Seguint l’expedició de l’any 1937
A la Caminada del mes d’abril hi assistiren 19 persones. La família Jaureguízar: Lluís i Glòria, amb els seus fills Lluís, Tomi, Javi, Belén, Nacho i Míriam. La família Manich: Joaquim i Montse amb la seva filla Maria. El matrimoni Comella: Javier i Chus. Jordi Pérez, Enrique Tormo, Ignasi Canals, Daniel Macià, José Juan Crespo i Jordi Piferrer.
Ens trobàrem a les 10 del matí a la gasolinera Valentí, de Bellestar, i tot seguit ens acostàrem en cotxe fins el Golf d’Aravell, des d’on comencàrem a caminar.
Travessàrem la granja de Cal Tamborino i ens enfilàrem decididament cap a la Caubella pel Serrat de la Mola. En aquest tram del camí varem veure més de 80 ocells (voltors i milans) que s’estaven alimentant d’algun animal mort.
En arribar a la Caubella poguérem contemplar la magnífica vista sobre la vall del Segre, el Port del Compte i el Cadí.
Ens enfilàrem cap al nord per arribar a les roques on l’expedició de sant Josepmaria Escrivà descansà el dia 1 de desembre de 1937. Aquí llegírem alguns documents històrics que ens feren comprendre millor el que foren aquelles expedicions d’evasió.
Dinàrem tot contemplant la magnífica vista, i a continuació ens dirigírem a Cal Roger, per visitar la casa on l’any 1937 hi vivia el guia d’aquella expedició, en Josep Cirera.
Després, baixàrem cap a les cases de Porredon i de l’Edra, avui solitàries i abandonades, que gaudeixen d’unes vistes estupendes.
Cap a les 4 de la tarda arribàrem al punt inicial de sortida, havent emprat unes 5 hores en tot el recorregut, incloent-hi els temps de descans.
Un dia esplèndid, una magnífica companyia, unes vistes meravelloses, amb un cel blau i un sol brillant, . . . tot plegat amb ganes de tornar-hi ben aviat.
La propera el dia 1 de maig, que anirem des de Cal Roger fins a Argolell, sota mateix de la frontera andorrana.














La casa on va néixer el meu pare, Ca l’Edra :D
Com sempre genial…és dels plans familiars més engrescadors que hem fet en els últims anys!! Tots hi disfrutem de debó!!…heu aconseguit “viciar-nos”
Una vegada més, ha valgut la pena fer l’esforç de llevar-se aviat. La vivència és única i com podeu comprovar el paisatge és fantàstic.
M’agrada molt el que sigui una activitat per fer en família i durant tot l’any.
Com pot deduir fàcilment el “Sr. anònim”, no és l’objectiu d’aquesta web ressaltar la bellesa física femenina o masculina. Per això, tot i que el seu comentari no mostra cap intenció d’ofendre ningú, penso que no acaba d’encaixar en l’esperit d’aquesta web, per la ideologia masclista que hi pot haver al darrera, tot mostrant la dona com a un objecte decoratiu, un reduccionisme passat de moda i en l’actualitat superat àmpliament.
Apetecible! Me encantaría ir el próximo mes.
tot molt be. Trobo a faltar primers plans de les noies maques, que donan más alegría a la vida.
La propera vegada me apunto, !FANTASTIC!