46 km de recorregut en 10 hores

El dissabte 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, una expedició formada per quatre muntanyencs igualadins van recórrer a peu les tres últimes etapes del Pas dels Pirineus. Edu N, Gons V, Pep S i Martí R (qui escriu aquestes línies) ens disposàvem a fer simplement una de les coses que més ens agrada: córrer per la muntanya. Però, simplement? No, clar que no. El Pas dels Pirineus ens brindava l’oportunitat de recórrer el camí que va fer sant Josepmaria a finals de novembre de 1937.

El nostre objectiu inicial: sortir de Cabó a les 8h i arribar a Sant Julià de Lòria voltant de les 18h. En total, unes 10 hores de marxa per salvar una distància d’uns 45 quilòmetres i un desnivell positiu de gairebé 2900 metres. El temps previst incloïa l’avituallament: fins a 4 ocasions, un equip de reforç ens proporcionaria aliments i beguda allà on el recorregut creua per carreteres accessibles. Res va quedar a l’atzar. L’impulsor i guia de l’expedició -Edu- portava entre les seves provisions unes quartilles amb l’altimetria del recorregut i els temps que havíem d’anar seguint.

Sortim a les 8,30h, una mica més tard de l’hora inicialment prevista. Amb ànim alegre i amb bon temps, ens internem per primera vegada en els boscos i vam començar a seguir les marques que assenyalen el camí. De seguida ens enfrontem al primer desnivell important del dia: l’Ares, una muntanya enclavada a la Vall de Cabó, amb abundant vegetació mediterrània i vessants molt pendents. Estàvem frescos, així que la pujada no va suposar un gran esforç.

Com sol passar en la muntanya, en arribar al cim i tornar la vista enrere, un contempla llavors la bellesa del paisatge i pensa que aquest món segueix valent la pena. Als nostres peus, la frondosa vall de Cabó; cap al sud, l’imponent vall del Segre. Gradualment, anem recuperant la respiració. Exponencialment, ens va envaint la bellesa del lloc.

Són les 10 del matí. El sol està al seu lloc i nosaltres també. Fem algunes fotos i seguim.

El camí que baixa des del cim de l’Ares planeja durant un parell de quilòmetres, en els quals la vall del Segre apareix davant nostre en tota la seva esplendor. Bell paisatge!

El camí que seguim cap a Noves de Segre és abrupte i baixa per la muntanya, que aquí apareix coberta per una vegetació abundant, a força de pi, roure i boix. En arribar a la vall de Noves, ens queda una miqueta menys de cartílag al genoll i una sensació d’haver gaudit la muntanya en aquest primer tram de la jornada.

Primer avituallament, al costat de la carretera de Noves de Segre, una mica abans de Cal Pallarés. Pa, embotits, begudes isotòniques, fruits secs i fins i tot un meló! Octavio R, geòleg i expert del Pas dels Pirineus, ens dóna alguns consells per sortejar els obstacles del camí.

Després de recuperar forces, emprenem el tros potser més monòton del trajecte: uns 11 quilòmetres bastant planers, que separen Noves de Segre d’Aravell. L’únic component d’aventura d’aquest tram és que cal creuar diverses vegades el riu Aravell. Valent-nos de pedres fixes, vam aconseguir creuar el riu i arribar sans, estalvis i secs al poble d’Aravell.

A Aravell toca el segon avituallament. No tant perquè ja estiguéssim exhausts -encara que, tot sigui dit, ja portàvem recorreguts uns 25 km-, sinó per encarar el que a partir d’ara se’ns venia a sobre: ​​la pujada a la Collada de la Torre. El descans de l’avituallament, les ganes d’arribar a la meta i un parell de trossos de meló, van impulsar a tot el grup a seguir endavant amb renovades forces.

La 1 del migdia, amb el sol a l’esquena i un fort desnivell per davant. L’arribada a la Collada es va fer llarga i fatigosa. Tot i les dificultats, no va decaure l’ànim i ens vam acollir a una de les màximes de la muntanya: si avui no ha pogut ser, ja tornarem un altre dia, que la muntanya no canviarà de lloc.

