Seguint els passos de l’expedició de l’any 1937

El dissabte 9 de gener, férem la Caminada des del riu de Valldarques a Fenollet i Cabó, rememorant la part final de la ruta que la nit del 28 al 29 de novembre de 1937, féu l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. Precisament el dia 9 coincidia amb l’aniversari del neixament de sant Josepmaria, que fou el 9 de gener de 1902, data molt adient per a fer la Caminada i que a més ens proporcionava una protecció especial davant el mal temps de fred i neu que estava anunciat.

Els caminants fórem 14. De Barcelona vingueren, la família Jaureguízar-Gratacòs: Lluís i Glòria, amb els seus fills, Lluís, Tomi i Javi; la família Manich-Gallemí: Joaquim i Montserrat, amb el seu fill Àlex i la seva filla Maria; i Jordi Piferrer. De Lleida, Toni Cucurull, Isaac Mataró i Santi Arribas amb el seu fill Francesc.

Sortírem de la Fonda del Llac, de Coll de Nargó, a les 10,30 del matí en direcció al pont del Codó, sobre el riu de Valldarques, començant a caminar a les 11 del matí.

Va ser un dia de neu i fred. Això va fer que molts dels caminants habituals no vinguessin a aquesta Caminada. De totes maneres va fer un dia amb molt de sol, encara que fred i amb un fort vent del nord.

Arribàrem a Fenollet a les 14,30. El primer que férem, fou visitar el corral on els expedicionaris de l’any 1937 passaren amagats el dia 29 de novembre.

Al final d’aquesta crònica, adjuntem alguns comentaris d’aquella expedició. Anys més tard, tots aquells fugitius recordaven perfectament el magnífic menjar que feren a Fenollet.

També nosaltres poguérem participar d’aquests bons àpats que ens presentà la Rosa de Fenollet. Tant va ser així, que després de dinar i amb el fred que feia, i com que molts tenien els peus ben mullats per la neu, la majoria de caminants decidiren no continuar la Caminada i quedar-se a Fenollet a descansar una mica més.

Només 4 valents continuaren cap a Santa Fe i la Vall de Cabó. Aquests sortiren de Fenollet a les 4 de la tarda i arribaren a la carretera de Cabó (a l’alçada de la casa de l’Oliva) a les 6 de la tarda, el que vol dir que anaren a un ritme molt bo. Aquests 4 caminants foren: Toni Cucurull, Isaac Mataró, Lluís Jaureguízar (fill) i Àlex Manich.

Com que a causa del mal temps i del magnífic menjar (tot s’ha de dir), la majoria no va fer la totalitat de la ruta, decidírem de fer l’itinerari Fenollet-Cabó un dissabte abans d’acabar el mes de gener.

A través d’aquest web ho anunciarem oportunament.

Antoni Dalmases, en el seu Diari de l’any 1937, explica:

Estamos cerca del final de esta etapa que es una casa [Fenollet], antes de llegar a la cual se adelantará el guía, como siempre en estos casos, y luego nos llamará. Nos conduce a un corral, nos tendemos en la paja y ahí quedamos dormidos. Es el lunes 29 de noviembre.

Hace trece horas que andamos. Alrededor de las diez em­pezamos a despertar. Comemos un poco, alguien se fricciona y cura los pies. Otros salen a tomar el sol, sentados o tendi­dos en un patio que hay en la salida del corral. Este tiene unos ocho metros de ancho y otros tantos de largo y los 27 que vamos lo llenamos del todo. Para salir hay que cuidar de no pisar a los que todavía duermen. El guía ha tenido que traer unos cestos de paja para esparcirla por el suelo, lo que hace que no se encuentre tan dura la cama. La patrona viene a averiguar lo que cada uno quiere para desayunar, pues el guía ha dicho que economicemos lo que llevamos, ya que después de esta casa ya no hallaremos otra para aprovi­sionarnos. Unos comen patatas, otros tortillas, pan, agua y vino. Un gran banquete. Luego yo me tiendo otra vez a des­cansar.

Mis nuevos amigos madrileños se entretienen en coger lo más indispensable de su equipo para tirar lo restante, que no pueden llevarlo. Camisas, calcetines, carteras, zapatos [] todo queda allí. Algunas de estas prendas las aprovechamos, los que se ven con ánimo de llevarlas. El Padre da ánimos a todos. Su compañía inspira confianza a todos nosotros pues parece como si Dios le hubiese mandado. Un extraño magnetismo sale de él y a mí me ha impresionado profundísimamente.

A las dos aproximadamente traen la comida. Puestos en fila nos van repartiendo un enorme caldero de judías, luego otro de conejo. Es una comida espléndida, comemos con verdadera hambre. Afortunadamente todo es abundante, bueno y caliente.

Luego otra vez a dormir hasta las seis de la tarde que es cuando empiezan los preparativos para la partida. Ya a punto, rezamos el rosario en el suelo, pero antes de acabar­lo llega el guía y nos manda salir [].

També podeu trobar informació sobre Fenollet al llibre “Travessant la nit”, de Octavio Rico i Dámaso Ezpeleta, Editorial Albada, 2004, a les pàgines 51 a 53.