A l’inici dels treballs

El dissabte 15 de febrer, 9 Voluntaris vàrem recuperar el camí que va des de Castell·llebre a la casa de Juncàs (*).

Mapa del recorregut, des de Castell·llebre fins a Juncàs

Ens trobàrem a les 10 del matí a Oliana i tot seguit, amb dos cotxes tot-terreny, vàrem pujar fins a prop de la casa de Tarragona. Allí férem dos grups: un que anà cap a Juncàs (format per Jordi Pérez, Ramon Camats, Josep Maria Vila i Daniel Macià) i l’altre grup que anà cap a Castell·llebre (Paco Penella, Emilio de Gomis, Philip Groves, Lluís Abardía i Jordi Piferrer).

Treballs de desbrossament i senyalització

 

 

 

El grup de Juncàs. Al fons la casa de Juncàs

 

Philip i Emilio. Philip va venir des de London

Després de fer cada grup el seu treball, ens trobàrem tots a Castell·llebre on dinàrem del que cadascú portava.

Grup de Voluntaris

Per acabar aquest dia de treball, anàrem tots a Pallerols on vàrem desfer el Pessebre, deixant l’església ben neta.

Un dia de treball intens i ben aprofitat!

(*) Aquest camí és el que va fer l’Antoni Dalmases, un dels expedicionaris que es va unir a l’expedició de sant Josepmaria Escrivà el 28 de novembre de 1937, poc abans d’arribar tots junts a la Ribalera.

A continuació transmeto uns paràgrafs extrets del Diari “Pro Deo et Patria” escrit per Antoni Dalmases l’any 1937. Una lectura més completa la trobareu als llibres “El Pas dels Pirineus” (pp. 241-244), “Entre la Noche y la esperanza” (pp. 249-253) i “Camino de Liberación” (pp. 302-304).

L’Antoni Dalmases surt de Barcelona el dia 12 de novembre de 1937 i va en tren fins a Manresa. D’allà surt en autobús fins a Solsona. En baixar de l’autobús l’espera una noia que es diu Emília que el porta fins a casa seva, a Serinyana (a uns 5 Km d’Oliana). Allí s’hi està fins el dia 22.

Cases de Serinyana

A les 5 de la tarda del dia 22 surten l’Antonio i l’Emília cap a Oliana on arriben passades les 7 de la tarda. Van directament a la fonda on treballa la germana de l’Emília, la Patrícia. Aquesta fonda pot ser Cal Victor o bé Cal Manel (que avui no existeix).

El dimarts 23, a les 4 de la matinada arriba el Gili, un guia local que els portarà fins a la Ribalera. S’hi afegeixen dos fugitius més. Està plovent. Travessen el pont de Peramola i s’enfilen cap a Castell·llebre.

Pujada des del Pont de Peramola a Castell·llebre

Arriben a la casa de Cal Tarragona (molt a prop de Castell·llebre) però no s’hi poden quedar perquè hi ha gent estranya. Continuen cap a una espluga passat el Torrent de les Caubes, on hi arriben a les 7 del matí. Allà hi estan fins a les 6 de la tarda. Arriba el Gili i els porta cap al Nord, a la casa de la Ribalera a 2 hores de camí. És una casa abandonada i mig derruïda.

El dia 24 a les 8 del matí torna a venir el Gili i els diu que el guia no arribarà fins d’aquí a 4 dies i que han de baixar a la carretera, a l’hostal de la Penella de Baix. Surten doncs de la casa de la Ribalera, passen per Juncàs (on deixen les motxilles) i arriben a la Penella a les 7 de la tarda.

Aquí, com que a la fonda hi ha molta gent, estan tancats en una habitació durant 3 dies, fins que el dia 28, a les 3 del matí ve el Gili i els porta de nou cap a Juncàs, on descansen una mica.

La casa de Juncàs

Al cap de mitja hora els criden i surten de nou; als 500 metres de caminar es troben amb el grup de sant Josepmaria Escrivà que venen de Pallerols. Ja tots junts, arriben al Barranc de la Ribalera (a l’Espluga de les Vaques) cap a 6-7 del matí.

– El dissabte 15 de febrer vàrem poder seguir tot aquest itinerari que ja el tenim ben desbrossat i senyalitzat.

– Vine amb nosaltres, fes-te voluntari, i podràs descobrir l’apassionant història d’aquesta expedició d’evasió que recorre 100 Km, des del Pont de Peramola fins a Andorra!