Des d’Alemanya a un camp de treball a Pallerols

Adjuntem la crònica d’una de les participants al camp de treball

Normalment ens imaginem les vacances d’una altra manera. Si més no, a Alemanya quan es parla d’Espanya, om pensa en descansar vora el mar prenent el sol i gaudint de la vida.

Però el pla del Jugendclub Muengersdorf era un altre: es van atrevir a convidar a un grup de batxillers a participar en un camp de treball a Pallerols. I es van unir 10 noies de 15 a 17 anys. Increïble! Així, disposades a l’aventura, arribàrem el dia 2 a Pallerols, el que seria el nostre hàbitat fins el dia 6, que tornaríem a Colònia passant per Torreciutat i París.

A Pallerols ens esperava Paco, que va arribar amb el seu cotxe tot terreny embolicat en un núvol de terra, per la sequera que hi havia a la zona. També ens va saludar Agustí, nét de Pere Sala, l’amo de Vilaró que va acollir i va protegir al grup de sant Josepmaria durant els nou dies que van viure amagats als boscos de Pallerols, abans de la sortida cap a Andorra.

Paco ens va ensenyar el que seria el nostre camp de treball: l’església de Pallerols i la rectoria, que està recentment construïda i que necessitava una neteja general per estar en condicions de ser habitada pròximament i perquè el dia 3 de setembre venia Mons. Javier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, per beneir-la. Ja teníem el nostre pla per als pròxims dies. Amb la il·lusió del que ens esperava ens vam anar al nostre allotjament.

El dilluns dia 3 després d’esmorzar vam començar amb les nostres tasques. Ens vam repartir per equips: unes s’encarregarien de les finestres, començant pel segon pis de la rectoria; Maria i Nolwenn es van dedicar a les parets de pedres, que a més de quedar molt artístiques, estaven plenes de pedretes i calia emprar-hi hores amb pinzells per deixar-les bé. Hi va haver alguna valenta que sense por al sol i la calor se’n va anar a treballar a fora, tot i que amb molta aigua per hidratar-se. Miriam i Johanna es van quedar dins, a la cuina, omplint els armaris buits amb els estris que havien comprat i encara estaven per estrenar.

Al migdia vam fer una pausa abans de dinar per llegir juntes els passatges referents a Pallerols que Pedro Casciaro recull en el seu llibre “Nicht einmal im Traum” (traducció a l’alemany de “Soñad y oa quedaréis cortos”). Així ens anàvem ambientant. Després de dinar va seguir el nostre treball; ja es veien avenços, però quedava molt per fer.

A la tarda va venir el sacerdot a donar-nos la meditació i celebrar la Missa a l’església. Com sempre l’acompanyem amb els nostres cants, que omplien el recinte i sonava com un autèntic cor. Abans, Eva ens va fer una xerrada parlant de fortalesa.

Acabem el dia resant el rosari davant d’una posta de sol meravellosa.

El dimarts dia 4 l’iniciem amb una excursió. Sortim aviat perquè no ens agafin les pitjors hores de la calor, i al migdia ens trobem totes en un pantà del riu Rialb, on vam fer el nostre picnic i ens refresquem. A la tornada, abans de la Missa, vam seguir amb les nostres tasques per la casa. Maria i Nolwen s’havien especialitzat ara en netejar els terres de rajoles: tot quedava molt net!

Mentre treballàvem, alguns grups de visitants es van acostar a visitar l’església i la rectoria. Llavors deixàvem les nostres tasques per un moment i ens convertíem en guies de les diferents expedicions, mostrant-los l’església, la sagristia, l’habitacle on sant Josepmaria va passar la nit, etc. A les tardes, algunes famílies de Pamplona acudien a l’església on tenien la missa. Estaven allotjades en unes casetes properes i ens anaven explicant els plans que havia fet cada dia. Ens va impressionar molt veure aquestes famílies i amb quina naturalitat venien tots, grans i petits, malgrat la calor i cansats com haurien d’estar després de les dures caminades pel camí d’Andorra, que va fer sant Josepmaria a l’any 1937.

Dimecres vam començar el dia aviat amb els nostres treballs. Al final del matí vam tenir una classe sobre l’eutanàsia. A Alemanya, el Parlament votarà una llei que reguli el final de la vida i necessitem arguments. Doro ens va repartir textos amb els que vam poder treballar i al final cada grup va poder exposar els seus resultats.

Després del dinar seguim amb els treballs de neteja i restauració. Al migdia havien arribat mobles, que ara netegem i deixem preparats per utilitzar. Maria va estar fent de restauradora: va arreglar un balancí que ara estarà en una de les habitacions de la rectoria.

Després de sopar sortim a una excursió nocturna. La nostra meta era la cabana de sant Rafel, però amb la foscor no veiérem les marques i no vam poder arribar al nostre destí. De totes maneres, vam gaudir del passeig i vam poder fer-nos una idea de les circumstàncies en què sant Josepmaria va travessar aquestes contrades. Vam fer una aturada després d’una hora de caminar en la foscor i vam estar cantant acompanyades per la guitarra.

Dijous, dia 6 d’agost: Ja arribem a l’últim dia del nostre camp de treball a Pallerols. Avui hem tingut la meditació i la missa molt aviat i després d’esmorzar anàrem a Peramola, des d’on pugem a la Casa del Corb, on sant Josepmaria va estar descansant unes hores la nit del 27 al 28 de novembre de 1937. Amb el llibre “Entre la noche y esperanza” a la mà ens endinsem de nou en les vivències de sant Josepmaria.

Després d’uns últims repassos per la rectoria i l’església ens acomiadem d’aquest lloc tan entranyable on hem conviscut durant cinc dies. Han estat unes vacances molt ben aprofitades i esperem poder tornar i fer els recorreguts que ara no hem pogut fer.