Ocells, arbres i més coses en el Camí d’Andorra
La primera caminada del curs 2012-2013 va començar amb boira, la qual cosa va ser un petit impediment a l’hora de recollir dades dels ocells. Tot i això, en el camí de Castell·llebre a Peramola, un voltor comú (Gyps fulvus) amb el seu vol majestuós va passar per sobre nostre desapareixent tot seguit en direcció el pantà d’Oliana.
A part dels ocells, també ens vam dedicar a fotografiar els arbres i arbusts que trobàvem pel camí. Veiérem el Romaní (Rosmarinus oficinalis), el Boix (Buxus sepervirens), el Corner (Amelanchier ovalis) i un altre que podeu veure a la fotografia que adjuntem i del què no diem el nom, perquè ens agradaria que l’endevinéssiu vosaltres.
Tot i la boira que hi havia, poguérem recollir un total de disset observacions que reconeguérem pel seu cant. De totes elles n’hem escollit dues i que corresponen a aquells ocells que moltes vegades ens passen força desapercebuts per la seva mida o per la dificultat d’observar-los.
Un d’ells és el Tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala) que és força comú i difícil d’observar, però fàcil d’escoltar. Adjuntem foto realitzada per Pedro Sánchez.
L’altre es el Roquerol (Hirundo rupestris) que es va poder observar pujant a Sant Marc i que es pot confondre amb l’Oreneta. Adjuntem foto realitzada per Carlos Pina.
Tallarol del capnegre (Sylvia melanocephala).
El nom -com en moltes altres espècies- ja ens indica quina és la seva principal característica: el seu cap de color negre brillant en el mascle i de color gris en la femella, que els hi arriba fins a l’alçada dels ulls. La resta del cap és de color blanc amb l’anell ocular de color vermell. Parts superiors de color gris fosc i parts inferiors blanques, lleugerament grises els flancs. En la femella, la coloració és més clara.
Cal anar en comte de no confondre el tallarol del capnegre amb el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) i la tallareta vulgar (Sylvia communis). Ens pot ajudar a identificar-lo l’anell ocular de color vermell força visible en el tallarol del capnegre.
El tallarol del capnegre el trobarem en tot tipus d’hàbitat, des de pinedes a alzinars passant per les garrigues, els marges dels camps i els parcs i jardins. Es una espècie majoritàriament sedentària, tot i que alguns individus poden ser migradors parcials.
S’alimenta principalment d’insectes i mol·luscs, i a la tardor i hivern ho complementa amb fruits.
El seu estatus de conservació es de Preocupació Menor (LC).
Roquerol (Hirundo rupestris)
Molt semblant en la seva forma a l’Oreneta comú (Hirundo rustica) però de coloració diferent. Parts superiors de color marró més fosc a les ales i a la cua. A la cua hi observarem unes taques ovalades de color blanc i visibles en vol. Part inferior més clares que les superiors amb el coll de color gris i tons ocres als laterals.
El trobarem als penya segats, parets rocalloses i no necessariament de muntanya, túnels, ponts, etc., allà on hi hagi una escletxa o cova per poder-hi instal·lar el seu niu. Fins i tot el podrem trobar en algunes edificacions: en una dada recollida a la Vall del riu Cardos, es va poder veure sota el voladís d’alguns edificis.
És un migrador parcial com d’altres espècies. El roquerol, abandona les zones d’alta muntanya, on en el fred és més intens, per anar a les zones baixes amb unes temperatures més suaus.
La seva alimentació està basada exclusivament en els insectes que captura al vol, i és un altre d’aquelles espècies, que tot i el seva mida, és tot un espectacle observar-lo mentre s’alimenta.
El seu estatus de conservació és de Preocupació Menor (LC).








Por la foto, como otros, pienso que puede ser una sabina. me desconcierta el color del fruto que suele ser azul. puede ser un endemismo de alta montaña
És una savina, Juniperus phoenicea
ºttp://www.floracatalana.net/juniperus-phoenicea-l-
¡Genial este apartado de la web!: una manera estupenda de mostrar las maravillas que nos ofrece la naturaleza en un simple paseo por la montaña y de enseñar a apreciarlas y sobre todo aprender a observarlas. ¡Felicidades a los autores!
Jo voldria felicitar el fotògraf dels ocells : bravo!
Es una sabina
LAS TRES COSAS SON MARAVILLOSAS. GRACIAS.
Doncs jo trobo que en saps molt!
Pel tipus de fruit s’assembla a un ginebró, però les fulles no ho són. Més aviat sembla un tipus de conífera, en genèric del tipus de xiprers, però essent de roca té que ser alguna espècie pròpia d’alta muntanya i no la conec. S’ha de mirar sobre espècies que tenen renyina a les tiges.
Si teniu algun dubte escriviu al Dr. Masalles de la Facultat de Biologia, que es un bon botànic.
Ho sento, però no en sé més.