Els Pirineus: Frontera i Connexió

Se celebrà a Núria els dies 2, 3 i 4 d’octubre, sota el patrocini i organització de:

– Institut Ramon Muntaner (Fundació privada de Centres d’Estudis de Parla Catalana, amb

la participació de la Generalitat de Catalunya)

– Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

– Patronat Francesc Eiximenis, de la Diputació de Girona

– Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès

– Centre d’Estudis Ribagorçans

El contingut d’aquest col·loqui es pot deduir de les comunicacions presentades:

Una conferència inaugural, a càrrec del Dr. Patrici Pojada, de la Universitat de Toulouse-le Mirail, sobre el tema: “Els Pirineus: frontera i connexió a l’època moderna (s. XVI-XIX)“

Presentació del llibre “La identitat de la frontera pirinenca: Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698)“, d’Oscar Jané.

Dues Ponències: Una, a càrrec del Dr. Modest Fluvià, professor de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Girona, amb el títol: “Perspectives econòmiques de les comarques pirinenques: una mirada retrospectiva i prospectiva“.

I l’altra, a càrrec d’Albert Moncusí, professor de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, amb el títol: “Els cerdans i la ralla, tres-cents cinquanta anys després: Societat(s), cultura (es) i identitats“

Vint-i-quatre Comunicacions a càrrec dels següents: Jordi Ribera, Lluís Obiols, Alexandra Capdevila, Jordi Font i David Gràcia, Daniel Balldelou, Miquel Sitjar, Benigne Marquès, Ramon Arnabat, Antoni Sánchez, Jordi Rubió, Laia Creus, Víctor Fuses, Myriam Almarcha, Abel Ajates, Antonio Ramo, Camila del Mármol, Montserrat Molí, Antoni Llagostera, Helena Alonso, Gentil Puig, Jordi Piferrer, Jordi Süils, Beatriu Tenas i Maria Pau Gómez.

En tots els temes tractats hi havia una clara dimensió històrica, tractada des de diferents punts de vista: sociològic (8), econòmic (3), geografia i excursionisme (4), costumbrista (3), lingüístic (2), dret internacional (1), pensament (1), art (3).

Finalment hi hagué una Taula Rodona amb la participació de: Antoni Pol (Coordinador de Trobades de la Societat Andorrana de Ciències), Tünde Mikes (Universitat de Girona, projecte RESOPYR) i Martina Camiade (Universitat de Perpinyà. Institut Franco-Català Transfronterer). El títol de la Taula Rodona era: “Present i futur dels Pirineus . . . entre tres estats“. Els tres estats són: França, Andorra i Espanya. Es tractaren els següents temes:

– A tot Europa hi ha una voluntat, per part dels estats, de promocionar i unir regions properes a les fronteres (Eurodistrictes). Es fan plans de desenvolupament a tres nivells: Turisme, Sanitari-Social i Educació.

– En el cas de França i Catalunya-Espanya, s’estan desenvolupant projectes conjunts, com és el cas d’un Hospital Transfronterer i d’una Depuradora d’aigües a Puigcerdà.

– Hi ha diferents Programes europeus com ara: Interreg, Life Plus, Feder i Leader, que impulsen aquests tipus de projectes.

Tractant-se d’un representant de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, adjuntem un resum de la Comunicació que va presentar Jordi Piferrer.

El títol de la Comunicació és: Un camí d’evasió a través dels Pirineus: D’Oliana a Andorra. Aquest és el resum.

En aquesta comunicació vull parlar:

1. D’un itinerari que va d’Oliana a Andorra i que transcorre paral·lel al riu Segre pel seu marge dret. Aquest itinerari està format per un conjunt de camins tradicionals milenaris que recorren part de la Baronia de Rialb i de l’Alt Urgell de Sud a Nord, entrant a Andorra per Mas d’Alins, entre Argolell i Arduix.

Aquests camins estaven perduts i abandonats. Hem constituït una associació: Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, per recuperar-los, recuperant amb ells una part del nostre patrimoni històric i natural.

