Des de Munich a Pallerols

Transcrivim una crònica enviada des de Munich

A principis d’agost viatjàrem a Barcelona un grup de 8 noies alemanyes de catorze a disset anys. Durant deu dies anàvem a gaudir de la cultura de Barcelona, a descansar del curs escolar, a fer esport, etc. Una part important de la nostra estada a Espanya era conèixer alguns llocs relacionats amb la vida de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer: la cripta de la Montse Grases, l’església de la Mercè, el santuari de Torreciutat… I, naturalment, no podia faltar un dia d’excursió fent un tram del “Pas dels Pirineus”.

Arribàrem el diumenge 3 d’agost i el dimecres sortírem amb dos cotxes cap a Peramola. Allà menjàrem el pícnic que ens havíem preparat per a tenir forces pel camí. Després repartírem ampolles d’aigua per a cada una, ens posàrem la gorra per a protegir-nos del sol… i endavant!

Fou un dia amb molt de sol i calor. Per a unes joves alemanyes, encara que molt experimentades en la muntanya, això era una prova bastant exigent. No obstant, vam aconseguir tots els nostres objectius. Menys mal que portàvem molta aigua. Pujàrem i suàrem; de tant en tant una pausa per a refrescar-nos: amb aigua calenta pel sol….

Havíem portat algunes fotocòpies del llibre de Vázquez de Prada sobre el fundador de l’Opus Dei, en el que s’explica l’aventura de Sant Josepmaria en el pas dels Pirineus. Quin impacte imaginar-se que aquest camí el recorregué un grup de refugiats en ple hivern. Ja ens cansàvem només amb una ampolla d’aigua a la ma i amb unes sabates de muntanya. Com hauria estat de feixuc per a uns homes, dèbils a causa de la fam i sense dormir, que havien tingut unes experiències molt dures durant la guerra, sense roba adequada ni sabates bones! Per a donar més emoció a la nostra expedició ens imaginàvem que ens estaven perseguint.

Finalment, arribàrem a la Cova del Corb, on el grup de refugiats passaren unes hores de descans en el seu camí cap a la Ribalera.

Vam gaudir d’unes vistes estupendes, férem algunes fotos i baixàrem de nou cap el cotxe per anar a l’església on Sant Josepmaria trobà la Rosa de Rialb. Abans, recollírem la gran clau en un bar de Peramola.

L’església està fora del poble, en el bosc. En arribar-hi ens asseguérem sobre el pedrís que hi ha davant la porta de l’església i llegírem el relat sobre la Rosa de Rialb: Sant Josepmaria va tenir en diverses ocasions dubtes sobre si havia de seguir el camí o bé tornar-se’n cap a Madrid, on havia deixat a alguns dels seus fills de l’Opus Dei. Demanà un senyal a la Mare de Déu perquè estava molt desesperat. Llavors trobà dins l’església, malmesa per uns milicians en el primer any de la guerra, una rosa de fusta que era de la imatge o retaule de la Mare de Déu del Roser. Era la prova que Sant Josepmaria havia demanat per a saber si havia de continuar el seu camí cap a Andorra.

La porta era molt vella i pesada, i tinguérem els nostres problemes per obrir-la. Feia falta que dues persones ho intentaren. Però també superàrem aquesta prova. Visitàrem l’església per dins.

Al final tornàrem la clau a Peramola i des d’allí cap a Barcelona. Aquesta nit dormírem com a troncs, o pedres, com es diu en alemany.