Davant l’església de Pallerols

Al capvespre del dia 25 de juny, un grup de 21 persones ens vam trobar a Pallerols: 10 nois del club Daumar, de Barcelona; 6 del club Raier, de Lleida; i 5 del club Maestranza, de Màlaga. A aquesta expedició inicial si afegiren alguns més al llarg de la ruta, tant de Lleida com de Barcelona, arribant finalment a Andorra 29 persones.

Així ens ho explica un dels expedicionaris.

“Encara que no  ens coneixíem entre nosaltres, en 24 hores ja formàvem una unitat. De fet, tots volíem reviure l’aventura d’evasió que visqué sant Josepmaria, juntament amb altres fugitius, a la tardor de 1937 quan a causa de la persecució religiosa de l’època travessaren muntanyes i rius, des de Pallerols fins arribar a Andorra, en busca de la llibertat.

En arribar a Pallerols, ens va rebre el Ramon Camats que ens feu una breu i clara explicació que ens va introduir en el que seria el camí cap a Andorra. Mapes, anècdotes, Mare de Déu del Roser, “el forn”, primeres bromes, altes expectatives. Ganes de començar.

Explicacions a la rectoria de Pallerols

Dia 1. Vam passar la nit al refugi de Cortiuda; tota una experiència. L’endemà, davant del Paller de Peramola, on el fundador de l’Opus Dei va passar la nit, ens vam acabar de lligar les botes i començàrem a caminar cap a Torrent, la Casa del Corb, barranc de la Ribalera, canal de la Jaça i la muntanya d’Aubenç.

Davant el Paller de Peramola

Boscos de pins, rierols secs, xiuxiueig de merla, catifa de pinyes i farigola sobre pedra calcària. Calor, no esperàvem altra cosa, però suportable. Primer dia que finalitzava a les extenses campes d’Aubenç. La bassa de rec preparada per emergències incendiàries ens va refrescar, i l’escala improvisada del nostre George de la Jungla, l’Spaski, va facilitar el remull. Missa campestre amb altar de pedra amb aires d’Antic Testament. Algunes confessions prèvies, i molta devoció durant l’Eucaristia, punt central de la jornada. Pernoctar: tenda i vivaç; sopar fred. Una partida al “llop”, i a dormir.

Preparant l’altar al Pla d’Aubenç

Missa al Pla d’Aubenç

A punt de dormir al Pla d’Aubenç

Dia 2. Vam començar amb baixada, però no tot va ser fàcil. L’ombra ens acompanya al descens; però la pujada, sempre de sud a nord, comportava dur la gorra enrere i una bona dosi de crema al clatell i a les orelles. Les nectarines a mig matí i sobretot el dinar espectacular de la Rosa a Can Fenollet, va ser rehabilitador. Crec que va fer honors al record de l’expedició de sant Josepmaria, perquè igual que llavors, tots van quedar encantats i més que satisfets.

El final del dia el vam passar al càmping d’Organyà, allà on va sortir el primer text literari en català. on després gaudir de la piscina, vam assistir a Missa. Sopar de campionat, i nit sense jersei. Partida al llop. Molta confiança, tracte familiar. Accent “malagueño” entretallat per parla pagès de les terres de ponent. Examen de consciència, i a dormir.

Dia 3. Pujada a l’imponent Ares, amb 1.000 metres de desnivell positiu. Molt de sol. Cansats. Cap queixa, encara que moltes ganes de fer-ho. Dues parades per llegir el que sant Josepmaria havia fet en aquella etapa. Dinar entre pins i acords de guitarra. Jaime i Lajos animant a la gent. Rialles i balls. No hi ha alcohol, però si molt esperit de servei. Nois de 1er. de batxillerat la majoria, que caminen, lluiten, es cansen, resen… que viuen. Quan arribi l’hora, igual que els que van acompanyar a sant Josepmaria, moriran de contents i no pas de vells.

Pujant a Ares

Al poble d’Ares

Al poble d’Ares

Missa a Noves de Segre. Fresqueta molt agradable. Font de poble que revifa l’esperit. Final de la tarda al càmping d’Organyà on un altre cop es van lluir amb el sopar: fideuà. Vam anar a dormir aviat, necessitàvem recuperar.

El 4 dia, pluja; pluja torrencial. Pluja intercalada amb granissada. Calats d’expectació: ens estem posant a la boca del llop? Els caps pensaven excuses per no fer aquella etapa, però la pinya entre tots era consistent i ningú no va fer figa. Impermeable i botes sense goretex. Sabíem que al cim de la collada de la Torre ens esperava en Paco i en Josep Maria, per tant, unes bones botifarres. Gran al·licient.

Al Golf d’Aravell

Així va ser. Poc després de dinar, el sol es va encarregar de fer la seva feina. Tendals improvisats carregant roba xopa. Voleivol feréstec i Missa de campanya. Es van ajuntar un grup de pares de Barcelona, igual que uns dies abans es van ajuntar un grupet més de Lleida. Sopar màgic i nit mítica, l’última que alguns feien al ras, perquè l’endemà arribàvem a Andorra.

Al Pla de la Caubella

A la Collada de la Torre

Dia 5. Vam complir, com sempre, l’horari que en Toni, el nostre mànager en la distància, ens havia prescrit: aixecar-se aviat, esmorzar fort, descens al riu Civís, pujar la Cabra Morta, Mas d’Alins, i borda del Gastó. Dit i fet.

Baixant al Riu de Civís

Arribant a Andorra

Després de gairebé 5 hores, estàvem al nostre final. Missa celebrant la festa de sant Josepmaria i posterior Aplec. Algunes de les famílies dels expedicionaris i un bon grup d’andorrans devots de sant Josepmaria, en total unes 70 persones, ens vam trobar allà per celebrar-ho”.

El grup a Andorra