Visita familiar al Camí d’Andorra

El diumenge 26 d’octubre, després de diversos aplaçaments pel mal temps, vam aconseguir fer la sortida familiar del Club Valldaura d’Igualada, al Camí d’Andorra. El dia va ser esplèndid, amb un sol radiant i temperatura agradable. Vam recórrer, com no podia ser altrament, el Tram Valldaura, que és el tram sobre el riu d’Aravell i que s’anomena així pels treballs que hi vam fer des del club, amb la instal·lació dels ponts i altres treballs de condicionament, tal com es va informar en aquesta mateixa web en la notícia del 5 d’abril de 2008 i que podeu veure a:

http://www.pallerols-andorra.org/noticia.asp?ART_ID=152&idioma

Durant la ruta anàvem disfrutant tot passant pels ponts, que eren un dels principals atractius de la caminada. Érem 39 persones, entre les quals hi havia infants de menys de sis anys, de manera que anàvem amb calma i, això sí, l’alegria no hi faltava. Al final dels quatre ponts, vam llegir fragments de les memòries d’alguns dels protagonistes de l’expedició de l’any 1937.

En acabar la caminada vam anar tots plegats cap a la font Bordonera, en el camí d’Organyà a Fenollet, on ens esperaven el Manel Feliu i el Mateo Toledo que estaven fent una magnífica paella.

Tot va acompanyar per a la celebració de l’aniversari de l’Elena Rovira: la bona paella -de la qual molts van repetir-, el dia agradable, el lloc tranquil i ben condicionat, la companyia i el cava amb la coca d’Agramunt que vam prendre al final, tot brindant.

Per acabar explicaré dues anècdotes i un suggeriment.

La primera anècdota és que quan feia poc que havíem començat la caminada, se’ns va unir un nou excursionista a la nostra expedició: un gat que devia sortir d’una de les masies que vam trobar pel camí. Hi havia qui reaccionava amb por i se sentia impulsat a anar més de pressa; altres, en canvi, s’acostaven al gat i l’esperonaven a passar pels ponts, cosa que el gat no semblava veure amb bons ulls, al principi, potser per allò de l’aigua que hi havia per sota.

I un altre fet graciós va passar quan ja tornàvem, tot anant pel costat d’un fil que marca el tancat de les vaques que pasturen i evita que marxin, perquè hi passa una mica de corrent elèctric. El cas és que un grup dels més joves va voler gastar una broma a uns altres nens, i van agafar-se les mans per comprovar com els passava el corrent si el primer de la fila tocava el fil. I és clar, tal com anaven, humitejats per la mica de suor de la caminada, van rebre una petita descàrrega que els va fer reaccionar i que va provocar les rialles de tots els altres i d’ells mateixos.

El suggeriment és que, un dels ponts té un esglaó molt alt i pensem que seria convenient afegir-hi una escala curta per a facilitar-ne l’accés. En Manel Feliu ja n’ha pres nota i ho arreglarem ben aviat.