En 15 dies ens han deixat tres amics del Camí d’Andorra
En 15 dies ens han deixat tres amics del Camí d’Andorra.
El diumenge 24 d’octubre la Maria Pilar Torra; el dilluns 1 de novembre l’Eusebi Riart, de cal Rotger de Peramola, i el passat diumenge dia 7 el Francesc Beato. Tots tres ens han ajudat molt en diferents aspectes del camí.
Sobre en Francesc Beato, membre destacat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), hem de dir que era un amant del Camí d’Andorra: ens acompanyà vàries vagades a les Caminades dels segons dissabtes de mes i formava part del Consell Assessor de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Les seves observacions sobre com havíem d’enfocar la nostra proposta excursionista foren sempre de gran ajut. Especialment important per a nosaltres fou el seu encoratjament constant i el seu estímul per a millorar la nostra proposta muntanyenca.
Va assistir a totes les Jornades de Camins de Llibertat a través dels Pirineus que hem organitzat, participant com a ponent en la primera jornada que tinguérem a Peramola. El trobarem a faltar a la IV Jornada que celebrem el proper dissabte dia 13 a la Seu d’Urgell.
Ha mort d’accident de coche, juntament amb el seu fill Josep Oriol i la seva neboda Montserrat.
Ell, que estimava tant totes les muntanyes de Catalunya i del món sencer, ha arribat ja a la gran muntanya de Déu. Des d’allí pot contemplar joiós totes les muntanyes que tant va estimar, i sobretot contempla cara a cara la gran Bellesa del nostre Pare i Senyor de la creació.
En el món futur, al “cel nou i la terra nova”, de què ens parla el llibre de l’Apocalipsi, “on no hi haurà ni plors, ni dolor, ni fatigues” podrem caminar plegats per tots els pics de la terra, com mai no hauríem pogut somniar. Així és l’amor esplèndid i sobreabundant de Déu que ha fet tota la creació per a nosaltres i per a manifestar la seva glòria.
En Francesc, durant el seu caminar per aquesta terra, va desitjar tant la Bellesa que ara la té en grau immens. Com diu el poeta Joan Maragall: “Sigui la mort una major naixença”.
Vull acabar transcrivint unes reflexions del Papa Joan Pau II, que va fer estant als Alps, l’11 de juliol de l’any 1999:
Espero que sapigueu gaudir de les innombrables belleses naturals – l’aire, els boscos, l’aigua, etc. – amb un gran respecte pels tresors que el Creador ens ha confiat.
Cada vegada que tinc l’oportunitat de visitar les muntanyes i contemplar aquests paisatges, dono gràcies a Déu per la majestuosa bellesa de la creació. Gràcies per la immensa bellesa, que mostra el cosmos com un reflex del seu poder, per fascinar les ànimes que la contemplen i l’alaben per la seva grandesa.
La muntanya no només és un magnífic escenari per contemplar, sinó que és una escola de vida: Ens uneixen per aconseguir un objectiu, per ajudar-nos mútuament en moments de dificultat, per assaborir el silenci junts, reconèixer la nostra petitesa en un entorn tan majestuós i solemne.
Nota.- El proper dia 20 de novembre, en què celebrem a Pallerols la Festa de la Trobada de la Rosa, oferirem la missa per aquests amics que ens han deixat durant aquest any.
Orem per tots els que viuen allunyats del Senyor
Ahir, en finalitzar la IV Jornada de Camins de Llibertat a través dels Pirineus que vam tenir a la Seu d’Urgell, vam tenir un sentit record pel Francesc Beato que no havia faltat a les tres Jornades anteriors i que tant de prop les seguia. Semblantment vam recordar a la Maria Pilar Torra que tampoc no havia faltat mai.
Me uno a vuestro dolor por la pérdida de estas personas tan queridas, no tuve la suerte de conocerles, pero veo con alegría que sois una familia. Espero que vuestras oraciones me acompañen, aunque solo haya estado en Pallerols, mas con papeles que con caminadas montañeras.
rezaremos por el para que el SEÑOR le acoja en su seno y desde el cielo nos guie y nos ayude, tambien rezaremos por su familia para que tengan comprension , paz y sosiego .Se llora cuando un amigo se marcha, se siente dolor, el corazon se aflije y todo se vuelve amargura pero gracias a nuestra fe el SEÑOR nos da fuezaspara llegar al final del camino
toni, el vaig conèixer?
REZARE POR EL Y POR SU FAMILIA. SEGURO QUE YA ESTARA GOZANDO DE DIOS, Y TAL VEZ EN ESAS SUBIDAS Y CAMINATAS POR EL MONTE EL CORAZÓN SE LE ESCAPARIA HACÍA DIOS. LE PEDIRE QUE NOS AYUDE HA LLEGAR A LA CUMBRE COMO EL LO HA ECHO.
Rezo al Señor por su alma, para que pueda llegar pronto a la meta final del camino de la libertad. Paz a sua alma. Pésame a su familia.
D. Geraldo Morujão (Viseu – Portugal)
De nou transbalsat per aquesta terrible notícia. Ha estat un magnífic company de muntanya, amb un enorme coneixement de l’entorn i del significat profund del nostre camí. Gran amic de la llibertat i molt respectuós amb altres parers diferents al seu. Un gran exemple per mi, pel seu immens amor a la muntanya, el tindré molt present mentre segueixi caminant i esperant de tot cor retrobar-lo per escoltar de nou aquest pou de sabiesa.