Pallerols, el Corb, la Ribalera, la Cabra Morta i Argolell

El dilluns 28 de juny, sortírem una expedició des del Club Olalde, de Bilbao. Dies abans havíem celebrat la festa de Sant Josepmaria amb una Missa solemne en una de les esglésies mítiques de la ciutat.
Un grup de 7 persones: cinc nois, un preceptor i un sacerdot, ens embarcàrem en l’aventura de reviure el pas de sant Josepmaria pels Pirineus l’any 37. Els expedicionaris fórem: Juan Ignacio, Ciro, Xabi, Guillermo, un altre Guillemo, Tirso i Mn. José María. Des de temps enrere havíem preparat tota la travessa amb en Jordi, que en tot moment ens va facilitar tot i ens va servir molt que al llarg de tot el trajecte ens anava narrant els fets que succeïren en aquell hivern de 1937.
Tot comença amb un dia d’excursió força calorós, quan arribem a Pallerols cap a les set de la tarda. Allà vam poder fer-nos càrrec de tot el que va passar el 22 de novembre de 1937: els dubtes de sant Josepmaria, i com una carícia de la Mare de Déu el va encoratjar a seguir el camí per poder expandir l’Obra des de l’altre costat del front.
Aquest mateix dia ens acostàrem a la famosa cabana de Sant Rafel, on sant Josepmaria i els seus acompanyants van passar 5 dies mentre esperaven els guies de Peramola que els portarien al Barranc de la Ribalera. Amb l’ajuda de voluntaris s’ha reconstruït aquesta cabana, que ha quedat més o menys similar a la que hi havia l’any 37. El que més ens va cridar l’atenció va ser l’ordre amb què van viure el seu pla de vida espiritual i de formació, en aquelles circumstàncies tan difícils.

El dimarts 29 anàrem al Corb i la Ribalera. Després de tres hores llargues però amenes de caminada, arribàrem al Barranc de la Ribalera. La veritat és que el cansament ens asfixiava, però pensar que sant Josepmaria va recórrer això amb l’angoixa dels milicians, el fred de l’hivern i el cansament acumulat de llargues hores passant per camins pedregosos, ens ho va fer veure amb uns altres ulls.
Després de descansar una mica i llegir alguns textos històrics de l’any 1937, Mn. José María va començar la celebració de la Missa, recordant com ho féu sant Josepmaria. La veritat és que va ser intensa i com a teló de fons un espectacular paisatge que feia merèixer la pena el que havíem fet.
Després de finalitzar la missa vam estar xerrant una mica, fent bromes i gaudint d’on ens trobàvem i el que significava. Emprenguérem el viatge de tornada baixant el barranc per un altre camí en direcció a la casa de Juncàs, on teníem la furgoneta. El record d’aquella missa i aquell lloc serà recordat per nosaltres amb alegria.
El dia 30 ens llevàrem a les 8 del matí i vam emprendre el viatge cap a l’última etapa, abans del pas per la frontera amb Andorra. Vam haver de superar el barranc de la Cabra Morta, des d’on es veia la frontera. Va ser una pujada relativament breu, però no per això menys dura. Feia calor, però tot i això, era senzill imaginar aquests paratges en un dur hivern. Vam tenir l’encert de portar un calçat adequat, ja que les pedres que trepitjàvem es desprenien amb facilitat.
Un cop dalt, vam fer un breu descans abans de començar, ara sí, l’últim tram de l’expedició. La baixada va ser intensa. Ja s’albiraven aquelles cases des d’on els milicians vigilaven amb intensitat la zona l’any 1937. El lladruc d’uns gossos ens van fer reviure amb més intensitat aquells moments.
Abans d’arribar al poble d’Argolell, assistírem a la missa que va celebrar Mn. José María a l’ermita romànica de Santa Maria de Feners, que actualment està derruïda. Per dignificar l’altar i les restes dels murs de l’ermita vam haver de treure les males herbes que abundaven i posàrem unes flors a l’altar. Va ser una Missa emocionant. Després de la Missa, vam emprendre el camí cap a Barcelona, on vam poder descansar de tot el fet. Van ser pocs dies, però viscuts intensament. En definitiva, una gran manera de combinar el coneixement d’alguna cosa important com va ser el pas de sant Josepmaria a través dels Pirineus i de fer una caminada llarga però plena de bones estones.
Tot això ens ha ajudat a conèixer més la vida de Sant Josepmaria i a ser una mica més conscients dels molts favors que va rebre de Déu i de la seva mare Santa Maria al llarg de la seva vida. Esperem poder repetir l’any que ve.