Esperem ansiosos la nostra propera visita al Camí d’Andorra

Adjuntem la crònica que ens ha enviat Brian Madden, organitzador d’aquesta expedició irlandesa. En els Comentaris, podreu veure el que han escrit altres participants.

Arribem a Barcelona el 27 d’abril, vam recollir alguns cotxes llogats i ens vam dirigir cap al nord. Era la festa de la Mare de Déu de Montserrat, així que ens vam aturar en aquest santuari marià i vam passar una hora molt agradable amb molta altra gent que estava celebrant la festa. Arribàrem a Pallerols a última hora de la tarda i vam pujar a la cabana de Sant Rafel, on Mn. Gavan va celebrar la missa per nosaltres.

Érem 11 excursionistes habituats a caminar i el nostre objectiu era recórrer, durant quatre dies, algunes etapes del Camí d’Andorra. El pla, era fer base al hospitalari Hostal del Llac, de Coll de Nargó i des d’allà, aniríem tots els dies al punt de sortida de cada etapa, realitzaríem l’excursió i després ens recolliria un taxi d’Organyà en el punt final, que ens portaria alà on havíem deixat els cotxes. Era una mica complicat, però va funcionar!

La nostra primera caminada va començar a la casa de Torrent. En arribar a la Ribalera, Mn. Gavan va celebrar la missa sobre una roca preparada, prop d’on el 1937 sant Josepmaria va celebrar la seva última missa abans d’arribar a Andorra. Em va recordar la “Roca de les Misses” de la Irlanda del segle XVIII, quan la missa estava prohibida, i havien de celebrar secretament en llocs amagats per les muntanyes.

Tots trobem l’ascens a la Canal de Jaça molt desafiant, però aviat ens movíem més còmodament pels vessants d’Aubenç. Després d’això, la baixada per la cara nord es va fer més difícil a causa de la gran quantitat d’arbres que havien caigut per les recents neus, tempestes i fortes ventades. Finalment, vam arribar a la casa de l’Oliva, on ens va recollir el nostre taxi.

El dia següent, diumenge, va començar amb una pluja molt forta. Jordi Piferrer va passar la nit amb nosaltres a l’Hostal de Llac i ens va convidar a visitar la Rectoria de Pallerols. Això va ser realment interessant, i amb les explicacions de Jordi i la magnífica presentació de fotos i pòsters vam poder reconstruir la història de l’expedició de 1937. La pluja continuava, així que vam anar amb cotxe fins a la casa de Fenollet, on vam poder degustar el magnífic dinar que ens va preparar la Rosa, la propietària de Fenollet. Abans d’això, el P. Gavan va poder celebrar missa a la petita capella de Fenollet. La pluja finalment es va aturar, que ens va permetre fer una pujada ràpida i agradable al cim de Santa Fe.

La caminada del dilluns va ser des del Riu de Cabó a Noves de Segre. L’ascens a Ares va ser llarg i penós, però el clima era perfecte per practicar el senderisme. En arribar al poble abandonat d’Ares, trobàrem l’església oberta, amb l’altar una mica ruïnós. No obstant això, trobàrem acceptable celebrar la missa allà. La resta de la caminada a Noves de Segre va ser senzilla, tot i que hi havia llocs prop de la casa de Baridà, on la vegetació havia envaït la pista. Seguim avançant!

Teníem previst tornar a Dublín el dimarts 1 de maig, però encara vam tenir temps per fer una curta etapa. Vam començar en el Riu de Civís, vam pujar el Barranc de la Cabra Morta i vam acabar a Argollel, ben a prop de la frontera andorrana. Després pujàrem als nostres cotxes i ens dirigírem de tornada a Barcelona, ​​on vam agafar el vol cap a Dublín.

Van ser uns meravellosos cinc dies i quatre nits, com ho mostren els comentaris dels participants. Tots estaven molt contents amb l’experiència. Els senyals amb pintura blava i groga del camí són excel·lents.

El nostre particular agraïment al Jordi pels seus consells, la seva guia “Camí d’Andorra” i els mapes que l’acompanyen. També el nostre agraïment al Miquel i al Marc Finestres de l’Hostal del Llac, que junt amb als seus pares ens van fer sentir com en família.

Esperem ansiosos la nostra propera visita al Camí d’Andorra.