El Camí d’Andorra es va consolidant internacionalment

Adjuntem una crònica de la Caminada que ha escrit Brian Madden, un dels expedicionaris. La transcrivim directament en anglès, tal com ens l’ha enviat, i a continuació la traduïm al català.

Three came from Ireland; all from Dublin. Niall works in a bank, Garry as an auditor in the Civil Service, and I am an engineer, recently retired. Irish hikers like to travel abroad for walking holidays. Spain, France, Poland are common; more recently Slovakia, Slovenia and Rumania. The Camino de Santiago is paticularly popular.

We heard about the Camino de Andorra from Rafa, a Spaniard working in Dublin. He met Jordi Piferrer in 2004. Jordi told him about the route, and presented him with his guide book ‘Camino de Andorra’. He wrote a dedication, hoping that ‘people from Ireland might some day walk the Andorra Trail’. Five years later, it came to be.

Wed 23 Sep. We arrived in Barcelona in the morning, and rented a car. We traveled to Oliana, and then to Peramola and Pallerols. We had time in the afternoon to hike up to the Cabin of St Raphael, and return by the ‘balsa’.

Our plan was that we would drive to the start of each stage, and be collected at the end. This meant that the start and finish of each day had to be on a road. We stayed each night in Coll de Nargo, at Hotel del Llac. Josep and Anna Finestres, and their son Miguel, looked us after very well. We were also very fortunate that Jordi Piferrer was doing some work in Andorra, and was able to spend some time in the area on his way back. His advice on routes was invaluable, and he helped us out frequently with lifts.

Thurs 24 Sep. We started from Torrent, and were quickly at Roca del Corb. This astounding rock formation took our breath away. Shortly after, we made an error, and ended up at the Juncas Farm. With the help of the map, we got back on course and made it to Ribalera. After crossing Aubens, we made another error, and lost our way again. This time, with the help of St Josemaria no doubt, we met a local man driving a car in the forest. He was the only person we met that day, and he very kindly drove us down the long winding track directly to Coll de Nargo.

Fri 25 Sep. We started from Pont de Vallarques, with the plan of hiking to L’Oliva on the Rio de Cabo. Shortly before Fenollet, we met Jordi in a field, repainting some of the blue and yellow trail signs. He invited us to a glass of wine and a coffee in the house in Fenollet. Rosa, the lady of the house was very welcoming. Jordi also showed us the cowshed, still in active use, where the 1937 party overnighted. After this pleasant stop, we went over Santa Fe mountain, and met Jordi again near l’Oliva. This time, Niall helped him with the sign painting.

Sat 26 Sep. This was ‘Ares day’. Jordi gave us a lift to the place where we finished yesterday, and we started the long hot climb up to the deserted village of Ares. We all needed a good rest on the top before heading off to Cal Barida, following the blue and yellow markers. Passing Cal Barida we got lost for a while, but descended into the gorge of Torrent de Baridà, and soon picked up the trail again. It was mostly downhill then until we reached the road close to Noves de Segre, where Jordi collected us.

Sun 27 Sep. We were getting a little tired now, and asked Jordi to suggest a shorter hike route to finish off. He suggested starting at Rio de Civis and hiking over the Cabra Morta to Argollel. This turned out to be a most pleasant hike. The weather was cooler, and the views were fantastic. We finished the hike at about 1.30pm, said goodbye to Jordi and headed for Andorra.

Overall we were very happy with our first visit to the Camino de Andorra. We met lots of very helpful and interesting people, we had some good hard mountain hiking and enjoyed the incredible views. We got particular insight into the historical and geographical context of the famous Paso de los Pineneos of the party of St Josemaria in 1937. We hope to get back, with a larger group from Ireland next time.

Brian Madden 6 Oct 09

Des d’Irlanda hem vingut tres persones; tots tres de Dublin. Niall treballa en un banc, Garry és auditor en un organisme públic, i jo soc un enginyer, recentment jubilat. Als excursionistes irlandesos els hi agrada viatjar al extranjer per fer-hi Caminates, durant les vacances. Es freqüent viatjar a Espanya, França, Polònia; més recentment a Eslovàquia, Eslovènia i Rumania. El Camino de Santiago és particularment popular.

A través d’en Rafa, un espanyol que treballa a Dublín, haviem sentit a parlar del Camí d’Andorra. L’any 2004, Rafa va trobar a Jordi Piferrer i aquest li parlà d’aquesta ruta, regalant-li el seu llibre “Camí d’Andorra”, amb una dedicatòria que deia “que molts irlandesos poguin venir algun dia a fer aquest Camí d’Andorra”. Cinc anys després, s’ha fet realitat.

