Geologia del Tram 1: Pont de Peramola

Octavio Rico ens explica les seves observacions geològiques tot avançant pel Camí d’Andorra

Geologia Tram 1: Oliana-Peramola-Pallerols

El primer tram del Pas dels Pirineus, entre Oliana i Pallerols, passant per l’ermita de Castell·llebre i per Peramola, transcorre totalment per terrenys geològicament moderns, del Mesozoic i del Cenozoic, que és tant com dir les Eres Secundària i Terciària, que ens traslladen enrere en el temps fins a uns 180 milions d’anys, com a màxim. Veure Fig 1: Taula dels temps geològics.

El primer tram del recorregut, entre el pont de Peramola i el poble de Peramola, passant per l’ermita de Castell·llebre discorre sobre les margues d’Oliana i els seus voltants. Les margues són materials de composició argilosa i carbonatada, com correspon als ambients mixts o de transició, és a dir, a mitjans sedimentaris sotmesos a la influència tant del mar com del continent. I és que la conca d’Oliana, durant el Cenozoic, fa uns 40 milions d’anys, es trobava en la mateixa línia de costa d’un mar que omplia amb les seves aigües l’anomenada conca pirinenca (el que actualment són els Pirineus) i rebia continus aportacions de sediments dels relleus circumdants, entre els quals destacava l’anomenat massís de l’Ebre.
Paradoxalment, els relleus pirinencs que contemplem ara en aquells temps cenozoics eren una cosa ben diferent: una conca marina receptora d’una ingent quantitat de sediments. Molts d’aquests sediments provenien del massís de l’Ebre, que quaranta milions d’anys després ja no conserva ni rastre del que va ser. La línia de costa d’aquells ambients, tan difícils d’imaginar, es trobava precisament a Oliana. Veure Fig 2.

Les margues que omplen la conca d’Oliana són les mateixes que es poden veure, per exemple, a les terres d’Igualada o de Vic. Són materials sedimentaris d’un característic color entre blau i gris, força rics en fauna fòssil (moluscs marins, semblants els actuals musclos i cargols), i molt similars als que, per exemple, podem veure actualment al delta de l’Ebre. Però de tot això fa ja uns 35-40 milions d’anys, i les coses per descomptat han canviat molt des de llavors.
Més al nord d’Oliana, a mesura que ens anem enfilant per les empinades costes rocoses que van a l’ermita de Castell·llebre, l’avanç sobre el terreny és paradoxalment un retrocés en el temps geològic. De fet, en el curt recorregut que es fa entre el pont de Peramola i l’ermita de Castell·llebre, cal ajustar l’hora del rellotge geològic, ja que s’ha retrocedit ni més ni menys que uns 140 milions d’anys! Les roques calcàries que es poden veure al voltant de l’ermita són, en efecte, molt més antigues que les margues d’Oliana, que ara es poden contemplar molt bé des dels esplèndids miradors que ofereix aquest privilegiat enclavament mesozoic i romànic. Veure Fig 3.

Contemporàniament amb aquests esdeveniments, només uns quilòmetres més cap al nord, a l’altura de Coll de Nargó, els gegantins dinosaures corrien i xipollejaven al seu aire en els ambients costaners que havia al voltant d’aquest mar pirinenc de què parlàvem abans. Afortunadament, ara ja només és possible trobar les petjades fòssils d’aquests enormes rèptils. Però, a jutjar pel rastre que van deixar, van haver de ser força nombrosos i variats en espècies. D’això ja en parlarem quan arribi el moment. Veure Fig 4.

Entre les erosions rocoses que deixem a dreta i esquerra al llarg del camí que baixa de l’ermita, no és estrany trobar de tant en tant algunes restes fossilífers (petxines de diverses classes de mol.luscs). Però en general estan bastant triturats, degut a les intenses deformacions que van patir les roques juràssics en aquesta zona, a causa dels encavalcaments i processos de fracturació lligats a la formació dels Pirineus. Veure Fig 5.

Entre Castell·llebre i Peramola es recorre de nou un tram en què reapareixen els materials terciaris de l’Eocè, d’entre uns 40 i 35 milions d’anys d’antiguitat. Entre ells, abunden els gresos, conglomerats, margues i roques argiloses. De manera que en uns pocs quilòmetres, entre l’ermita i el poble de Peramola, recuperem uns 5 milions d’anys. Al mes d’octubre, que és quan acostumem a fer aquest tram, és normal que alguns s’entretinguin una estona en el camí agafant figues, mores o unes ametlles, ja que és el temps de fruits madurs. A partir de Peramola, el rellotge geològic seguirà avançant amb normalitat fins al final de la caminada, a Pallerols.
En el tercer tram, entre la font del Cané i Pallerols, es camina una estona, al principi, sobre argiles, gresos i margues de l’Eocè superior (d’uns 35-40 milions d’anys d’antiguitat), per passar després a trobar-nos amb materials una mica més moderns, del període del Cenozoic (l’Oligocè), d’uns 30 milions d’anys d’antiguitat. Els conglomerats, gresos i argiles són de tons vermellosos característics, a causa del alt contingut en metalls, com el ferro i l’alumini. Aquestes roques es veuen aflorar àmpliament a Pallerols i els seus voltants, on formen sortints rocosos, entre petites muntanyes i colls. Veure figures 6 i 7.

En el camí que va a la nomenada Cabana de Sant Rafel, a mitja distància entre Cal Empordanès i la Cabana, tornem a fer un salt enrera en el temps. De nou ens trobem amb materials rocosos característics del Mesozoic, com són les calcàries del Juràssic i del Cretaci que es poden veure poc abans d’arribar a la bassa. Les panoràmiques de Pallerols i els seus voltants, des d’aquests llocs, són veritablement extraordinàries.

Enllaç amb la Notícia de la Caminada corresponent