Un guía honrat i bon professional

El passat 17 de març va fer 100 anys del naixement de Josep Cirera, el guia de l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà de Balaguer en el seu camí d’evasió cap a Andorra.

El Josep Cirera va néixer a Cal Querol, de Sallent de Montanissell, el dia 17 de març de 1914.

El seu pare Ramon Cirera i Llach era de Cal Mestre de Bóixols i la seva mare Maria Fàbrega i Sin era la pubilla de Cal Querol de Sallent de Montanissell. Van tenir sis fills, a més d’un d’adoptat. Els sis fills foren: Teresa (nascuda el 1908), Carme (1912), Josep (1914), Rosario (1918), Ramon (1920) i Rossendo (1924). Adoptaren al Martí quan tenia 3 anys, no gaire abans que nasqués en Josep; havia nascut l’any 1910, i ha estat considerat sempre com un més de la família.

L’any 1916 la família es traslladà a Carreu, un veïnat prop de Prats, més enllà de Montanissell en direcció a la Pobla de Segur. L’any 1926 se’n van a Cal Trullar d’Asnurri, a la Vall de Sant Joan Fumat, prop d’Andorra, i s’hi estigueren dos anys. Els amos de Cal Trullar eren els Cervós. El 1928 els Cirera es van establir al Vilar de Cabó, prop d’Organyà. Al 1933 se n’anaren de masovers a Cal Roger, sobre Bellestar i s’hi van estar fins l’any 1944, que es traslladaren a la Borda del Riu, en la confluència entre els rius de Castellbò i d’Aravell, i allà es quedaren fins l’any 1949. Era una família amb fama de bons treballadors i per això canviaven tan sovint de casa, perquè els oferien terres més grans i millors.

Tot plegat li va donar un profund coneixement de les terres de l’Alt Urgell i els passos de frontera cap a Andorra.

En esclatar la guerra de 1936, el Josep Cirera vivia a Cal Roger i des d’allí començà a passar gent cap Andorra. El primer que va passar fou el fill de Cal Marquès, de la Seu d’Urgell. Un dia es presentà a Cal Roger demanant que el passessin a Andorra. La família va decidir que l’acompanyés en Josep perquè coneixia molt bé el terreny.

Al 1937, passant gent d’Organyà, va està a punt de morir tirotejat pels milicians al congost dels Tres Ponts.

Després d’altres experiències perilloses per la frontera, finalment el 27 de novembre de 1937 va baixar d’Andorra a Juncàs cridat pel seu amic Josep Ramonet, de Ca l’Armenter d’Organyà, perquè passés un grup des de Juncàs fins a Andorra. Cap a les 5 de la tarda del dia 28 es presentà a l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera, acompanyat pel Josep Boix de Juncàs. Allí va agafar als 23 components de l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà, per conduir-los amb ma ferma i segura fins a Andorra, on entraren la matinada del 2 de desembre de 1937.

Al llarg de més de 8 anys vam tenir ocasió de tenir moltes converses amb ell i així hem pogut conèixer detalls inèdits de l’expedició de sant Josepmaria i de les altres expedicions d’evasió que ell va guiar. Tot plegat està àmpliament recollit en el llibre El pas dels Pirineus, de Jordi Piferrer, editorial Pagès, Lleida 2012. Acaba de sortir l’edició en castellà amb el títol Entre la noche y la esperanza, editorial Milenio, Lleida 2014.

Va morir a l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, el 5 d’octubre de 2010 a dos quarts de set de la tarda. Recordem que l’endemà -el 6 d’octubre- era l’aniversari de la canonització de sant Josepmaria, que tingué lloc a Roma el 6 d’octubre de 2002.

Ben segur que el seu amic sant Josepmaria va intercedir per ell -en el pas transcendental de la frontera de la vida- i el dia 6 ja es van poder reunir dalt del cel tota la colla que van passar la frontera andorrana sota el ferm guiatge d’en Josep Cirera.

Us demanem un record especial pel nostre amic Josep Cirera, que tant ens ha ajudat en el descobriment del Camí d’Andorra.