2. Parlaré també d’una expedició que va seguir aquest camí al novembre de 1937, en la seva fugida des de Barcelona cap a Andorra. En aquesta expedició hi anava Josepmaria Escrivà de Balaguer, que anys més tard -concretament el 6 d’octubre de 2002- va ser canonitzat a Roma, pel Papa Joan Pau II.

3. Diré també algunes coses sobre el guia d’aquesta expedició: Josep Cirera, de Cal Roger de Bellestar.

4. Finalment parlaré dels Camins de Llibertat i del respecte a la llibertat de tothom.

L’itinerari

En quant a l’itinerari, em vull centrar en els camins d’evasió que van de Barcelona a Andorra, i que van ser utilitzats en els anys 1936-1944, marcats per guerres i persecucions.

Hi ha molts camins per anar de Barcelona a Andorra. Simplificant, podríem parlar de dues grans rutes (Foto 1):

a) Ruta del Llobregat: per Manresa – Cadí – la Rabassa – Sant Julià de Lòria

b) Ruta del Segre: per Ponts i Oliana, amb moltes rutes que es subdivideixen, travessen els Pirineus, i arriben gairebé sempre a Sant Julià de Lòria.

Tinc abundant documentació sobre 12 expedicions que mostren algunes d’aquestes rutes per entrar a Andorra. Nou d’elles són inèdites.

a) Tres entren a Andorra pel Cadí i la Rabassa seguint la Ruta del Llobregat, per Manresa.

b) Dues salten del Llobregat (Manresa – Solsona) al Segre (Oliana).

c) Set van directament per la Ruta del Segre, amb variants.

– La Ruta del Segre. El més normal era passar per Boumort, Port del Cantó, Sant Joan de l’Erm, Bosc de Santa Magdalena, Bordes de Civís, Coll de Laquell i baixar per Bixessari fins a Sant Julià de Lòria.

– La Ruta del Llobregat. Amb moltes variacions transcorria per: Manresa, Sant Mateu de Bages, Riu de Valldora, Santuari de Lord, Sant Llorenç de Morunys, rodeig del Port de Compte, Coll de Port, Tuixén, Serra del Cadí, Riu Segre (per la Palanca d’Alàs), Arcavell, la Rabassa, Sant Julià de Lòria.

Trobareu la descripció d’aquestes expedicions entrant a l’apartat Història – Altres expedicions, d’aquesta web.

Més del 80% de les expedicions que van entrar a Andorra ho feren per Sant Julià de Lòria. L’altre 20% ho feren per altres indrets: Els que venien de la Cerdanya entraven per la Vall del Madriu i Escaldes, i els que venien dels Pallars entraven cap a Andorra la Vella i més amunt.

– Entre els anys 1936-1944, aquests camins van ser recorreguts en els dos sentits, degut a la intransigència d’ideologies totalitàries:

a) En la repressió comunista i anarquista dels anys 1936-39, van ser recorreguts de Sud a Nord, entrant a Andorra unes deu mil persones. Vuit mil, segons Amparo Soriano.

b) Als anys 1938-1940 i posteriors, la repressió franquista produí una altra fugida pels mateixos camins i en la mateixa direcció de Sud a Nord.

c) Durant la Segona Guerra mundial (1942-1944) la repressió nazi va fer que es produís, de Nord a Sud, un èxode a través dels Pirineus xifrat en unes 100.000 persones (Josep Calvet). A través d’Andorra, potser unes 3.000.

L’expedició de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

Em vull detenir especialment en una d’aquestes expedicions d’evasió, que es produí a la tardor de l’any 1937 perquè (entre altres coses) és de la que tinc més informació:

– 8 documents històrics (4 de 1937 i 4 Memòries de 1975)

– 20 entrevistes al guia Josep Cirera (encara està viu)

– He parlat amb altres dues persones que van coincidir amb aquesta expedició: Josep Boix, de Juncàs i Eugeni Coll, de Fenollet.

– He parlat amb experts del territori que ens han acompanyat en l’itinerari.

