A l’acte cultural de Peramola del passat 1 de desembre, es va parlar de “Camins de llibertat a través dels Pirineus”.

El director general d’arquitectura i paisatge de la Generalitat de Catalunya, Joan Ganyet, va establir un paral·lelisme entre el sistema circulatori del cos humà i la xarxa de camins d’un territori: on arriba la sang hi ha vida, on arriba un camí també. Els camins són portadors de vida.

En Francesc Beato, vice-president del CEC, ens parlà dels camins com a medi de comunicació entre les dues vessants dels Pirineus. Els camins són un medi de comunicació que faciliten el coneixement mutu i el diàleg.

Ferran Sánchez Agustí, historiador i escriptor, ens mostrà la utilització dels camins com a medi d’evasió, davant les agressions de persones amb mentalitat totalitària i intolerant. Els camins són un instrument per a aconseguir la llibertat perduda.

Ignasi Forcada, vice-president de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, ens recordà que els camins ens permeten gaudir del patrimoni històric i cultural d’un territori. Els camins possibiliten la nostra millora cultural.

Finalment, per no citar tots els oradors, Jordi Pasques, President del Grup Excursionista d’Oliana, ens parlà dels camins com un retrobar-se amb la natura i amb un mateix, com un instrument de millora personal: “el caminar també porta l’home per camins interiors, els camins de l’ànima, emotius, corprenedors”.

El passat dissabte dia 12 vam fer una Caminada des de Juncàs a Coll de Nargó, travessant l’Aubenç per la canal de la Jaça. Al arribar a Coll de Nargó vam oferir una missa per l’ànima d’en Jaume Ramoneda, de Cal Guillot, qui juntament amb el seu germà, en Pere, ens havia descobert el camí de baixada pel mig del bosc de la cara nord de l’Aubenç, evitant així la moderna i avorrida pista. A l’homilia de la missa Mn. Pau Burguera va parlar dels camins en clau cristiana, com corresponia a l’acte. Sense ser paraules textuals, deia: En Jaume i en Pere ens han mostrat un camí segur per la baixada de l’Aubenç, nosaltres com a cristians també hem de mostrar el camí segur als qui ens envolten: primer amb el nostre exemple, perquè anem caminant al davant, i després amb la paraula, explicant-ne els detalls a fi que no hi hagi cap possibilitat de pèrdua i arribem amb seguretat al nostre destí, la Felicitat per sempre. Crist és el nostre destí i n’és també el Camí.

Moltes més coses podríem dir sobre els camins. Proposo que sigueu els amants del Camí d’Andorra qui amplieu aquest ventall de definicions i possibilitats sobre el què són els camins i quina cosa ens diuen als caminants.

Suggereixo que ho fem a través de poemes o pensaments que facin referència als camins i als caminants, que ens ajudaran a ampliar els horitzons sobre el que volem fer.

Per part meva transcric dos breus reculls d’uns poemes d’en Miquel Martí Pol:

Cap camí és fàcil,

tots plantegen reptes,

tots fan preguntes

I un altre,

Deixa-ho tot. Al carrer

fa una tarda tranquil·la.

Camina. Hi ha la gent

per fer-te companyia.

No et refusis a cap

dels horitzons que et criden.

Quan tornis, tot serà

més assenyat i digne.

Podeu enviar els vostres poemes o pensaments al “blog del Caminant”.

A l’espera de què estigui la web en els tres idiomes previstos, podeu enviar aquests poemes o pensaments en l’idioma que vulgueu.