El Camí d’Andorra: Un camí que travessa l’Alt Urgell de Sud a Nord

El passat 12 de novembre tingué lloc la 1a Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, a la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i organitzada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU), amb el suport de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Al llarg de la jornada, que es va celebrar durant tot el dia -de 9:30 a 19:00-, es va comptar amb l’assistència d’unes vuitanta persones, i amb la presentació de setze comunicacions -repartides en quatre blocs, dos al matí i dos a la tarda- que feien referència a estudis que s’estan realitzant actualment a la comarca sobre àmbits i temàtiques tant diferents com l’arqueologia, la botànica, la meteorologia, la història, la sociologia, l’ornitologia o la promoció turística.

Es presentaren les següents comunicacions:

– Carles Guàrdia: Recuperant camins, apostant pel senderisme: alguns exemples a l’Alt Urgell

– Marta Pallarés: Fronteres que generen: la complementarietat socioeconòmica i cultural de la Seu-Andorra

– Jordi Dalmau, Jordi Nicolau: Importancia migratològica de l’Alt Urgell

– Laia Creus: Materials lítics localitzats en superfície al nucli de Cava (Alt Urgell)

– Raquel Codina: El castell de Peramola. Estudi arqueològic i interpretació

– Oliver Vergés: Els Lavansa. Aproximació a un llinatge feudal dels segles XI-XII

– Climent Miró: El senyoriu efímer del Castell d’Elins

– Núria Armentano, Miquel Martí, Josep Gallart: Restes esquelètiques documentades a la necròpolis visigòtica de la Creu del Rebollar a Bellpui (Valls d’Aguilar)

– Nacho Rodríguez: Els inicis de la guerra civil a la Seu d’Urgell

– Jordi Piferrer: El Camí d’Andorra. Un camí que travessa l’Alt Urgell de sud a nord

– Xavier Planas: Esllavissades prehistòriques amb toponímia preromana a la comarca de l’Alt Urgell, evidències de la seva recurrència històrica i canvis de poblament

– Jordi Pasques: Les plantacions forestals a l’Alt Urgell fetes per la Dirección General de Montes i l’ICONA (Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza)

– Enric Quílez: Les foixardes de la font de la Quera i la vegetació del seu entorn

– Ventura Roca: L’estació meteorològica d’Oliana, 1909-1943

– Eduard Rama: 400 anys de fenòmens meteorològics extrems a la Seu d’Urgell

– Carles Gascón: Estudi de la creu del coll d’Ares, al terme de Civís

Amb la celebració d’aquesta 1a Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell s’ha acomplert un dels objectius fundacionals de l’entitat, que és la creació d’un espai de trobada i de debat que permeti donar visibilitat de forma pública a l’estat actual de la recerca a la comarca, i per tal de crear consciència sobre els potencials de l’entorn i el seu aprofitament.

Iniciaren la Jornada els representants de les següents entitats:

Lluís Obiols Perearnau, president de l’IECAU, Pere Porta i Colom, director d’IDAPA, Carme Ribó i Domenjó, consellera de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez Mata, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i Albert Batalla i Siscart, alcalde de la Seu d’Urgell.

Per part de l’associació hi intervingué Jordi Piferrer, que parlà de El Camí d’Andorra: un camí que travessa l’Alt Urgell de Sud a Nord.

El discurs de la nostra comunicació fou donar a conèixer el Camí d’Andorra i ressaltar-ne els següents aspectes:

– El camí d’Andorra té una base històrica ben determinada. No és un camí inventat per nosaltres, sinó que són camins que existeixen des de temps immemorials. Són camins tradicionals de l’Alt Urgell. Hem recuperat 97 Km de camí, que en la major part no es transitava des de feia més de 40 anys.

– El traçat del camí l’hem fet acompanyats sempre per persones expertes de l’Alt Urgell: pastors, caçadors, treballadors del bosc, pagesos, contrabandistes i altres habitants del territori que el coneixen a la perfecció.

– És un camí que s’ha realitzat amb voluntaris del país i amb la participació d’algunes persones d’altres països: a base de camps de treball amb gent jove i amb famílies. Al llarg de cinc anys hi han participat més de 300 persones i s’han realitzat els següents tipus de treballs: desbrossar, senyalitzar, posar rètols, refer murs, reconstruir cases per a refugi, recuperar fonts i construir ponts sobre els rius.

– Es presentà un estudi dels darrers cinc anys i s’arriba a les següents conclusions:

– Han transitat alguna part del camí unes 4.600 persones de tot el món en les següents proporcions: de Catalunya un 65% (2.900), d’Espanya un 26% (1.200), d’Europa un 6% (275) i de la resta del món un 3% (135).

– Les poblacions més beneficiades per l’afluència dels visitants (pernoctacions, menjars, compres de queviures, etc.) són, per ordre d’importància: Peramola, Coll de Nargó, la Seu d’Urgell, Organyà, Oliana, les Valls de Valira, les Valls d’Aguilar i Cabó.

– Es féu un resum d’altres activitats organitzades per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra: Curses BTT, Jornades culturals de Camins de Llibertat a través dels Pirineus, edició de llibres.

– Finalment, es presentà la web www.pallerols-andorra.org, que informa de les activitats organitzades per l’Associació. Actualment té 2.487 subscriptors que reben el butlletí i que indirectament arriba a unes 5.000 persones, de les quals un 67% la reben en català, un 29% en castellà i un 4% en anglès. Per altra part, entren a la web des de 57 països: un 8% de totes les visites, que anualment són de 99.750 amb 1.456.000 accessos. Hi ha també 55 vídeos del camí que han tingut 15.868 visites en total.

Tot plegat fa que el Camí d’Andorra col·labora eficaçment en el desenvolupament del territori de l’Alt Urgell i el dóna a conèixer arreu del món.