Des de Zagreb al Camí d’Andorra

Els dies 27 i 28 d’agost un grup de 12 nois croats, procedents de Zagreb, van estar a Pallerols i Andorra seguint les petjades de sant Josepmaria en la seva dolorosa travessia del pas dels Pirineus.

Són moltes les expedicions que vénen a visitar-nos des d’altres països d’Europa i del món sencer, per la qual cosa Pallerols és ja una clara referència per a moltes persones que volen visitar els llocs on va estar sant Josepmaria els mesos de novembre i desembre de 1937.

El grup de Croàcia va arribar a Barcelona la tarda del 26 d’agost i el 27 a la nit es van instal·lar a Peramola.

L’endemà, acompanyats pel Toni Cucurull, van fer el tram final del camí d’Andorra, des del riu de Civís fins a Sant Julià de Lòria.

No els va donar per més la seva curta estada en aquesta zona, pel que han decidit tornar l’any que ve per fer tot el recorregut.

Els expedicionaris van ser: Ángel González, Íñigo Cortés, Vladimir Slipčević, Nikola Bartulica, Jura Milković, Ivo Šegota, Fran Ušurić, Leo Jurinić, Andro Žamboki, Lovro Ivković, Križan Cvitan i el sacerdot català Mn. Josep Peguera.

Breument ens explica la seva experiència uns dels expedicionaris.

La nit a Peramola va ser una bona preparació per a l’etapa que faríem al dia següent. Els 12 que veníem de Croàcia vam sopar al poble i anàrem a dormir pensant en la caminada del dia següent.

Al matí del dia 28, guiats pel Toni, vam començar la travessia als peus del coll de la Cabra Morta, al costat del riu de Civís. La pujada inicial ens va sorprendre per la cura del traçat -ple de reflectants de llum i d’indicacions- i pel fort desnivell del camí. De tant en tant ens paràvem per descansar, beure aigua, i gaudir de les vistes. Fran va aprofitar aquestes estones per fer unes quantes fotografies.

I així, parant de tant en tant, continuàrem la marxa travessant valls i cims, gaudint dels paisatges i recordant aquells dies tan penosos de sant Josepmaria i dels seus acompanyants.

Després de travessar Mas d’Alins i caminar uns quants metres més arribàrem a una ermita de la Mare de Déu de Canòlich, patrona de Sant Julià de Lòria, flanquejada per diversos rètols de santuaris marians i taules per menjar sota els arbres. Allà vam parar a reposar forces a base de pa i d’autèntica kobasice croat, d’on agafàrem forces per continuar fins a Sant Julià de Lòria. Tan forts caminàvem que en la baixada Krizan va caure en una de les últimes costes, i es va fer una ferida sense importància a la mà en intentar recuperar l’equilibri. En arribar al final del recorregut tots coincidírem que havia estat una caminada estupenda.

El pla va acabar hores més tard a l’església de Pallerols, on vam poder assistir a la Santa Missa i recórrer els llocs en què es van succeir moments tan importants en la vida de sant Josepmaria.

Com que només vam fer una etapa, ens vam quedar amb ganes de més. Esperem poder repetir de nou l’experiència. Gràcies!