De Pallerols a Andorra en cinc dies
La caminada integral començà la nit del divendres 21 de juny a Pallerols.
El dissabte 22, a les nou del matí, s’afegiren a Peramola alguns expedicionaris més i començaren a caminar cap a al Ribalera on arribaren a les 12:45. Aquí, Mn. Javier Santos celebrà la missa. Després dinaren, i tot seguit pujaren la muntanya d’Aubenç per la canal de la Jaça. Abans d’arribar al final de la canal un escurçó va picar a en Joan, a la mà. En mitja hora va venir un helicòpter del RACC, i se l’endugué a l’hospital de la Vall d’Ebrón, de Barcelona, amb la serp que el va picar i que pogueren matar. Al dia següent ja va tornar a casa seva, totalment recuperat.
Un advertiment important
A la canal de la Jaça -sobretot a l’estiu i la tardor- pot hever-hi alguns escurçons, per això és important anar ben calçat, amb pantalons llargs i no posar les mans a les pedres, que és on hi ha els escurçons. Normalment no acostumen a fer res, i és la primera vegada que en deu anys tenim un accident d’aquest tipus. Intentem posar tots els mitjans possibles per a no tenir-ne cap més.
L’endemà, diumenge 23, arribaren a l’hora de dinar a Fenollet, on la Rosa els va fer uns bons macarrons i unes botifarres. Després de dinar pujaren el coll de Santa Fe, des d’on baixaren directament a Organyà, anaren al càmping i es banyaren a la piscina. Després, a missa a l’església del poble.
El dilluns 24, es llevaren a les set del matí, esmorzaren, i a les nou ja estaven preparats per pujar la muntanya d’Ares. Dinaren a la Borda de Conorbau. A la tarda baixaren cap a Noves de Segre, on arribaren vora les sis de la tarda. Es banyaren, soparen i dormiren a Cal Castellins. Abans de sopar foren a missa a l’església del poble.
El dimarts 25, continuaren el camí cap a la Collada de la Torre on acamparen.
Finalment, el dimecres 26 arribaren a Sant Julià de Lòria, després de superar el Barranc de la Cabra Morta i la costeruda pendent del Mas d’Alins.
Alguns s’entornaren a casa seva i altres celebraren missa a l’església de Sant Julià, a l’altar on sant Josepmaria féu la visita al Santíssim el dia 2 de desembre de 1937, tot just arribat a Andorra.
Tot plegat, uns 80 Km de recorregut amb un desnivell positiu d’uns 4.800 m i negatiu de 4.300 m.
En total foren 29 persones de: Lleida, Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i València.
Per la majoria d’aquests nois ja és una tradició fer cada any la caminada integral i amb ganes de repetir-la l’any vinent.
que lastima no haber podido ir este año, haber si el siguiente si puedo.
Espero que el PasPi d’aquest any també tot anés molt bé, malgrat l’ensurt de l’escurçó. Per mi ja era tradició venir-hi cada any, però aquest no ha pogut ser. M’ha sabut greu (veig que el meu pare també es lamenta) però l’any vinent tots dos hi serem!! M’ha fet molta il·lusió veure cares conegudes a les imatges!! Fins aviat, una abraçada.
una pasada las campanulas..así..tal cual…un artista quien las puso…donde mejor!
,Qué envidia sana!! Animo cada vez hay mas estrellas en el cielo.
Caram quin ensurt amb l’escurço !!! Celebro la ràpida recuperació d’en Joan, tant de bo l’any vinent torni a fer la Caminada. Felicitats a tots els components d’aquesta gesta.
Como cada año, fantástico, Pedro Júdez al pié del cañón, como siempre. Este año no he tenido la suerte de acudir, el próximo no puedo fallar “peti qui peti”
Un abrazo a todos y enhorabuena.
Campànula que adorna la pedra altar…