1a Caminada del curs 2008-2009
Hem participat en aquesta primera Caminada del curs 2008-2009, un total de 15 persones vingudes de diferents parts de Catalunya i d’altres llocs del món: De Girona, Ramon Bosch i Jesús Domingo; d’Igualada, Octavio Rico i Àngel Martín; de Solsona, Josep Vilaseca, Mercè Augé i Elisabet Costa; de Barcelona, Jordi Pérez, Ignasi Forcada, Ricard Puig i Jordi Piferrer; de Nairobi (Kènia), Odiló Dizon jr. i de Kinshasa (Congo), Jean-Paul Muteba.
A l’inici de la Caminada ens trobàrem l’Antoni Cucurull i en Jaume Vidal, disposats a fer la totalitat del camí en menys de 24 hores. Per diverses raons, que tractarem en un altre document, no arribaren al final. Deixaren de caminar a les 6 de la matinada del dia 12 en arribar a Cal Pallarès, després d’haver recorregut 69,1 km, caminant 14 h. 45 min. i descansant 4 h. 15 min. Feren 3.900 m. de desnivell positiu i 3.150 de negatiu, amb un desnivell acumulat de 7.050 m. No està gens malament. Ho intentaran de nou ben aviat.
El gruix de l’expedició sortírem del Pont de Peramola cap a les 10,30 del matí i iniciàrem la ruta pujant directament a l’ermita de la Mare de Déu de Castell·llebre pel camí antic d’Oliana, que ha quedat una mica malmès en el seu inici per les obres d’ampliació de la carretera C-14. L’ajuntament de Peramola és conscient d’aquest fet i reclamarà a l’empresa constructora la reparació d’aquest tradicional camí de muntanya. Des de l’ermita es poden contemplar unes vistes esplèndides sobre l’Aubenç i sobre la plana d’Oliana.
A continuació baixàrem cap a Peramola passant per l’Hostal de Cal Boix, on visitàrem l’ermita de la Mare de Déu de la Gràcia. Passant per darrera l’hostal i seguint el camí de Nerola arribàrem cap a les 12,30 a l’ermita de la Mare Déu del Roser de Peramola. En aquest poble visitàrem Cal Mateu, la casa on nasqué Mateu Molleví Roca, que fou el contacte que tingué a Barcelona l’expedició de l’any 1937. Després visitàrem el Paller on dormiren els components d’aquella expedició la nit del 19 de novembre de 1937.
Cap a la 1 del migdia vam dinar del què portàvem, tot descansant a la font del Cané, i a les dues sortíem en direcció a Pallerols passant pel camí vell de Sant Marc.
Abans d’arribar a la casa de Sant Marc ens desviàrem a la dreta per anar a la font de Comalpou, on l’expedició de l’any 1937 anava a buscar aigua, ja que està prop de la Cabana on van passar els dies 23 a 27 de novembre.
A les 16,30 arribàrem a Pallerols on visitàrem el rebost de la rectoria i l’església i poguérem reviure escenes de l’any 1937 tot llegint els documents històrics que narren aquells fets. Aquí ens trobàrem un matrimoni amic vingut de Tarragona: en Carles Capdevila i la seva esposa.
Amb aquesta Caminada, de caire internacional per la procedència dels seus components, hem iniciat les que anirem fent durant aquest curs 2008-2009, d’acord amb el pla que podeu veure a l’apartat de l’Agenda.
Un dia esplèndid i amb una grata i variada companyia.
Veig que els videos i les fotos son una promoció fantástica de Pallerols.
Pour Jean Paul MUTEBA
Un VIVA pour le Congo. Nous nous rapellons beaucoup de la Republique Democratique du Congo qui est dechirée par la guerre. Nous aimons l’Afrique.
La traversée des Pyrénées que j’ai réalisée, dans une ambiance très internationale, était revêtue de significations qui dépassent une simple promenade en montagne. Toute une histoire accompagne chacun des pas que l’on réalise sur ce trajet. Remémorer 1937 devient plus un exercice plus vivant : un peu comme si l’on pouvait « revivre » ce qui s’est passé. C’était ma première véritable ascension d’une montagne, puisque dans mon pays, le Congo (en Afrique), on ne trouve des montagnes que dans la partie Est (à plus de 2000 km de la capitale, Kinshasa, où je vis). J’ai fait cette traversée en pensant justement à cette partie de la République Démocratique du Congo qui est déchirée par la guerre.
El paso de los Pirineos que he hecho, en un ambiente internacional, fue lleno de significados que trascienden un simple paseo en montaña. Toda una historia acompaña cada paso que se puede lograr en esta caminata. Recuérdese de 1937 se convierte en una prueba muy real: un poco como si se podría “revivir” lo que sucedió. Estaba mi primera real ascensión en montaña, porque en mi país, el Congo (en África), las montanas se encuentran en la parte Este (a mas de 2000 Km. de la capital donde yo vivo). He hecho este paseo pensando a esta parte de la Republica Democrática del Congo que esta actualmente en una situación tremenda de guerra.
Disfruté mucho en el Paso de los Pirineos. Pienso que la primera etapa era un poco vertical y por eso hay que hacer un poco ‘warm up’ (ejercicios de calentamiento) antes de subir. Aunque estoy en bastante forma casi tenía calambres. De todas maneras fue muy bueno.