Travessant muntanyes, de nit, vers la llibertat
22 Km de recorregut, 1.600 metres de desnivell positiu, 24 caminants, 16 voluntaris, un dia esplèndid, un ambient formidable i una organització perfecta a càrrec del Toni Cucurull, de Lleida.
Els caminants venien de Lleida, Andorra, la Seu d’Urgell, Barcelona, Sant Cugat de Vallès, Terrassa, Artesa de Segre, …
Les edats dels caminants anaven entre els 75 i els 2anys (una nena a espatlles del seu pare, el Jaume Merola).
La caminada Rosa del Nord correspon a l’últim tram del recorregut que va fer sant Josepmaria Escrivà la nit de l’1 al 2 de desembre de 1937, de manera que aquest any -81 anys després- ha coincidit en les mateixes dates.
La Rosa del Nord vol reviure, d’alguna manera, l’entrada a Andorra d’algunes expedicions d’evasió, que caminaven de nit, amb poc menjar, molt de fred, caigudes freqüents, etc. És una caminada autosuficient, és a dir que cadascú ha de portar el seu propi aliment. Només es dóna alguna beguda. Per això no ens ha d’estranyar que en l’edició d’enguany 5 dels caminants abandonaren la caminada abans de creuar la frontera andorrana, a causa del calçat deficient, el fred, la poca alimentació, cansament, etc.
La Caminada començà al Golf d’Aravell a les 14:45 i acabà al poliesportiu de Sant Julià de Lòria entre les 21:00 i les 24:00 h. Els més ràpids tardaren unes 6 hores i els més lents unes 9 hores.
Els voluntaris es situaren a la Collada de la Torre, al riu de Civís, al poble d’Argolell, al Mas d’Alins i a la Borda dels Ginebres (al costat de la Borda del Gastó), que molt amablement cada any ens deixa el Carles Álvarez Marfany, Ministre de Salud del Govern d’Andorra. Finalment al poliesportiu de Sant Julià de Lòria hi havia altres voluntaris que van preparar pa amb tomata, embotits, coca, begudes, fruita, etc, per refer una mica als caminants quan arribaven.
Hem d’agrair també a l’Esther, la mestressa de la casa de les Pardines, que atengué als caminants amb begudes calentes al seu pas per davant de casa seva.
Felicito els valents que varen fer la caminada i els voluntaris que els varen atendre. Entre tots és manté aquest camí històric.
Felicidades a este grupo de valientes trotamundos, y felicidades a los organizadores y voluntarios por recuperar esta caminata adaptada para los que solo corremos para coger el autobús…jajaj. Tuve la suerte de poder participar en aquella primera y magnífica caminata nocturna en la que llegamos a San Juliá amaneciendo, y me parece una muy buena idea hacerla con este horario. Ojalá pueda acompañaros en la próxima.
A part dels textos explicatius de les vostres sortides, la fotografia paisatgística amb què els acompanyeu és realment extraordinària.
En hora buena, valientes!
No sembla tan dura, tothom somriu. Per què serà?
Estic encantat amb el marcatge nocturn i amb els voluntaris. Va ser una activitat memorable. Tornarem
Adjuntem alguns suggeriments dels caminants.
El marcatge del camí, super bé, cap problema, les fletxes d’aquest any van anar molt bé; potser el tram que es travessa la carretera en faltaria alguna, en algun moment et pots despistar una mica.
Guies i Voluntaris, OK. Imagino que es porta el control del nombre de persones que caminem, així com algú que va l’últim per tancar i que ningú quedi al darrera.
Controls i avituallaments: potser els controls podrien tenir alguna identificació ja que si estan dins els cotxes, fins que no ets allà no et veuen i tu no saps si són persones de la cursa o bé algú que està aparcat. Els avituallaments en principi com es en autosuficiència, no tenen perquè tenir res
Per mi una de les coses que fa falta es més publicitat.
Gràcies
Quan a coses positives, podríem dir que el camí estava molt ben marcat ja sigui marques fosforites com ben net el camí. I els punts de control eren d’agrair; el caldet, te, sucs… com el menjar del final.
Com a cosa a millorar, suggerim que tenint en compte que hi ha 5 trams. Que cada any pogués ser un tram diferent, així descobriríem tot el recorregut.
Salutacions.