Nois de Sabadell i de Barcelona, reconstrueixen la Cabana de Sant Rafel

Dels dies 21 al 31 de juliol un grup de 12 nois dels clubs d’esplai Racó, de Sabadell, i Pàdua, de Barcelona, han reconstruit la Cabana de Sant Rafel, en la què hi sojornà Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer dels dies 22 al 27 de novembre de 1937, juntament amb altres set persones que l’acompanyaven en aquesta expedició que acabà a Andorra el 2 de desembre de 1937.

Del Club Racó hi anaren: Pablo Rojo, Edu Marzà, Oriol Daunis, Jordi Ginestà, Josep Melé i Marc Fratarola.

Del Club Pàdua: Joan Maria Serrabou, Pedro Iniesta, Gabriel Zaragoza, Xavier de Salas, Lucas Martín i Bruno Iglesias.

També hi assistí un sacerdot: Mn. Ignasi Fabregat.

Els nois han treballat de valent i han aconseguit acabar pràcticament tota la Cabana, tal com deuria ser l’any 1937. En el proper Camp de Treball, en el que hi aniran nois de Girona, Igualada i Tarragona, es podran enllestir les petites coses que aquests nois no han pogut acabar.

Per a reconstruir l’antiga Cabana, hem tingut en compte els documents històrics que la descriuen i l’assessorament de dues persones especialistes en construir cabanes de carboners, ja que ells mateixos n’havien construit moltes en temps passats. Aquestes persones són: Pere Ramoneda, de Cal Guillot de Coll de Nargó (lo Peret) i l’Antoni Serra, de Valldarques (lo Tonet).

Adjuntem un breu relat dels dies passats a la Cabana de Sant Rafel, segons ens ho explica Andrés Vázquez de Prada en el seu llibre “El Fundador del Opus Dei”. Tomo II. 2002-Ediciones Rialp.

Llegaron así a un lugar muy poblado de pinos (1), cerca de la cumbre de un monte. Había allí un chozo, hecho de troncos y con el suelo ligeramente excavado en la tierra. La techumbre era de ramaje de pino. La “barraca” -como llamaba Pere Sala a esta cabaña- estaba por debajo de una rasante, quedando oculta a la vista desde el valle. Desde arriba, en cambio, se dominaba un extenso panorama hasta el monte Aubens (2), al norte.

El Padre bautizó al campamento: “Cabaña de San Rafael”, en honor al Arcángel patrono de la Obra y de los caminantes. Por allí, estaba claro, había pasado antes una expedición y, entre ellos, un sacerdote, como parecía indicarlo un altar hecho de tablas y unos troncos de pino. Lo mejoraron añadiendo un palo vertical de donde colgar un crucifijo.

Al día siguiente, muy de mañana, dijo el Padre misa en ese rústico altar. Por vez primera al aire libre, en sitio grandioso y ameno (3).

(1) Actualment no hi ha pràcticament cap pi, ja que a l’any 1962 i més tard, al 1983, hi hagué dos grans incendis que arrassaren toda la vegetació en una extensa zona, entre la que s’hi trobava el bosc de la Cabana de Sant Rafel; de manera que l’any 1937 la Cabana quedava més amagada pels arbres que en la actualitat.

(2) En català s’escriu, Aubenç.

(3) Un dels components de l’expedició, Tomás Alvira, va escriure: La Misa era dialogada. No olvidaré nunca aquellos Santos Sacrificios: por templo el bosque; el celebrante con el máximo recogimiento, muy despacio; se le veía poner su alma entera y todo su amor en aquello que hacía y sobre todo en el momento de la Consagración. Cientos de pájaros, al despertar con los primeros rayos del sol, cantaban sin cesar y ayudaban a dar encanto a las Misas del Padre en el bosque de Rialp (en catalán se escribe Rialb). Siempre dejaba una Forma consagrada, que era guardada con gran recogimiento por alguno del grupo.

A més de la reconstrucció de la Cabana, s’han desbrossat i remarcat els camins que van a la Font de Comalpou i a Montlleví. S’ha fet un treball molt interessant que des de l’Associació agraïm profundament.

Podeu veure un Vídeo dels treballs realitzats, clicant aquí