16 Km i 1.100 m de desnivell acumulat

El 12 de febrer vam fer la caminada des de la Vall de Cabó fins a Cal Pallarès, de Noves de Segre, passant per Ares i Baridà. En total uns 16 Km, amb un desnivell acumulat d’uns 1.100 m.

Sortírem de la carretera de Cabó, prop de l’Oliva, a les 10,45 arribant a Ares cap a les 14,15 hores (un total de 3 hores i mitja).

En arribar a Ares, Mn. Francesc Perarnau rector de l’església de Montalegre de Barcelona, celebrà la missa. A continuació hi hagué una bona costellada que organitzaren Octavio Rico i Daniel Macià, d’Igualada.

En total fórem unes 45 persones de Barcelona, Sant Cugat, Igualada, Sabadell, Andorra, Sant Pol de Mar i Lleida.

A les 4 de la tarda sortírem cap a Noves de Segre on arribàrem a les 19,45. En total empràrem 9 hores: 7,15 de camí i 1,45 de descans.

Arribàrem a la carretera de Noves de Segre ja ben fosc, cosa que donà un ambient més semblant a com deuria ser l’expedició d’evasió de l’any 1937.

En dos trams de la Caminada llegírem uns documents històrics que ens ajudaren a reviure l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria. A través d’aquests documents poguérem comprovar que la pujada a Ares fou especialment dura per sant Josepmaria, al que tingueren que portar una estona pràcticament en braços fins arribar al poble d’Ares: Estos hijos míos me subieron a empujones, arrastrándome, entre sus brazos, prácticamente en vilo, digué sant Josepmaria anys més tard.

Y Francisco Botella recorda: ¡Que última hora pasamos en esta subida al monte! Recuerdo que, fueron más de tres horas de subida dura, como estoy diciendo. Yo sentía deseos de llorar de pena al ver como subía el Padre, como un saco, materialmente llevado en nues­tros brazos. “Me subían mis hijos en brazos, yo no hubiera podido”, decía el Padre años después y repetidas ve­ces, cuando se hacia referencia a estas horas de esfuerzo y de dolor.

La baixada pel Torrent de Baridà també té les seves complicacions, ja que és molt dreta.

Recorda Francisco Botella: Muchas caídas y muchos tropezones. Tenemos los pies magullados . . . el frío es muy intenso. El Padre cuenta sus caídas: ¡son muchas, muchas!; recibidas siempre con buen humor: “¡¡veintiséis!!, ¡¡veintinueve!!” Las vamos contando. Pensando en nuestra labor que se avecina, se lleva todo con tranquilidad y alegría. Pero es una paliza muy fuerte.

Nosaltres poguérem reviure només una mínima part d’aquestes experiències, però ens férem càrrec del que pogué ser en aquelles condicions de poc menjar, caminant de nit, perseguits, mal calçats, amb molt de fred i tots els inconvenients que ens podem imaginar.