Travessant muntanyes, de nit, vers la llibertat

22 Km de recorregut, 1.600 metres de desnivell positiu, 24 caminants, 16 voluntaris, un dia esplèndid, un ambient formidable i una organització perfecta a càrrec del Toni Cucurull, de Lleida.

Els caminants venien de Lleida, Andorra, la Seu d’Urgell, Barcelona, Sant Cugat de Vallès, Terrassa, Artesa de Segre, …

Les edats dels caminants anaven entre els 75 i els 2anys (una nena a espatlles del seu pare, el Jaume Merola).

La caminada Rosa del Nord correspon a l’últim tram del recorregut que va fer sant Josepmaria Escrivà la nit de l’1 al 2 de desembre de 1937, de manera que aquest any -81 anys després- ha coincidit en les mateixes dates.

La Rosa del Nord vol reviure, d’alguna manera, l’entrada a Andorra d’algunes expedicions d’evasió, que caminaven de nit, amb poc menjar, molt de fred, caigudes freqüents, etc. És una caminada autosuficient, és a dir que cadascú ha de portar el seu propi aliment. Només es dóna alguna beguda. Per això no ens ha d’estranyar que en l’edició d’enguany 5 dels caminants abandonaren la caminada abans de creuar la frontera andorrana, a causa del calçat deficient, el fred, la poca alimentació, cansament, etc.

La Caminada començà al Golf d’Aravell a les 14:45 i acabà al poliesportiu de Sant Julià de Lòria entre les 21:00 i les 24:00 h. Els més ràpids tardaren unes 6 hores i els més lents unes 9 hores.

Els voluntaris es situaren a la Collada de la Torre, al riu de Civís, al poble d’Argolell, al Mas d’Alins i a la Borda dels Ginebres (al costat de la Borda del Gastó), que molt amablement cada any ens deixa el Carles Álvarez Marfany, Ministre de Salud del Govern d’Andorra. Finalment al poliesportiu de Sant Julià de Lòria hi havia altres voluntaris que van preparar pa amb tomata, embotits, coca, begudes, fruita, etc, per refer una mica als caminants quan arribaven.

Hem d’agrair també a l’Esther, la mestressa de la casa de les Pardines, que atengué als caminants amb begudes calentes al seu pas per davant de casa seva.