La baixada pel dens bosc que porta al barranc de Civís va ser un passeig relaxant i tranquil·litzador, sobretot si es compara amb la extenuant pujada al coll. Descens de 700 metres de desnivell en tan sols 3 quilòmetres de recorregut. Però allà, a la riba del riu Civís, ens esperava el següent avituallament: espaguetis amb tomàquet, filets de llom i més meló. Eren les 5 de la tarda. Amb una gana difícil de dissimular, de seguida vam adonar de les vitualles.

Després de la pujada de la Cabra Morta, aviat albirem Argolell i, a sobre del poble, al Mas d’Alins, ja en territori andorrà, el punt més alt del recorregut. Poc després del Mas d’Alins, passem al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Canolich, on vam estar resant una estona, recordant també el pas per allà de l’expedició del 37. Quan el cotxe-escombra pujava a la recerca dels corredors , Edu i Gons ja estaven baixant cap a Sant Julià de Lòria, encarant els últims revolts de la carretera que desemboca a la ciutat andorrana. Tot i el cansament, tenien molt bona cara. Sens dubte, era el clar reflex de la satisfacció que se sent al veure complert l’objectiu previst: córrer els gairebé 50 quilòmetres que integren les tres últimes etapes del Pas dels Pirineus. I tot, 46 quilòmetres exactament, en poc més de 8 hores en moviment.

Un dia dur, agitat, però tremendament gratificant. Ja al cotxe, ens vam posar mútuament al corrent de les diverses aventures viscudes durant la jornada. En silenci i amb la calma del viatge, vam anar assumint la grandesa del Pas dels Pirineus. Tornàvem a Igualada. Una mica més cansats, sí; però també una mica més valents, una mica més amics i una mica més a prop de sant Josepmaria.

Algunes Notes Tècniques

La idea era fer una marató de muntanya, per tant mínim 42km i 2500mts de desnivell.

El recorregut final van ser 46km i 2900mts de desnivell positiu, en un temps total de 10 hores.

Dissabte 22 d’Abril del 2017, de 8h30 del matí a 18h30 de la tarda.

Al voltant de una hora i quart vam estar parats en tres avituallaments, al km 15, 27 i 38 just on ens creuem amb les carreteres de Noves de Segre, Aravell i Os de Civís.

També cal incloure una mitja hora més de parades, en fer fotos, descansos, esperes, etc… ja que no era una cursa competitiva sinó de gaudir de la experiència i el paisatge.

Per tant, el temps real en moviment va ser poc més de 8 hores. A les pujades bàsicament caminant, i a les baixades i trams planers a un ritme de trot suau, però corrent.

Km

Temps Moviment

Avituallament

TOTAL

Cabó

0

Noves de S.

15

2h40m

20m

3h00m

Aravell

27

1h40m

30m

5h10m

Riu de Civís

38

2h30m

20m

8h00m

Fontaneda

46

2h00m

10h00m

Totals

46

8h50m

1h10m

10h00m

Adjunto el track i un link a les dades Strava

https://www.strava.com/activities/953352975

Respecte al track, segueix les marques originals, però cal remarcar vàries coses:

a) A la zona del Golf d’Aravell, el passem per l’esquerra, es a dir seguint la carretera del poble. Un cop creuat el riu per darrera vegada, sortim de les marques per una pista a l’esquerra i anem a buscar la carretera de Sant Joan de l’Erm, 200mt després del creuament. I d’allí, seguint la carretera, fins a la granja passat el golf on tornem a veure marques i s’agafa la pista que puja a Cal Roger i Collada de la Torre.

b) Al coll de la Cabra Morta, va haver un moment que ens vam sortir del camí cap a la dreta, quan es veu el poble d’Argolell a baix. Vàrem recuperar el track, pujant muntanya amunt per l’esquerra.

c) La ruta acaba passat Mas Alins. Allí, varem deixar les marques per baixar per la carretera asfaltada que va al Coll de la Gallina fins arribar a Fontaneda, final del nostre trajecte.

d) La resta, creiem que segueix fidel el camí, tot i que a estones, sobretot la pujada al Coll d’Ares es perden les marques i es va una mica per on es pot, ja que de fet no hi ha camí marcat.