Tot el grup de Pamplona

 

A continuació transcrivim la crònica que ens ha enviat un dels caminants.

“El dia 22 de juny, un grup d’universitaris de Pamplona arribàrem a Pallerols disposats a seguir les petjades de sant Josepmaria Escrivà en el seu camí d’evasió creuant els Pirineus fins arribar a Andorra. Anava també amb nosaltres un sacerdot, Mn. Eduardo Terrasa, que ens va atendre espiritualment i va celebrar missa cada dia.

A l’església de Pallerols

 

Baixant de la Cabana de Sant Rafael; al fons, Pallerols.

 

El primer dia va ser crucial; ens situem al lloc i ens contextualitzem en els anys de la guerra civil espanyola (1937). Va ser fonamental perquè els dies que prosseguien no es tractava d’anar d’excursió amb uns amics per muntanyes “guai”, anàvem seguint les petjades de sant Josepmaria.

A la Cabana de Sant Rafael

 

A la Casa del Corb

 

Un cop començada la primera etapa (de les 5 que vam fer) sorgien els primers comentaris: “i això ho van fer a l’hivern?”, “i no tenien botes de muntanya?, “anaven amb espardenyes!?”, “de debò no tenien de què menjar ni de què beure?”, entre altres comentaris. La travessa fins a Andorra va transcórrer entre suors i bones converses.

Ens vam inventar un terme que utilitzàvem quan algun dels universitaris del grup feia algun comentari positiu o, sense més ni més, mostrava una actitud d’audàcia o valentia: Varga’s point (fent referència a l’actitud de Juan Jiménez Vargas).

Tan important com seguir els passos exactes dels gegants de l’any 1937 que ens van precedir, varen ser els bons àpats i converses que vam fer a la tornada diària a la casa de Pallerols. Aquests varen ser uns moments de calma, acompanyats d’una mica de Ratafia de les terres de Rialb, que facilitaren unes  converses entranyables que quedaran gravades en pedra en el nostre cor, dels anys passats per la universitat i la convivència del Pas dels Pirineus.

Camí de la Ribalera

 

Camí de la Ribalera

 

Camí de la Ribalera

 

El dia 26 de juny, aniversari de la mort de sant Josepmaria i per tant gran festa a tota l’Església, completem l’etapa final amb l’arribada a Sant Julià de Lòria (Andorra), a l’església parroquial on vàrem celebrar la santa Missa.

A punt de pujar al Barranc de la Cabra Morta

 

A l’Oratori de Canòlich, a Sant Julià de Lòria

 

A l’església de Sant Julià de Lòria

 

Una última etapa que no només tenia un desnivell positiu important, sinó també un sentit espiritual profund. Completar aquesta bogeria juntament amb sant Josepmaria i els 7 acompanyants, va ser la millor manera de celebrar la festa d’aquest sant a qui devem tantes coses”.