Dimecres, 23 setembre. A la tarda arribàrem a Barcelona i llogàrem un cotxe, anant tot seguit cap a Oliana, Peramola i Pallerols. Cap el tard, encara vam tenir temps per pujar a peu a la Cabana de Sant Rafel, tornant per la “bassa”.

La nostra idea era anar amb cotxe fins a l’inici de cada tram i ser recollits per algú al final del trajecte. Això significava que a l’inici i al final de cada dia hi hagués alguna carretera. Durant aquests dies vam viure a la Fonda del Llac, de Coll de Nargó. En Josep, l’Ana i el seu fill Miquel, ens tractaren molt bé. Vam tenir també la sort de què en Jordi tenia alguns treballs a Andorra i en el seu viatge de tornada va poder dedicar-nos alguns dies. Els seus consells sobre les rutes ens foren molt útils i a més ens ajudà en els viatges de tornada en cotxe.

Dijous, 24 setembre. Vam començar a caminar des de la casa de Torrent, i ben aviat arribàrem a la Roca del Corb. Aquesta assombrosa formació rocosa ens va sorprendre molt. Poc després vam cometre un error i vam anar a parar a la casa de Juncàs.

Amb l’ajuda del mapa, recuperàrem el camí correcte i arribàrem a la Ribalera. En la baixada de l’Aubenç, vam cometre un altre error i tornàrem a perdre el camí. Aquesta vegada, ajudats sens dubte per sant Josepmaria, trobàrem un home de la zona, al mig del bosc, que anava en un cotxe tot terreny. Fou l’única persona que trobàrem en tot el dia. Molt amablement ens convidà a pujar al cotxe i arribàrem així per la llarga pista directament a Coll de Nargó.

Divendres, 25 setembre. Començàrem a caminar des del Pont de Valldarques, amb l’idea d’arribar a l’Oliva, en la Vall de Cabó. Poc abans d’arribar a Fenollet trobàrem a en Jordi en els camps de Fenollet, repassant alguns senyals del camí, amb els colors blau i groc. En arribar a la casa de Fenollet, ens convidà a prendre una mica de vi i cafè. Rosa, la dona de la casa, ens va tractar molt bé. En Jordi ens monstrà la cort, que encara està en servei, i a on l’expedició de 1937 hi passà el dia 29 de novembre. Després d’aquest magnífic descans, ens dirigírem a la muntanya de Santa Fe, que vam creuar, arribant a la vora de la casa de l’Oliva, a on ens esperava en Jordi. A la part final d’aquest trajecte, Niall l’ajudà en el repàs de la senyalització.

Dissabte, 26 setembre. Aquest va ser el “dia d’Ares”. Jordi ens portà en cotxe al lloc en el que havíem acabat el dia anterior, i començàrem la llarga i costeruda pujada a l’abandonat poble d’Ares. En arribar-hi, necessitàrem un bon descans abans de continuar cap a Cal Baridà, seguint els senyals blaus i grocs. Passat Cal Barida no poguérem veure els senyals però baixàrem directament al Torrent de Baridà i ben aviat retrobàrem de nou la ruta. Pràcticament tota l’estona és en forta baixada per la muntanya, fins arribar a la carretera de Noves de Segre, on ens van recollir en cotxe.

Diumenge, 27 setembre. Estàvem ja una mica cansats i demanàrem a en Jordi que per acabar ens proposés una ruta curta. Ens suggerí començar en el Riu de Civís i pujar el Barranc de la Cabra Morta fins arribar a Argolell. Fou una caminada molt agradable. El temps va ser fresc i les vistes fantàstiques. Acabàrem l’excursió cap a les 13.30 horas, ens despedírem d’en Jordi i continuàrem en cotxe cap a Andorra.

Com a resum, hem de dir que estem molt contents amb la nostra primera visita al Camí d’Andorra. Hem conegut a moltes persones amables i interessants, hem aconseguit superar difícils i dures muntanyes i disfrutat d’increibles panoràmiques. Sobretot hem pogut aprofundir en el contexte històric i geogràfic del famós Pas dels Pirineus, de l’expedició de sant Josepmaria al 1937. Esperem tornar de nou, però la propera vegada serà amb un grup d’irlandesos més nombrós.