Un exemple de tenacitat fins a completar el Camí d’Andorra
Un relat de Maria Teresa Puig
El dia 12 d’octubre de 2013 vam acabar de recórrer la totalitat del camí que va fer sant Josepmaria Escrivà, des de Pallerols de Rialb fins a Sant Julià de Lòria (Andorra), a la tardor de 1937. Som un grup de dones, tres de les quals l’hem fet tot, i altres s’afegien en diferents etapes.
El vam començar al setembre de l’any 2010, per la segona etapa: Pallerols – Casa del Corb, i gràcies a l’ajuda del Remigi Vila, de la casa de Torrent, vam poder acabar la caminada amb llum de dia.
A l’abril del mateix any vam fer l’etapa des de la Casa del Corb fins a la Ribalera. Aquesta etapa és la que més ens va agradar. Era fàcil. Vam trobar fòssils. Tot tenia un sentit especial en la vida de sant Josepmaria. Llegint els documents històrics ens identificàvem amb el seu esperit.
L’any 2011 no vam fer cap etapa del camí, ja que va fer un temps molt dolent.
L’any 2012 tornàrem a caminar. Amb molta dificultat vam pujar la canal de la Jaça, a la muntanya d’Aubenç. En totes les dificultats que tinguérem, ens va ajudar sempre el Beat Álvaro del Portillo: el teníem com a protector, ja que era enginyer de camins.
Després d’aquesta etapa vam pensar que no podíem fer soles el camí i ens vam apuntar a les rutes que organitzen mensualment l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Així vam fer l’etapa de Coll de Nargó al riu de Cabó, passant per la casa de Fenollet; després, la del riu de Cabó a Noves de Segre pujant la muntanya d’Ares. Més tard, férem des d’Aravell fins al riu de Civís, passant per la Collada de la Torre. També ens apuntàrem al recorregut històric per Andorra la Vella i també férem la primera etapa des d’Oliana fins a Pallerols, encara que aquesta etapa ja l’havíem fet l’any 1986 quan no existia la carretera.
Al juny de 2012 es va celebrar el primer aplec de sant Josepmaria a les bordes del Gastó (Andorra). Feia 75 anys de l’arribada de sant Josepmaria a Andorra. Va ser una festa molt familiar i entranyable amb la presència del Sr. arquebisbe de la Seu d’Urgell. Per arribar-hi vam pujar a peu des d’Argollell, segona part de l’última etapa. Acabat de dinar, baixàrem caminant fins a Sant Júlia de Lòria. Va fer un dia esplèndid i calorós. A Sant Júlia vam reconèixer el restaurant on havien pres un cafè sant Josepmaria i els seus acompanyants, quan van arribar a Andorra el 2 de desembre de 1937. Després vam anar a l’església on teníem tants records, ja que el dia 1 de desembre havia estat el prelat de l’Opus Dei per beneir el sota-relleu de sant Josepmaria a l’església de Sant Julià de Lòria.
Al juliol de 2012 vam fer la etapa dels rius de Castellbó i d’Aravell, una mica incòmoda. Però aquestes dificultats ens ajudaren a pensar el malament que ho havia passat sant Josepmaria en el mes de novembre amb l’aigua gelada.
Després de tant de camí fet, teníem però consciència que encara no l’havíem fet tot. I així va ser com el 12 d’octubre del 2013 vam pujar pel Barranc de la Cabra Morta i vam baixar a Argollel. Després de dinar ho vam celebrar arribant-nos a Sant Julià de Lòria per prendre un cafè i visitar la seva parròquia, on vam donar gràcies a sant Josepmaria davant de la seva imatge.
Estem molt felices d’haver fet el mateix camí que va fer sant Josepmaria l’any 1937. Per motius obvis, no hem tingut tantes dificultats com ells tingueren, però sí que en alguns moments ens hem fet una petita idea del que va suposar fer tot el camí l’any 1937, de nit, com a fugitius i perseguits.
Volem agrair a l’associació que sempre ens va animar i orientar en els casos de dubte que vam tenir, així com la seva tasca d’organització, preparació i revisió del camí perquè trobéssim els senyals adients per arribar al final de cada etapa. També agraïm l’ajuda i companyia dels diferents grups amb qui compartíem el camí en algunes de les etapes.
Volem animar tothom que ho faci. No és tan difícil i a més ens ajuda a pensar també en tantes persones que actualment han de fugir del seu país, perseguits per les seves idees o la seva religió.
Participants: Maria Teresa, Concepció, Montse, Cristina, Maria Antònia, Ramona, Margarita (Colòmbia).
SORPRENDENT. AMB DONES AIXI, ES POT FER PAIS. ENHORABONA
|Maravillosa aventura1 Sois,¡Geniales.
Me ha hecho mucha ilusion leer vuestro camino,al que veo al reconoceros que compartimos algunas etapas…recuerdo especialmente la dura subida al Ares…con mas de un resbalon….solo deciros que os hemos echado de menos y que se puede repetir!!
¡Vaya con vuestra hazaña! ¡Qué bien que nos hayáis hecho partícipes, virtuales! Todo esto es histórico y me encanta, de verdad, con el mismo ímpetu deportivo de antaño, audaces. ¡Qué alegría veros tan bien! Enhorabuena, gracias, gracias, gracias. Un abrazo de “Angelita”
Felicitats per la vostra aventura. M’agradat molt comentaris i fotos.
Una muy linda aventura!!
Fantàstic !!! Gràcies per les imatges, per relatar les etapes amb detall, per l’ encoratjament a que tothom faci el Camí, i sobretot per tots els agraïments !!!
Quina colla de dones valentes!
Si no fuera porque también me cuento entre quienes comparten la suerte y privilegio de haber hecho el camino, sentiría una envidia terrible. Se entiende que animéis a todo el mundo a hacerlo. Ojalá que mucha gente siga vuestro ejemplo.
Felicitats!