Sortiren de Madrid el 8 d’octubre de 1937 i passant per València arribaren a Barcelona el 10 d’octubre. 41 dies estigueren a Barcelona esperant els guies de Peramola. Finalment sortiren de Barcelona el dia 19 de novembre i arribaren a Andorra el 2 de desembre de 1937, després de 14 dies. Aquets 14 dies es van emprar així: Sortida de Barcelona el 19.11.1937, el mateix 19 dormen a un Paller de Peramola, el 20 a la Casa de Vilaró, el 21 a l’església de Pallerols, del 22 al 27 viuen en una Cabana als boscos de Pallerols, el dia 28 apareix el guia Josep Cirera al Barranc de la Ribalera i comencen les etapes de nit, el 29 arriben a Fenollet, el 30 a Baridà, l’1 de desembre a les Roques de Cal Roger i el 2 entren a Andorra per Mas d’Alins.

Caminaven 12 hores a la nit i descansaven 12 hores de dia. Poc menjar, fred, caigudes freqüents, ungles arrancades, ferides, esgotats. En 17 mesos, des del 18 juliol de 1936 fins que van arribar a Andorra el 2 de desembre de 1937, Escrivà de Balaguer va perdre 40 Kg.

El recorregut total és d’uns 100 Km, amb un desnivell positiu de 4.800 m. i negatiu de 4.200 m. (Foto 2)

Actualment aquest itinerari, que en diem “Camí d’Andorra”, està perfectament senyalitzat amb els colors blau i groc i anualment el recorre molta gent (unes mil persones), de diferents indrets de Catalunya, de molts llocs d’Espanya i també de diferents països d’Europa. Podeu veure l’apartat Notícies de la web.

Els Guies de Peramola i el Guia principal

Com a totes les expedicions, hi acostumava a haver uns guies locals i un guia principal. Els guies locals són gent de Peramola i de la Baronia de Rialb: Mateu Molleví Roca, Antoni Bach Pallarès, Pere Sala Jou, Lluís Campabadal Esteve i Josep Boix Betriu, de Juncàs. Aquest connecta amb en Josep Ramonet, de Ca l’Armenter d’Organyà, que és qui fa baixar al guia principal, Josep Cirera Fàbrega (Foto 3), de Cal Roger de Bellestar. Podeu veure la seva història a la web.

Camins de llibertat

Voldria concloure aquesta comunicació amb unes breus reflexions sobre el respecte a la llibertat en tots els seus àmbits: Llibertat de travessar els Pirineus sense necessitat de ser perseguit. Llibertat de pensament ideològic, cultural, polític. Llibertat de culte religiós. Llibertat d’expressió, amb el consegüent respecte a la llibertat dels altres.

Entre altres llibres que podria comentar que posen de manifest la intolerància de les ideologies totalitàries de l’època (el nazisme, el marxisme i moviments llibertaris radicals), vull citar un paràgraf d’un llibre, Als afores de Jericó, escrit per Julián Herranz, Cardenal de l’església catòlica, que conte una anècdota referent a sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. Diu així:

Quan una alta autoritat del franquisme va comunicar a Escrivà de Balaguer que anaven a detenir al professor de la Universitat Complutense de Madrid, Rafael Calvo Serer, numerari de l’Opus Dei, per la seva oposició al règim de Franco, li va contestar:

-¿Ha robat? ¿Ha matat? ¿Ha estat deslleial a la seva pàtria? No. Llavors, és que no pensa com vostè. Tanquin-lo si volen a la presó, que jo mateix li portaré el menjar.

És que no pensa com vostè. Em sembla que aquesta és la frase que defineix perfectament una de les causes principals de la intolerància: Vostè no pensa com jo, doncs el tanco a la presó o el mato.

– Prop de cent milions de morts, diu George Steiner, pensador austríac, en una conferència a Holanda al maig del 2004, “La idea de Europa”, va produir en 30 anys (del 1914 al 1945), la intolerància dels règims totalitaris (nazisme, comunisme i altres ideologies intolerants): guerres, fam, deportacions, camps de concentració, massacres ètniques.

– Davant la pregunta: Els Pirineus: frontera o connexió?, opto clarament per la segona: la connexió, el diàleg, la solidaritat, el respecte, la llibertat.

Moltes gràcies!