A Fenollet vam descansar
A les 10 del matí del dissabte 10 de gener ens trobàrem a Coll de Nargó cinc caminants per fer la ruta prevista des del Riu de Sallent fins al Riu de Cabó, passant per Fenollet. Tota la nit anterior va està nevant i continuava fent-ho al matí, de manera que es veia difícil poder fer la Caminada.
Mica en mica hi havia missatges pels mòbils amb l’avís que fallaven alguns grups. Els d’Igualada avisaven que no venien, també ho feren els de Lleida, unes noies de Barcelona tampoc venien i altres habituals de Barcelona, Girona o Manresa avisaven també que no vindrien. En definitiva només érem: l’Ignasi i en Jordi de Barcelona, l’Antoni i l’Oscar de les Masies de Nargó, i en Josep de Solsona. Ens dirigírem en un cotxe tot terreny cap el riu de Sallent, passat el Pont del Codó. Allí, veient que la zona del Barranc de Comalavall a on ens dirigíem per anar a Fenollet estava tot ple de boires i amb neu, decidírem fer una caminada de dues hores per la vall del riu de Sallent. Durant tota la caminada va estar nevant.
Cap a la una del migdia ens dirigírem en cotxe a Fenollet, on poguérem veure el corral on els expedicionaris de 1937 passaren amagats el dia 29 de novembre. Allí se’ns hi uniren dos amics nostres: en José Juan, de Barcelona i en Pere, de Vic. La Rosa de Fenollet ens preparà un bon dinar: escudella, embotits, amanida, llom i un guisat de porc senglar. Postres, torrons, cafè, etc. etc. I així se’ns passà el fred. Us recomanem que us acosteu per Fenollet.
Vam determinar que, ja que no es pogué fer la Caminada prevista per aquest mes de gener, es traslladés al mes de febrer, que serà el dia 14.














josep pons i mª dolors caelles- de pelicula,coneixem el pais ens acabem d’enterar a la web. salutacions desde el monastir de Gualter e Igualada
Sento molt no haver pogut venir a la caminada, que no va ser per falta de ganes o per por a la neu. La muntanya amb neu té un encant especial. Felicito als valents que van sortir a caminar.
Sembla de película. Uns llocs tan magnífics i tan a la vora!
Caram!qui ho diria.Certament la neu transforma el paisatge i aporta al lloc molt més encant.
Enhorabuena…¡con envidia!