Del Riu de Valldarques a Cabó, passant per Fenollet

A les 10,15 del matí del dissabte 14 de febrer ens trobàrem al Pont del Codó, sobre el riu de Valldarques per iniciar la Caminada, que ens portaria des d’aquest punt fins a la Vall de Cabó, passant per Fenollet.

Les fortes nevades dels dies anteriors feren que molts dels que havien decidit venir, no ho fessin. Un nombrós grup de Lleida va quedar reduït finalment a una sola persona: en Josep Maria. De Barcelona vingueren l’Ignasi, en Pau Maria i en Jordi; de les Masies de Nargó, l’Antoni, la Lourdes i l’Oscar; i de Solsona, en Josep. En total fórem 8 persones i 4 gossos, que portà l’Antoni que és veterinari.

Vam emprar sis hores en fer tot el camí: tres del Pont del Codó a Fenollet, passant pel Barranc de Comalavall (1), i tres de Fenollet al Vall de Cabó (passant per la canal del Grau del Fangueret i el Coll de Santa Fe).

(1) Per anar des del Pont del Codó a Fenollet, primer s’ha d’anar a Cases i des d’aquí hi ha tres possibilitats:

a) Pujar pel Barranc de les Grases, situat més a l’est i empalmar amb la pista que ve de Coll de Nargó.

b) Pujar pel Barranc de Comalavall, el del mig, passant per l’ermita de Sant Jaume.

c) Pujar pel Barranc de Culles, més a l’oest, passant per les cases del Pui i del Barró.

El més directe, el que feien normalment la gent de les Masies de Nargó, i el que segurament feu l’expedició de 1937, és pujar pel Barranc de Comalavall. I així ho férem nosaltres.

En arribar a Fenollet férem un dinar lleuger, ja que teníem que caminar encara un bon tros, i descansarem fins a les 14,45 hores. Visitàrem la cort d’animals, on descansà l’expedició de 1937 (2).

(2) Antoni Dalmases, en el seu Diari de 1937, escriu:

Estamos cerca del final de esta etapa que es una casa [Fenollet], antes de llegar a la cual se adelantará el guía, como siempre en estos casos, y luego nos llamará. Nos conduce a un corral, nos tendemos en la paja y ahí quedamos dormidos. Es el lunes 29 de noviembre.

Hace trece horas que andamos. Alrededor de las diez em­pezamos a despertar. Comemos un poco, alguien se fricciona y cura los pies. Otros salen a tomar el sol, sentados o tendi­dos en un patio que hay en la salida del corral. Este tiene unos ocho metros de ancho y otros tantos de largo y los 27 que vamos lo llenamos del todo. Para salir hay que cuidar de no pisar a los que todavía duermen. El guía ha tenido que traer unos cestos de paja para esparcirla por el suelo, lo que hace que no se encuentre tan dura la cama. La patrona viene a averiguar lo que cada uno quiere para desayunar, pues el guía ha dicho que economicemos lo que llevamos, ya que después de esta casa ya no hallaremos otra para aprovi­sionarnos. Unos comen patatas, otros tortillas, pan, agua y vino. Un gran banquete. Luego yo me tiendo otra vez a des­cansar.

Mis nuevos amigos madrileños se entretienen en coger lo más indispensable de su equipo para tirar lo restante, que no pueden llevarlo. Camisas, calcetines, carteras, zapatos [] todo queda allí. Algunas de estas prendas las aprovechamos, los que se ven con ánimo de llevarlas. El Padre da ánimos a todos. Su compañía inspira confianza a todos nosotros pues parece como si Dios le hubiese mandado. Un extraño magnetismo sale de él y a mí me ha impresionado profundísimamente.

A las dos aproximadamente traen la comida. Puestos en fila nos van repartiendo un enorme caldero de judías, luego otro de conejo. Es una comida espléndida, comemos con verdadera hambre. Afortunadamente todo es abundante, bueno y caliente.

Luego otra vez a dormir hasta las seis de la tarde que es cuando empiezan los preparativos para la partida. Ya a punto, rezamos el rosario en el suelo, pero antes de acabar­lo llega el guía y nos manda salir. []

Amb aquestes reflexions, iniciàrem també nosaltres la mateixa ruta que ells feren el dia 29 de novembre, pujant en primer lloc per la costeruda canal del Grau del Fangueret, en direcció a Santa Fe. En arribar a la collada descansàrem una mica i baixàrem directament pel bosc de la cara nord fins arribar, cap a les 17,45 hores, a la carretera de Cabó, a l’alçada de l’Oliva, on ens esperàvem els cotxes.

Poguérem gaudir d’un dia magnífic, d’una bona companyia i reviure l’expedició de 1937.

(*) Adjuntem dos vídeos que ajudaran a fer-se càrrec del tipus de terreny que travessem en aquesta Caminada:

Un vídeo mostra la ruta que va des del Pont del Codó a Fenollet i l’altre des de Fenollet a la Vall de Cabó.