Els dies 5 i 6 de febrer

Els dies 5 i 6 de febrer un grup de noies de l’Associació Caliu, de Sabadell, van fer uns trams del Camí d’Andorra.
Començà l’expedició amb una missa a les 9 del matí a la Catedral de la Seu d’Urgell i a continuació es dirigiren cap a Cal Roger per començar la caminada del dia 5, que aniria des de Cal Roger fins al riu de Civís.
Anaren un total de 16 persones amb una furgoneta i 2 cotxes petits. Abans de començar la Caminada havien deixat un dels cotxes al riu de Civís per tenir-lo allà quan arribessin.
Ens ho comenta una de les caminants: Patricia Bardinet.
– Dissabte 5 de febrer: De Cal Roger al riu de Civís.

Baixem per la N-145 cap a Aravell i Bellestar. Deixem Bellestar a l’esquerra i seguim fins a Cal Roger. Les aus de rapinya de cos vermell ens sobrevolen en cercles en un cel blau netíssim i allà deixem els dos cotxes i comencem a caminar, primer seguint la pista, uns 5 minuts, i en un revolt el camí s’endinsa entre els arbres i arbustos de la muntanya. Comencem a caminar a les 11,30 h.
Pugem per un camí empinat entre el bosc, assenyalat amb els colors blau i groc. En un descans a l’ombra d’una ginesta, recordem a les noves caminants el que significa aquest camí: un camí típic de contrabandistes i de fugitius durant la guerra civil espanyola, i també en altres ocasions, i que els fugitius de l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà -l’any 1937- en digueren el Pas dels Pirineus.

Seguim fins a la collada de la Torre on hi va haver lluita campal de boles de neu, i a les 12,40 h continuem caminant seguint petjades de senglars i d’un talp. La Mariona va trobar una ploma majestuosa d’au rapinyaire i un tíbia de dinosaure del juràssic per al futur museu paleogràfic de Pallerols.
Ens desviem cap a l’oest, ex profés, sota de pins i entre arbustos, deixant múltiples petjades en la neu per a la rereguarda, fins al punt geodèsic del Roc de la Guàrdia a 1.757 m on prenem alguna cosa. Eren les 14,45 h.
La baixada a la tarda, a les 15,15 h, fins al riu de Civís, per la neu, després els rododendres amb neu, el riu gelat, i la molsa. En un clar ens va costar trobar de nou la pista que estava a la esquerra i així fins a la carretera, on les conductores van pujar al cotxe, que prèviament havíem deixat, per anar a recuperar la camioneta i l’altre cotxe a Cal Roger.
Mentrestant les altres noies, continuem caminant per la carretera fins al càmping Frontera. Tot baixant passem davant del senyal que indica el camí de pujada cap a la Cabra Morta que està molt clar en el seu inici. La paret impressiona molt. Quan arribem al càmping ens van venir a recollir amb els cotxes una hora més tard.

A continuació vam anar amb dos cotxes a Sant Julià de Lòria, i allí en deixàrem un, a la sortida del pont sobre el riu Valira, que seria el punt d’arribada de la excursió del diumenge, 6 de febrer.

Nota.- Patrícia Bardinet ha confeccionat aquest vídeo que adjuntem

– Diumenge 6 de febrer: d’Argolell a Mas d’Alins i Sant Julià de Lòria
Després d’anar a missa de 10 a Cabó, sortim cap a Argolell: Eren les 11h. Passem Argolell i en la corba prevista seguim el senyal per un camí entre el bosc molt empinat, d’uns 300 m de desnivell, fins arribar al Mas d’Alins.
Vam veure la nova ventrada d’animals lladradors (a Mas d’Alins hi ha molts gossos) i per la carretera vam pujar fins al següent Mas, passant la reixa, també vam passar l’antena i vam agafar el camí ample de l’esquerra que va pel bosc, i se surt del bosc, baixant cap a la dreta fins les taules de pícnic. Eren les 13,45 h i acabem amb xocolata desfeta sota els pins.

A les 14,30 h comencem a baixar i canvien els senyals del camí, passant del blau i groc -característic del Camí d’Andorra- a una rodona groga, ja que aquests són els senyals emprats a Andorra. Arribem primer al poble de Fontaneda i continuem baixant cap a Sant Julià de Lòria creuant diverses vegades la carretera i amb una vista magnífica sobre la vall del Valira, arribant al pont sobre el riu cap a les 16,15 h.
Vam anar amb el cotxe fins Argolell a recollir la camioneta i l’altre cotxe i tornàrem cap a casa a les 16,45 h.

Una caminada molt completa, amb uns dies magnífics i que ens permeté reviure les experiències de les expedicions d’evasió de tantes persones que hagueren de fugir perseguits per la intolerància d’altres.