Set experts obrint nous camins en BTT

Els exploradors ens detallen els treballs realitzats el passat 2 d’abril

El passat 2 d’abril, set experimentats ciclistes en bicicleta de muntanya van realitzar una expedició de comprovació del recorregut del Pas dels Pirineus que féu sant Josepmaria a la tardor de 1937. Aquesta ruta s’anomena Camí d’Andorra i també Rosa del Nord. L’objectiu era poder proposar un traçat per BTT que vagi del Pont de Peramola a Sant Julià de Lòria, amb un recorregut total d’uns 146 Km. És una de les zones més inexplorades en BTT de Catalunya i creiem que pot tenir molt potencial.

Un esborrany del recorregut complet el podeu trobar al següent enllaç: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8986986.

Esperem que en un futur ben pròxim es podrà celebrar una cursa ciclista d’autosuficiència per equips que recorri aquests camins tant carregats d’història. Per somiar que no quedi!

L’expedició es va proposar dividir el treball de validació en 4 trams del recorregut. Cada tram el faria un grup de 2-3 ciclistes. Cada grup analitzaria el recorregut per tal de detectar trams conflictius, errors al traçat provisional, etc. Però, finalment només vàrem poder explorar dos dels quatre trams, quedant pendent d’estudiar el tram 2n (Coll de Nargó – Organyà) i 4t (Aravell – Sant Julià de Lòria).

TRAM 1r: Pallerols – Coll de Nargó (42 km)

Equip 1: Toni S, Fran P i Miguel C

Enllaç a la ruta: https://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17086635

Sortint de Pallerols, els primers 7 km són transitables i transcorrem per paratges molt bonics i frondosos. De seguit, arriben rampes amb força pendent (13-19%) i amb pedra grossa i roques. Per evitar aquestes pendents creiem que hi hauria alternatives, com baixar fins al fons de la vall (evitant d’agafar el trencall de la dreta que vàrem agafar nosaltres).

En un dels punts elevats, després d’una llarga, tècnica i feixuga pujada, hem de creuar un camp de tòfones cercat i electrificat. Un cop creuat i a l’esquerra d’aquest, sortejant una tanca de 2 metres i escaig i un fil de corrent. Arribem a Ramoneda i tornem a agafar una pista de pujada que poc a poc es va complicant i empinant més. Comencem a veure el poble de Gavarra. És una pujada llarga, però sobretot incomoda i exigent tècnicament, i en alguns trams quasi bé és obligatori posar peu a terra. Val a dir que és una pista però no per a BTT. És més per caminar o anar amb cavall.

Arribats al desviament de Coll de Nargó o cases d’Aubenç optem per la segona (amunt a la dreta) on en 500m fem mitja volta donada la impossibilitat de pedalar degut al fort pendent i al terreny impracticable. Si volguéssim arribar a Aubenç hauríem de pujar a peu durant gairebé 3 km. No paga la pena.

Agafem direcció Coll de Nargó i empalmem amb la pista que surt de la carretera que va a Gavarra. Agafem aquest pista en direcció Coll de Nargó i no la deixem fins arribar a aquest poble. Baixant ens creuem amb pistes que pugen a Aubenç.

TRAM 3r: Organyà – Riu d’Aravell (53 Km)

Equip 2: Eduard M, Martí G, Ousman U (de Ghana) i Josep Maria T

Enllaç a la ruta: https://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17187014

L’objectiu del segon equip era explorar el tram entre Organyà i els voltants d’Adrall, quan el camí creua l’Eix Pirenaic en el seu PK 234.5. Per aconseguir-ho cal coronar la muntanya d’Ares per desprès descendir pel torrent del Baridà fins a Noves de Negre i tot seguit remuntar el Segre fins a la confluència de la N-260 amb el riu d’Aravell.

La pujada a Ares la vàrem fer per la pista que arrenca al Congost de Tresponts, en concret al PK 165.8 de la C-14. Es tracte d’una pujada de 10.7 km amb pendents que oscil·len entre el 10 i el 15%, amb un total de 14 revolts pronunciats. En general es puja bé, ja que la pista es transitada sovint per 4×4 i està força ben cuidada. Ara bé, hi ha trams on es fa difícil pujar sense perdre l’equilibri per les pedres soltes que hi ha, però en total no són més de 1500 metres en total i es troben al tram final. El punt més alt es troba a 1466m i és una magnífica atalaia de la vall del Segre, la vall de Cabó, el Cadí i les muntanyes d’Andorra. Si es volgués arribar al poble d’Ares caldria baixar uns 600 metres fins a la cota 1400m, però no estaven per fer turisme i vàrem preferir fer via ja que encara ens quedaven uns quants kilòmetres, malgrat que la majoria del desnivell ja l’havíem superat.

En la baixada cap a la Borda del Baridà vam agafar la pista que surt al costat de la Borda de Conorbau. Un cop a la Borda del Baridà vàrem seguir baixant resseguint el recorregut a peu senyalitzat amb els colors blau i groc, i va ser un error. Fins Cal Baridà encara es pot baixar, malgrat que el camí està força brut i ple de pedres que fan molt la guitza. Ara bé, a partir d’aquest punt i quan el camí s’endinsa al torrent del Baridà ja es fa impracticable. Així doncs, l’opció bona queda clar que passa per agafar una pista que comença a la Borda del Baridà (hi ha una cadena que indica el començament) i et duu fins al final del torrent i desprès cap a la cantera. Un cop allà es pren la pista que va cap a l’esquerre i que s’enfila lleugerament en direcció Noves de Segre.

A partir d’aquest punt, queden uns 11 km de camí per pista que és majoritàriament planer i ressegueix el curs del riu Segre per seu marge dret amb algunes pujades suaus. En aquest tram es passa per algunes masies ‘històriques’, com la de Cal Pallarès.

El recorregut el vam finalitzar al pont de la N-260 sobre el riu d’Aravell on ens esperava un vehicle per tornar-nos al punt de partida.