De nit, sense llum i en silenci

“¿Això ho feien de nit? ¿Sense llanternes? En silenci? Si de dia ja costa i rellisques moltes vegades, no vull ni imaginar-me com seria fer-ho de nit “. Aquest i altres pensaments similars són els que ens venien al cap mentre recorríem els passos que sant Josepmaria i milers de refugiats van dur a terme per intentar arribar a Andorra, escapant d’una mort gairebé segura.

Tenint com a campament base la rectoria de Pallerols i havent-nos situat en els esdeveniments previs a la troballa de la Rosa de Pallerols, gràcies al Ramon que va ser el nostre guia durant aquests dies, vam anar seguint les marques blaves i grogues que assenyalen el recorregut.

El primer dia, vam celebrar Missa a la Cabana de Sant Rafel. La naturalesa feia de retaule i, en la memòria, ens assaltaven imatges del viscut per sant Josepmaria en aquell lloc. A la tarda ens acostem a la Casa del Corb i la Ribalera. Ja a l’endemà vam anar a la casa de Fenollet.

Als nou que formàvem l’expedició ens ha servit aquesta experiència per entendre millor el viscut per sant Josepmaria i per tants altres fugitius desconeguts que van haver de travessar a les fosques i en silenci aquelles dures muntanyes. Per descomptat, vam comprendre millor una part essencial de la història de l’Opus Dei durant els anys de la guerra civil espanyola.