16 Km i 1.100 m de desnivell acumulat
El 12 de febrer vam fer la caminada des de la Vall de Cabó fins a Cal Pallarès, de Noves de Segre, passant per Ares i Baridà. En total uns 16 Km, amb un desnivell acumulat d’uns 1.100 m.
Sortírem de la carretera de Cabó, prop de l’Oliva, a les 10,45 arribant a Ares cap a les 14,15 hores (un total de 3 hores i mitja).
En arribar a Ares, Mn. Francesc Perarnau rector de l’església de Montalegre de Barcelona, celebrà la missa. A continuació hi hagué una bona costellada que organitzaren Octavio Rico i Daniel Macià, d’Igualada.
En total fórem unes 45 persones de Barcelona, Sant Cugat, Igualada, Sabadell, Andorra, Sant Pol de Mar i Lleida.
A les 4 de la tarda sortírem cap a Noves de Segre on arribàrem a les 19,45. En total empràrem 9 hores: 7,15 de camí i 1,45 de descans.
Arribàrem a la carretera de Noves de Segre ja ben fosc, cosa que donà un ambient més semblant a com deuria ser l’expedició d’evasió de l’any 1937.
En dos trams de la Caminada llegírem uns documents històrics que ens ajudaren a reviure l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria. A través d’aquests documents poguérem comprovar que la pujada a Ares fou especialment dura per sant Josepmaria, al que tingueren que portar una estona pràcticament en braços fins arribar al poble d’Ares: Estos hijos míos me subieron a empujones, arrastrándome, entre sus brazos, prácticamente en vilo, digué sant Josepmaria anys més tard.
Y Francisco Botella recorda: ¡Que última hora pasamos en esta subida al monte! Recuerdo que, fueron más de tres horas de subida dura, como estoy diciendo. Yo sentía deseos de llorar de pena al ver como subía el Padre, como un saco, materialmente llevado en nuestros brazos. “Me subían mis hijos en brazos, yo no hubiera podido”, decía el Padre años después y repetidas veces, cuando se hacia referencia a estas horas de esfuerzo y de dolor.
La baixada pel Torrent de Baridà també té les seves complicacions, ja que és molt dreta.
Recorda Francisco Botella: Muchas caídas y muchos tropezones. Tenemos los pies magullados . . . el frío es muy intenso. El Padre cuenta sus caídas: ¡son muchas, muchas!; recibidas siempre con buen humor: “¡¡veintiséis!!, ¡¡veintinueve!!” Las vamos contando. Pensando en nuestra labor que se avecina, se lleva todo con tranquilidad y alegría. Pero es una paliza muy fuerte.
Nosaltres poguérem reviure només una mínima part d’aquestes experiències, però ens férem càrrec del que pogué ser en aquelles condicions de poc menjar, caminant de nit, perseguits, mal calçats, amb molt de fred i tots els inconvenients que ens podem imaginar.
Es genial, cada caminada supera a la anterior, tanto en el significado de la travesía como en reportaje visual de fotos, video y comentaríos. ¡Hasta desde el otro lado del Atlántico siguen las caminadas! Genial, Genial
Desde Barcelona saludamos con mucho cariño a Lourdes y a toda su familia.
En cuanto a la necesidad de utilizar cuerdas en los ascensos o descensos, te diré que hemos colocado cuerdas fijas en tres sitios del camino (aunque la verdad es que tampoco era absolutamente necesario). En general no hay excesivas dificultades, solamente en invierno puede haber algunos tramos helados en los que hay que prestar más atención. Desde luego que para hacer la totalidad del camino hay que tener cierta preparación física y estar habituado a andar por la montaña, ya que las etapas son largas y algunas con importantes desniveles.
Os esperamos a mucha gente del Paraguay!!!!
¡Gracias! ¡Adelante!
Mes a mes va mejorando, gracias por poder participar de todo esto, desde casa, ya que no tengo otra opción. ¡Es maravilloso!
Gracias
..Saludos desde Paraguay, ♥ de Sudamérica—Estas montañas y tramos son únicamente p/ «rezadores»!! que –con las Misas– tienen valor infinito.
Y mucho ánimo p/ las personas adultas c/ espíritu joven! Hermoso deporte p/ el ♥ y el alma..
Pregunto: en los tramos de ascenso-descenso demasiado empinados, ¿es más peligroso subir-bajar con cuerdas atadas a las cinturas q’ con bastones individuales? Agradecida por vuestra atenta respuesta.
Val la pena de donar vida a aquest recurregut històric. M’uneixo a cada grup-
penso che è stato molto stupendo riperccorere i luogi per dove è passato S Josè Maria. le foto sono splendite e anche la comitiva
grazie di ciò adele
gràcies a tots per la vostra companyia que fa que l’experiència sigui inolvidable!!
FELICITATS!!!!!!! i quina olor més bona….fan les costelletes i la butifarra!!! Tindreu que organitzar més sortides, cada vegada son més persones les que s’apunten!!
UN GRAN REPORTATGE TANT EN FOTOS COM EN VIDEO, PLE DE SIGNIFICAT PEL SEU RECORREGUT I PER LA SEVA DIFICULTAT. SEGURAMENT SERA MOTIU DE REFLEXIO, SOBRE TOT PELS QUE HAGIN ARRIBAT MES CANSATS.
Brillante idea la de insertar los comentarios de La Expedición del 37.