de reconstruir l’ermita i havíem quedat amb el Francesc que quan estigués acabada ho celebraríem amb una bona costellada. Ha mort abans de veure acabada l’ermita, però des del cel ens ajudarà per a què sigui ben aviat una realitat.

Tenim previst celebrar una missa pel Francesc a l’ermita de Santa Maria de Feners, abans de finals de setembre. Des d’aquest mitjà de comunicació us informarem del dia de la celebració.