L’ARRIBADA DEL GUIA JOSEP CIRERA (2a PART)

La versió dels fets que ens dóna el guia Josep Cirera és que a mitjans d’octubre de 1937, estant a Andorra, li va arribar un avís del seu amic Josep Ramonet Espar, de Ca l’Armenter d’Organyà, amb l’encàrrec de conduir un grup des de Juncàs fins a Andorra.

Segons ell, quan va rebre l’avís va baixar a peu des d’Andorra fins al santuari de la Mare de Déu de la Trobada, al municipi de Montferrer i Castellbò. Allí va prendre l’autobús i va baixar a la parada que hi havia a l’Hostal de la Penella, abans d’arribar a Oliana. En aquest tram no hi havia controls de policia. Des d’aquest punt va pujar caminant fins a Juncàs, la tarda del dia 27; va fer nit en aquesta casa, i l’endemà, 28 de novembre, cap al migdia, els de Juncàs el van acompanyar a la Ribalera, on es va trobar amb el grup de vint persones, disposades a fer la travessa.

Ens diu que ell no recorda haver anat a la cova-casa del Corb; i que ni tan sols coneix aquest lloc: el van acompanyar directament de Juncàs a la Ribalera. També assegura que en aquells dies no va assistir a cap missa, ni a la Ribalera ni en cap altra part del recorregut fins a Andorra.

El 1980, parlant d’aquella missa, Juan Jiménez Vargas deia: a distància, tot i que prou a prop per no perdre detall, estava el nostre guia entre els arbres.

Ja es veu, doncs, que ha de ser una confusió. No obstant això, sabem amb certesa que hi eren presents els que havien fet de guies fins llavors, com Mateu i el Tonillo.

En alguna conversa mantinguda amb Josep Boix, de Juncàs, en els anys 2003-2005, ens va dir que ell, després de la missa a la Ribalera, va marxar a casa a dinar, i allí va trobar al Josep Cirera. Van menjar junts a Juncàs i tot seguit van tornar a la Ribalera, on esperaven els expedicionaris, per iniciar la marxa cap a Andorra.

En el diari del 27 de novembre, en el qual es relata la sortida de la Cabana de Sant Rafel en direcció a la Casa del Corb i la Ribalera, Pedro Casciaro escriu:

A dos quart ens posem en marxa. Ens serveixen de guies Pallarés i Mateu.

Per tant, aquests són els acompanyants que els porten fins a la Ribalera. Més endavant escriu que Mateu va portar el menjar a la Ribalera, el que indica que Mateu era efectivament un dels acompanyants:

Cap a les tres de la tarda, vam menjar conill fregit que Mateu va portar després de la seva absència. I entre resar el rosari i enredar per les roques va passar el temps, fins a les quatre i escaig […]; la veu de partida del guia em va sorprendre omplint la bota en un doll d’aigua que corria pel més profund de l’escarpat.

També Manuel Sainz dels Terreros escriu, en el seu diari personal de l’any 1937, que a la Ribalera els van acompanyar Mateu i Pallarès:

Vam anar 23 i Mateu i Pallarés a un barranc al qual vam arribar a les 6 de la matinada.

De tot plegat en traiem una conclusió clara: els guies que els van acompanyar des de la Baronia de Rialb fins a la Ribalera, eren gent de la zona de Peramola: Antoni Bach Pallarès (el Tonillo) i Mateo Molleví Roca (Mateu el lleter) i potser també algun parent d’aquests. Juan Jiménez Vargas, el 1980, parla d’un tal Mora, que podia ser de la propera casa de la Mora. Evidentment, hi hauria també algú de Juncàs, ja que els terrenys per on passaven eren de la seva propietat i a més estaven totalment implicats en l’organització d’aquestes expedicions.

Així doncs, l’únic que diu haver vist a Josep Cirera a la Casa del Corb és Juan Jiménez Vargas. Tot i la descripció tan detallada que fa, sembla que es va confondre de lloc o de persona. En ser de nit, fàcilment podria tenir dificultats per distingir-lo bé, a la llum de l’espelma que els il·luminava. El temps transcorregut entre els fets i el seu relat també ens fa suposar una altra possible causa d’error.

Hi ha altres elements que semblen confirmar aquesta hipòtesi. En primer lloc, cal tenir present que Cirera no era un expert de la zona de Peramola i que, per tant, sembla coherent que no fes de guia en aquest territori. En canvi, a partir del cim d’Aubenç ja coneix perfectament el terreny, i és des d’aquest moment quan es fa responsable únic de tota l’expedició.

En segon lloc, no tindria tampoc gaire sentit que, si Josep Cirera hagués arribat a Juncàs la tarda del 27, sortís a les 12 de la nit cap al Corb -que està a cinc quilòmetres amb un desnivell acumulat de quatre-cents metres- per tornar després enrere cap a la Ribalera, recorrent sis quilòmetres més i sis-cents metres de desnivell, per finalment dirigir-se a Juncàs, a tres quilòmetres, el que suposava baixar quatre-cents metres de cota. Si un es situa en el territori, o bé analitza un mapa de la zona, es pot comprovar que hauria fet un recorregut circular d’uns quinze quilòmetres, caminant de nit durant unes vuit hores, amb uns mil cinc-cents metres de desnivell, i tot això per anar a un lloc que no coneix, passar la nit sense dormir i tornar una altra vegada a Juncàs d’on havia sortit.

Conclusió

Després d’haver estudiat a fons totes aquestes dades podem concloure que els expedicionaris van veure per primera vegada a Josep Cirera el 28 de novembre de 1937, al migdia a l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera; i poc després -cap a les quatre de la tarda- quan va tornar per conduir al grup fins a Andorra.